XXIII Martin Kronlund. Calia córrer, córrer molt.

El 29 i 30 d'octubre es van celebrar les últimes curses de la temporada de lliga espanyola i a les que podia sortir amb tranquil·litat al saber que tan si ho feia bé com malament no canviaria gaire la meva posició final al ranking FEDO a diferència de la temporada passada que a Alcalá de Henares m’hi jugava quedar entre els 5 primers de la classificació d’H21B, objectiu que no vaig poder a assolir per només 18 punts.

Com a terreny d’orientació la Casa de Campo em va sorprendre, em va agradar força sobretot per tenir un relleu bastant suau i per ser molt obert ja que pràcticament tot el mapa era bosc blanc, una característica que em van permetre competir sense la necessitat de dur polaines. Un gran espai verd que encara que s’ubiqui al bell mig d’una aglomeració urbana d’uns quants milions de persones s’hi respirava un ambient prou natural, sense massificacions de gent i amb la calma habitual dels terrenys no urbans. L’únic que et feia pensar que et trobaves proper a una gran ciutat era que a la llunyania i per sobre de la gran extensió boscosa d’aquest pulmó verd madrileny s’alçaven imponents grans edificis que perfilaven l’skyline de la capital de l’estat.

La netedat del sotabosc i la poca ondulació del terreny, convertien les dues proves del Martin Kronlund d’enguany en unes curses on el físic hi jugava un paper més important que no pas el tècnic. Tot i això el terreny estava ple de camins i del què en deien tallafocs, una mena de llengües de terra llaurades que es dibuixaven al mapa amb multitud de línies de color carbassa en totes direccions i que en alguns casos si no t'hi fixaves en comptes d’ajudar et podien fer fer un error paral·lel.

És el que em va passar a la cursa de llarga distància de dissabte. I encara que no vaig perdre gaire temps per cadascuna de les errades, a causa de la rapidesa de la cursa els primers classificats em van treure uns quants minuts. Les principals errades van ser a la 3 (+2’ per un error paral·lel), a la 6 (+2’ més per una altra confusió en els tallafocs i la corresponent aturada), a la 9 (+3’ més pel mateix que l’anterior), a la 10 (+1’30’’ per passar-me-la) i a la 12 (+2’ pel mateix que la 3, 6 i 9). Una cursa que a priori semblava que es podria fer llarga per la seva longitud (10,1kms) però a l’hora de la veritat no se me’n va fer gens. 

Mentre que a la cursa de mitja distància de diumenge vaig millorar i vaig reduir els errors comesos el dia anterior, realitzant-ne només 2. L'hora de més que havíem pogut dormir gràcies al canvi horari d'hivern de ben segur que va ajudar a millorar. El primer error el vaig fer a la 5, al desviar-me massa cap a l’esquerra seguint el pendent de la petita vall i perdent vora 1’30’’. Mentre que el segon error el vaig cometre a la penúltima fita, la 19, amb uns 30 segons al desviar-me de nou massa a l’esquerra. Vaig acabar content pel resultat però sobretot pel turmell, ja que sense la turmellera no vaig patir cap torçada i no em va fer gota de mal. Espero que poc a poc s’acabi de solucionar del tot.

La temporada del meu debut a H21A a lliga espanyola l'he finalitzada a la posició 18 del Ranking FEDO d'un total de 113 orientadors amb 726,24 punts. Espero que el 2012 pugui millorar i aspirar al meu primer podi de lliga espanyola (per somiar que no quedi!). Per equips vull fer una menció al meu club, que amb l'ajut de tots els seus esportistes han fet possible que la Unió Excursionista de Vic hagi acabat la temporada a la més que meritòria 8a posició (de 25) al Ranking de Clubs de la màxima categoria estatal (División 1) amb 14118,03 punts.

Per acabar m’agradaria fer un esment al tema del suelo duro. Uns quants orientadors dels que havíem de fer més quilòmetres per arribar a Madrid no vam aconseguir ser a la Puerta de Hierro abans de mitjanit i uns quants minuts, moment en què ja no es va deixar entrar ningú més al pavelló. Malgrat que s’havia publicat al web no trobo que sigui una mesura encertada ja que un dels beneficis d’aquest tipus d’allotjament és el de poder arribar a destí a l’hora que es pugui depenent de la quantitat de quilòmetres a recórrer i de l’hora que es pugui iniciar el viatge. Penso que amb la quantitat de pavellons que hi deu haver a Madrid se’n podia haver buscat un altre on no s’hagués hagut d’aplicar aquesta mesura dràstica. Nosaltres vam quedar-nos fora però vam tenir la sort que un membre de l’Ollofurgo tenia un amic a Carabanchel i que molt amablement ens va acollir (6 persones) a casa seva. Moltes gràcies Dani per l’allotjament de tot el cap de setmana!. D’altres no van tenir tanta sort i van haver-se de buscar un hotel a les tantes de la matinada suposant una pèrdua de temps i de diners.

 

_____________________________________________________________

[Resultats]
• Larga distancia > H21A > 10,1km ; 210m ; 18c > 34è/55 > 1h22’35’’ > +19’32’’

• Media distancia > H21A > 4,7km ; 135m ; 20c > 28è/51 > 34’07’’ > +7’20’’

• Trofeo Martin Kronlund > H21A > 31è/55 > 1h56’42’’ > +24’59’’

Petrer. Retorn als terrenys llevantins

La temporada estatal tornava després de l’aturada estival i continuava amb les proves organitzades als voltants de la ciutat alacantina de Petrer, concretament a la zona del Xorret de Catí, un lloc molt conegut en el ciclisme per ser zona de pas de la Volta a Espanya en diverses edicions. Aquest cap de setmana però, els ciclistes no eren els protagonistes, sinó els centenars d’orientadors d’arreu de l’Estat, de Portugal i d’altres punts d’Europa i d’Amèrica per participar a la 6a prova puntuable per la Lliga Espanyola, alhora que també es celebrava el Campionat Ibèric i la Copa dels Països Llatins per seleccions.

Novament vaig presentar dues cares durant el cap de setmana. A la cursa del dissabte al matí, la de mitja distància, vaig fer poques errades. Em trobava molt bé físicament i vaig poder mantenir la concentració en gairebé tota la prova, podent finalitzar-la amb un bon resultat. Malgrat això no vaig començar gairebé perquè a la fita 1 vaig perdre més d’un minut al desviar-me massa a la dreta. A la 3 vaig cometre el mateix error. Mentre que a la 13, una fita d'un altre circuit de molt a prop em va atraure al pensar-me que era la del meu circuit, malgrat que era a l’altre costat del camí. Abans d’acabar, a la fita 15, vaig fer una nova errada, on després de voltar el verd no vaig localitzar la tela, vaig haver-me d’aturar i mirar bé el mapa, per descobrir que la fita la trobaria a dins del verd 2, al peu d’un arbre singular. Aquest error em va fer perdre un minut més. Malgrat aquests errors crec que la 7a posició final, a 6’55’’ del vencedor, és un bon resultat. 

A la tarda, en comptes de descansar que m’hagués anat molt bé per la cursa llarga de l’endemà, vaig córrer un esprint molt divertit pels carrers i carrerons del casc antic de Petrer ubicat en un turó culminat per un castell imponent i des d’on es pot contemplar una gran extensió de territori. A la cursa vaig fer dues errades a destacar, a les fites 2 i 3, que em van fer perdre entre 30’’ i 1’. L’errada més absurda va ser la de la fita 2 perquè vaig llegir el codi de la fita 3 (42) en comptes del de la 2 (43) i, és clar, el codi no em coincidia amb el de la fita que tenia a davant. Una errada que em va fer desconcentrar i al sortir del control no vaig veure un pas que m’hagués permès evitar fer una bona volta. Un esprint exigent tant pel què fa a la tècnica com també per la vessant física.

Sortint de la fita 1 durant l'Sprint de Petrer. Foto: Carles S.

El diumenge, a la prova de llarga distància vaig notar l’esforç realitzat el dia abans al trobant-me força cansat tot just començar. La fatiga acumulada va fer que a les tirades llargues no pogués córrer gaire ràpid i malgrat aprofitar-ho per planificar la ruta de les fites següents, vaig cometre algunes errades importants, perdent més de vint minuts respecte el vencedor. Només començar, a la fita 2 que era a tocar de la 1, vaig sortir malament i me’n vaig anar en direcció nord-oest en comptes de fer-ho seguint l’esperó, perdent més de 3 minuts. A la següent fita (3), la primera tirada llarga, si en comptes d’anar a buscar el camí que acaba en circumferència hagués sortit a nivell fins la construcció m’hagués estalviat distància i desnivell. A la 9, al darrer tram i després del primer avituallament, vaig fer difícil allò que era fàcil (atacar la 9 a través de la fita 10). I abans d’acabar, a la 18, vaig fer un error paral·lel amb uns tallats que em van fer desviar, fer volta i atacar la fita per dalt, i conseqüentment perdre més segons. I a més, si hi afegim que entre la fita 4-5, en retallar una corba del camí, em vaig torçar el turmell (amb caiguda inclosa), provocant-me un dolor intens durant una part de la cursa, que sumat al cansament acumulat, encara em va fer aflacar més el ritme. En resum, bones sensacions dissabte, tot el contrari que diumenge.

 

  _____________________________________________________________

[Resultats]
• Mitja Distància > H21A > 3,3km ; 155m ; 19c > 7è/52 > 37'33’’ > +6’55’’
• Sprint > HE > 2,0 km ; - m ; 18c > 17è/26 > 20'03’’ > +5’41’’

• Llarga Distància > H21A > 6,8km ; 350m ; 20c > 27è/51 > 1h35'16’’ > +21’56’’

• Mitja+Llarga > H21A > 18è/55 > 2h12'49’’ > +23’54’’

Trofeo Comarca del Jiloca (Calamocha): Orientació i turisme

La cinquena prova de lliga espanyola de la temporada i l’última abans de l’aturada estival, ens duia cap a terres aragoneses, concretament a la comarca del Jiloca (Terol), a poc més de quatre horetes de casa.

Dissabte al matí, a prop de Monreal del Campo, es va disputar la cursa de distància intermèdia, uns 2-3 kms més llarga que les de mitja distància habituals. El terreny era una mescla de zones de bosc blanc i clarianes que permetien córrer per dins del bosc amb relativa facilitat, però per altra banda, el relleu era força irregular, amb nombroses valls i tàlvegs que et feien pujar i baixar desnivell de manera continua. A destacar també les plantes punxoses que hi havia i de les que me'n duc un bon record a les cames. Pel què fa a la cursa crec que em va sortir prou bé, sense errors importants, i per ser una cursa física vaig fer un bon temps. Les enganxades més importants les vaig fer a la fita 6 (+1’46’’) on em vaig desviar massa a la dreta i em va costar reubicar-me, a la 11 (+1’13’’) on també vaig anar massa a la dreta i vaig trobar el torrent massa avall, i a la 21 (+55’’) on vaig pujar un parell de corbes sense necessitat. Per la resta crec que bona part del temps que vaig perdre a cada parcial (entre 15’’ i 1’) el puc atribuir al físic, sobretot a la fita 16 on vaig perdre 2’18’’.

Un cop acabada la cursa i al no participar a l’sprint nocturn de Calamocha vam decidir anar-nos-en a fer turisme. La primera parada la vam fer a Terol (Teruel) que destaca per un casc històric força interessant amb diverses torres d’estil mudèjar i que sobresurten damunt la resta d’edificis, la curiosa figura del Torico a la plaça que porta el mateix nom, el mausoleu dels famosos “Amantes de Teruel” i l'aqüeducte de Los Arcos.

La segona aturada la vam fer al pintoresc poble d’Albarracín, on passejar-s'hi sembla traslladar-se uns quants segles enrere. Un poblet preciós que s'ubica dalt d'un turó-meandre sobre el riu Guadalaviar. Destaca pels nombrosos carrerons estrets, costeruts i sense ordre, el castell (en ruïnes), les muralles que de lluny semblen una reproducció a petita escala de la gran muralla xinesa,... Un nucli històric molt adequat per organitzar-hi un sprint, sencillament seria espectacular!. 

 

 

Diumenge al matí la cursa de llarga distància es traslladava als voltants de Luco de Jiloca en uns terrenys molt semblants als del dia anterior, tot i que a les vessants més obagues, mostra d’humitats elevades, la molsa encatifava el sotabosc. Com a la cursa de dissabte, penso que a trets generals vaig fer una bona cursa, malgrat certs errors puntuals. No vaig començar gaire bé perquè a la fita 2 ja vaig perdre més de 2 minuts amb una elecció d’itinerari força millorable. A la 8 i a la 15 vaig perdre uns 2 minuts més, tot i que en aquest cas penso que el motiu va ser més físic que no pas tècnic. En canvi, tot el contrari dels errors consecutius que vaig cometre a les fites 17, 18 i 19, on en total vaig perdre uns 7 minuts, imperdonable quan la cursa va força bé i queda tant poc per acabar. La 17 me la vaig passar perquè anava massa amunt, la 18 encara no sé amb què em vaig fixar per fer el recorregut que vaig fer, i a la 19 vaig fer un error paral·lel al confondre’m de construcció en ruïnes. Una llàstima! Però bé, estic molt content de sumar més de 80 punts en dues curses molt llargues com les d’aquest cap de setmana i que normalment són les que em costen més.

_____________________________________________________________

 

[Resultats]:

• Distància Intermèdia > H21A > 7,2km ; 240m ; 24c > 13è/42 > 1h04'26’’ > +10’30’’
• Llarga Distància > H21A > 8,6km ; 530m ; 20c > 13è/42 > 1h46'35’’ > +12’24’’

• Trofeo Comarca del Jiloca > H21A > 11è/43 > 2h51'01’’ > +19’25’’

CEO 2011: Individualment, masses errors; col·lectivament, un nou èxit de Catalunya.

Setmana Santa és sinònim de Campionat d’Espanya d’Orientació que enguany s’ha disputat en uns terrenys complicats i exigents prop d’Horche (Guadalajara). La vegetació en les zones de bosc baix dificultava la lectura i la visibilitat, per exemple, del relleu i de les pedres aïllades, alentia la penetrabilitat i complicava la realització d’un bon rumb. En d’altres casos, al no haver-hi punts de frenada clars o jo no saber-los reconèixer en cursa, va fer que em passés de llarg en diverses fites. Un CEO marcat pel mal temps, però força menys del què es preveia, una pluja que ha deixat els camins i la zona d’arribada plens de fang, per on es feia difícil córrer sobretot durant les curses de divendres i dissabte.

Arc d'arribada

Divendres es donava el tret de sortida al CEO 2011 amb la prova de llarga distància. Fins la fita 8 no vaig fer cap error important, tret d’una petita desviació de rumb a la fita 5. Però a la 9 m’hi vaig “lluir” perdent uns 10 minuts. No vaig atacar-la des del punt òptim ja que crec que des de dalt del turonet, llançant-me a rumb, hagués arribat de dret a l’esperó, sense passar-me ni fer un error paral·lel. A la 12 una nova acumulació d’errades em van fer perdre uns 6 minuts més. Primer, per una mala elecció de ruta ja que vaig guanyar desnivell innecessàriament, i després, al llançar-me vessant avall, em vaig passar i vaig arribar al límit d’un camp, havent de recuperar la cota de la fita. Crec que la millor opció era baixar pel camí fins al límit de vegetació, recorre’l i seguir a nivell llegint el relleu fins la fita. I el tercer error, va ser a la 15, tot i que crec que vaig fer una bona elecció de ruta, novament em vaig passar la fita i vaig perdre uns 2 minuts més. A l’acabar una barreja de sensacions perquè estava content de com vaig encarar algunes fites complicades, però per l’altra, decebut per fer tres errades greus que podia haver evitat si m'hi hagués fixat més.

Horche des del centre de competició

 

Dissabte al matí es van celebrar els sempre més que emocionants relleus per autonomies. Aquest any jo era el segon rellevista i compartia equip amb dues celebritats de l’orientació catalana, en Marçal del COC i en Narcís d’Aligots. No em va costar gens posar-me nerviós, em trobava fora de lloc enmig de dos corredors d’èlit, amb molta més experiència que jo i a anys llum de la meva qualitat. Sabia que ho hauria de fer molt bé per no destacar negativament i fer precipitar l’equip moltes posicions a la classificació. Només volia acabar a una diferència de temps el més a prop possible d’ells dos i passar el relleu a en Narcís abans que es donés la 2a sortida en massa. En cursa encara vaig aguantar prou bé la pressió, vaig gaudir-la i vaig aconseguir complir amb els dos objectius que m’havia proposat, tot i que novament vaig cometre masses errors, repetint-ne del dia anterior, com els de les fites 4, 5, 9 i 13. Unes errades que fins i tot em fa vergonya dibuixar el traçat aproximat que vaig seguir, per exemple el de la fita 4. Malgrat tot, crec que el meu resultat (el temps final) no és tant dolent. Finalment el conjunt de l’equip vam aconseguir una meritòria 8a posició final en homes sènior, a uns 10 minuts dels 6ens classificats.

Sortida en massa dels Relleus.

Amb els nervis a flor de pell esperant l'arribada d'en Marçal

 Inici del meu relleu.

A la tarda, es va disputar l’sprint pel centre urbà de Guadalajara, una prova amb poca dificultat tècnica, ja que la majoria dels carrers eren força rectilinis i no gaire estrets, diferent a cascs històrics d’altres poblacions amb una trama de carrers sense cap mena de lògica i on cadascun d’ells és diferent, amb passos sota dels edificis, etc… Aquest fet, la convertia en una cursa molt física, ja que la baixa probabilitat de cometre errors obligava a córrer molt per poder-se acostar als temps dels millors orientadors. La primera part de l’sprint era en un parc al voltant d’un riu, un tram amb diversos culs de sac, com a les fites 2 i 4. En general penso que vaig fer un bon sprint i vaig aconseguir mantenir un nivell físic alt, tot i que també vaig perdre alguns segons en diverses eleccions de ruta que crec que no van ser les òptimes, com per anar a la 5, a la 8 i a l’11. Durant la cursa vam recórrer diversos racons del centre de la ciutat, i juntament amb les passejades que hi vam fer, vaig poder comprovar que turísticament Guadalajara és poc atractiva.

Imatge del centre de Guadalajara

La millor imatge que me'n porto de Guadalajara

 

Per tancar el CEO només faltava la prova de mitja distància i el cansament acumulat ja es notava a les cames i a la ment. Una cursa on novament vaig repetir alguns errors dels dies anteriors però els vaig concentrar més, a les fites 1 i 3, perdent uns 12 minuts ben bons en total. A la 1 vaig pujar masses corbes, fet que quan vaig decidir anar a nivell, ja no vaig poder topar amb la segona agrupació de pedres arrenglerades que m’havia de trobar abans de la fita. Vaig fer un error paral·lel ja que en vaig trobar una altra ubicada més amunt. Per resituar-me vaig pujar fins la zona més planera i des d'allà vaig poder-la atacar bé. Per anar a la 3, la poca visibilitat que em permetia el bosc baix per on vaig passar, em va fer pujar unes quantes corbes de nivell de més, sense poder veure l’imponent esperó per on volia desviar-me. Em vaig passar de llarg, arribant a la 9, fet que em va permetre resituar i atacar correctament, ara sí, la fita 3. Pel què fa a la resta de controls, crec que els vaig resoldre força bé, tot i que els dos errors del principi de la cursa em van condemnar i no vaig poder assolir un lloc a la classificació final gaire bo, ja que vaig finalitzar en una més que modesta 44a posició final.

 

Entrant a valorar el paper col·lectiu dels orientadors catalans, volia destacar que un any més Catalunya va vèncer el CEO per autonomies, imposant-se al País Valencià (2n), Andalusia (3a), Castella i Lleó (4a) i Madrid (5a). Felicitar a tots els components de l’expedició catalana que han fet possible novament un èxit en aquest esport, amb uns excel·lents resultats, ja que diversos orientadors catalans han aconseguit victòries o han assolit posicions de podi a les diferents modalitats i categories. Enhorabona per tots ells i per Catalunya.

Pel què fa al suelo duro, quin rellamp de pavelló que tenen a Guadalajara!. Per fi vam poder dormir en un suelo duro 5 estrelles, només feia poc més de mig any que estava inaugurat, disposava de calefacció (pel meu gust hi feia massa calor) i l’aigua calenta no s’acabava pas, no recordava què era dutxar-me després d'una cursa amb una aigua que no fos freda. No es podia demanar més!

El Suelo Duro de Guadalajara

_____________________________________________________________


Vídeo-notícia al "Canal 19 Guadalajara"
(a partir de quan falta 6'48'' per acabar el vídeo)
http://149.6.38.107:9076/player?player_video_id=27373

_____________________________________________________________

 

[Resultats]:

• Llarga Distància > H21A > 7,7km ; 320m ; 17c > 26è/79 > 1h42'49’’ > +33’30’’

• Relleus > HS > 6km ; 275m ; 20c > 1h12'14’’ > CATALUNYA D > 8ens/42 > 3h11'55’’ > +1h02’13’’

• Sprint > HS > 2,9km ; 50m ; 19c > 57è/117 > 23'22’’ > +6’49’’

• Mitja Distància > H21A > 4,1km ; 120m ; 15c > 44è/80 > 51'28’’ > +17’57’’

• CATALUNYA > CCAA > Campions d’Espanya 2011

XXIII Trofeo Int. Murcia Costa Cálida (II): …i una de calenta.

Diumenge segona oportunitat per gaudir del terreny del Coto de las Maravillas (realment una meravella de terreny), amb la prova de mitja distància. Aquesta cursa va tenir la particularitat que les sortides van ser a la caça, és a dir, que cada orientador sortia amb la posició que havia quedat el dia anterior i amb la diferència de temps exacte amb la resta, fos 1 segon o 30 minuts.

Respecte a la cursa, com que no podia fer-ho pitjor que el dia anterior, vaig sortir més que tranquil, aspecte que em va ajudar a aconseguir un millor resultat, del qual vaig quedar molt satisfet. Penso que no vaig fer cap error important, malgrat que de coses a millorar n’hi ha diverses.

De la 2-3 podia haver passat pel camí, força més ràpid ja que t’estalviaves pujar i baixar unes quantes corbes de nivell, en comptes d’anar per sota de la línia elèctrica com vaig fer, perdent uns 3 minuts. A la 7, un cop al pas de la tanca no vaig reconèixer l’esperó correcte, però encara que vaig pujar per l’equivocat, un cop a dalt vaig veure la fita a l'altre costat i la vaig poder atacar, perdent poc més d’1 minut. De la 7-8 novament podia haver guanyat temps passant pel camí de l’esquerre del turó, ja que m’estalviava desnivell, però vaig decidir passar per la seva dreta ja que trobava que era una ruta més segura. De la 10-12 vaig encadenar tres fites en les que m’hi vaig ‘’lluir’’. De la 9-10 vaig traçar un rumb erroni que em va dur a la 14. Sortint de la 10, podia haver anat a buscar el camí en direcció oest i no seguint el tàlveg com vaig fer. Per últim, a la fita vista (12), em vaig atabalar amb tanta gent i vaig anar-me’n massa a l’esquerra. En total vaig perdre 3 minuts més.

Des de la fita 3 vaig anar acompanyat d’un noi d’un club de Valladolid, tot i que no ens seguíem ja que en algun moment no el veia, i a estones anava jo davant i en d’altres hi anava ell. Va ser molt excitant intentar mantenir un ‘’pique’’, sempre amb joc net, per evitar perdre una posició a la classificació final. Penso que ens va beneficiar als dos, perquè ens va fer donar un plus, ser més vius a cada fita, i córrer més. Al final li vaig treure 3’40’’, perquè ell havia sortit abans que jo, però en el global de les dues curses, ell em va guanyar per només 3’’. Així que contents els dos.

______________________________________________________________

[Resultats]:
 • Mitja distància > H21A > 4,8km ; 195m ; 16c > 25è/60 > 49’22’’ > +9’26’’

 [WinSplits]: 

http://www.obasen.nu/winsplits/online/es/default.asp?page=table&databaseId=16411&categoryId=1

XXIII Trofeo Int. Murcia Costa Cálida (I): Una de freda...

Per segon divendres consecutiu enfilàvem l’autopista cap al "sur". Tot i les més de 6 hores de viatge, es van fer força amenes i a una hora raonable (vora la 1 de la nit) vam arribar al "suelo duro" de Cehegín (Múrcia). Tenia moltes ganes d’orientar-me al Coto de las Maravillas perquè havia sentit molt bones opinions d'orientadors que hi havien anat l'any passat, i realment no em va decepcionar gens. Vaig gaudir d'aquest terreny fantàstic en molts sentits, també per l'elevat grau de dificultat tècnica, un mapa caracteritzat per un laberint de tàlvegs, petits rius i torrents secs, que requerien estar concentrat en tot moment.

En termes generals, podria resumir els resultats del cap de setmana en un desastre de cursa dissabte i, en canvi, en una bona cursa diumenge. O sigui, seguint la línia de fer-ho més bé a les mitges.

A la cursa de llarga distància vaig fer errors de tot tipus. Tot i que vaig començar prou bé, a la fita 3 ja em vaig enganxar, malgrat que penso que vaig escollir una bona ruta. Vaig sortir de la 2 pel fons d’un dels tàlvegs en direcció als 3 passos de la tanca i allà vaig seguir corrent per un riu sec paral·lel al camí fins a un prominent esperó. Des d’aquí vaig intentar atacar la fita dues vegades sense èxit, primer em vaig quedar curt i després me la vaig passar. Finalment a la tercera ho vaig aconseguir, però ja havia perdut ben bé 9 minuts. Les següents (4-5-6-7) bé, marcant temps força bons per les meves possibilitats, i a la 6, una de les tirades llargues, crec que vaig escollir una bona ruta. De la 5 vaig sortir pel fons del torrent sec per anar a buscar un dels passos oberts a la tanca. D’allà vaig anar remuntant corbes de nivell en direcció nord-oest fins la gran clariana rectangular, per després accedir al camí pel pas de la tanca. Vaig córrer un bon tram fins a una corba que feia el camí, on a nivell podia retallar, malgrat estar una mica brut de vegetació, i arribar directament al pas de la tanca que volia agafar. Vaig seguir a nivell fins al primer petit coll, des d’on vaig llençar-me pendent avall fins la fita 6.

 Foto: http://www.costacalidaorientacion.com/2011/03/fotos-photos.html

A la 8 la vaig tornar a espifiar. Vaig seguir pel riu i vaig remuntar fins al coll, a prop dels imponents tallats. Després del coll, i un cop al turó arrodonit, volia baixar per un dels dos petits tàlvegs paral·lels, però no els vaig reconèixer, tardant massa a llençar-me i fet que em va fer desviar massa a l’esquerre, sortint de mapa, ja que allà també hi havia un tàlveg. Després un cop a baix, vaig agafar el primer tàlveg pensant-me que era el bo, però no, jo era al de l’esquerra del correcte, i al no trobar la fita em vaig pensar que era al de la dreta, és a dir fent un error paral·lel. Vaig voler-ho rectificar anant en direcció nord i l'únic que vaig aconseguir va ser tornar a sortir de mapa. Un cop em vaig ubicar bé no em va costar gens trobar-la, però ja havia perdut 5 minuts més. De la 9 a la 16 me’n vaig ensortir prou bé, no vaig fer cap errada destacable que em fes perdre més minuts del normal.

Ara bé l’errada en majúscules de la cursa la vaig fer a la 17, perdent 11 minuts. Només cal veure el recorregut al mapa. Primer, vaig córrer pel camí, fent volta i menjant-me força desnivell innecessari, i després a la corba del camí molt tancada des d’on el vaig deixar, em vaig anar desviant fins a unes basses prop d’un altre camí. I per postres, el rumb el vaig tornar a fer malament i vaig anar espetegar a la 18. Un cop a la 18 va ser fàcil arribar a la 17. L'ideal hagués estat, des del pas de la tanca, seguir un dels torrents secs fins al següent camí i d’allà llençar-me per un tàlveg que conduïa a una gran clariana, des d’on  hagués sigut senzill atacar-la. Més malament no ho vaig poder fer, el cansament i la calor es notaven, i l'oxigen ja no devia arribar del tot al cervell.

Una cursa per oblidar, però tenint present els greus errors perquè no tornin a passar. Per altra banda, malgrat tot, m’ho vaig passar pipa orientant-me en un terreny esplèndid per a la pràctica d’aquest esport.

______________________________________________________________

 [Resultats]:
• Llarga Distància > H21A > 7,6km ; 395m ; 21c > 44è/62 > 2h08'34’’ > +53’40’’

[WinSplits]:
http://www.obasen.nu/winsplits/online/es/default.asp?page=table&databaseId=16398&categoryId=1

  

______________________________________________________________

A la tarda del mateix dissabte es va organitzar un sprint (no puntuable) pels carrers del nucli antic de Cehegín. Realment valia la pena participar-hi ja que la trama de carrers, estrets i costeruts, la convertien en una prova molt interessant. A més al ser una cursa molt ràpida, qualsevol petit error et feia baixar un pilot de posicions a la classificació final.

Crec que vaig fer un sprint força bo, sense errors importants, i vaig acabar-lo satisfet. Malgrat això sempre s'han de pulir detalls, per exemple, a la 1 em vaig passar l'últim trencant  a l'esquerre, sortint a la placeta que hi ha sota el número 1; o a la 2, que hi havia d'haver anat pel carrer de sota, ja que no m'hagués costat localitzar-la (a la descripció indica clarament que és al peu), i encara sort que al mig del tallat hi havia unes petites "escales" naturals per accedir-hi. A la 3 podia haver anat a nivell per l’extrem nord del mapa, atacant la fita per baix, en comptes de pujar el fort desnivell i atacar-la per dalt com vaig fer, o per últim,  que a la sortida de la 5, vaig fer un xic de volta.

__________________________________________________________

 [Resultats]:
• Sprint > Homes Sènior > 2,1km ; 100m ; 13c > 41è/74 > 18’59’’ > +6’49’’

 [WinSplits]:
http://www.obasen.nu/winsplits/online/es/default.asp?page=table&databaseId=16412&categoryId=0

Torneig Int. Ciutat d’Utiel (II): Lleugera millora a la mitja.

Com és habitual, diumenge teníem cita amb la cursa de mitja distància. En aquest cas es disputava al mapa de Las Cabezuelas, un terreny contigu al de la llarga del dia anterior.

Només començar ja havíem de pujar un lleuger pendent i per anar a la 1 vaig travessar el bosc blanc des del triangle per anar a buscar l’ampli passadís de vegetació baixa entre dos límits de vegetació molt clars. No vaig calcular bé la distància i la vaig començar a buscar força abans. Sort que al bell mig del meu traçat hi havia una fita d’un altre circuit col·locada en una pedra, un element molt clar i que necessàriament havia d’estar cartografiat. Efectivament, al mapa tenia representada una pedra i gràcies això vaig poder resituar-me per després atacar bé el control i que estava ubicat en una petita depressió. De la 1-2 vaig traçar rumb i em vaig guiar per la forma de les clarianes, mentre que per la 3 vaig anar pel mig de la clariana fins al mur de pedra i d’allà vaig endinsar-me al bosc. Per la 4 i la 5 novament vaig traçar rumb, però en el darrer cas vaig desviar-me una mica a la dreta i vaig anar espetegar al camí, just davant del camp que no tocava. De seguida vaig veure que no era al lloc correcte i vaig continuar per la pista, passant entre els dos camps, i vaig agafar un camí força desdibuixat per accedir a la petita depressió on m’esperava la fita 5. A la 6 no vaig afinar bé a la zona dels tallats i murs de pedra, passant-me l’esperó, fet que ho vaig haver d’arreglar fent un bon salt des del dalt del mur, per després pujar a l’esperó i fitar. En aquesta primera part del circuit, malgrat no haver fet cap error greu, ocupava ja la posició 42a/67 amb un temps de 14’48’’ a +4’17’’ del líder.

 A punt de ser atrapat per en Jordi D. entre la fita 7-8. Foto: SD Correcaminos-O

Per la 7 vaig baixar fins la pista, vaig travessar primer el camp, després el bosc, la pista, un tros de camp més fins accedir al camí, on just al límit de vegetació vaig entrar al blanc per localitzar la petita clariana. Sortint cap a la 8 vaig passar per la clariana allargassada fins al petit desdoblament del camí i des d’allà a rumb fins a la pedra. La 9 i la 10 no presentaven gaire complicació. Primer vaig dirigir-me cap al camp i des del seu límit ja es reconeixia el bosquet on s’ubicava la fita. Des d’allà vaig agafar una altra clariana allargassada i vaig resseguir el límit de vegetació fins on feia una corba, just per on vaig entrar al bosc per localitzar la petita depressió. Per altra banda, de la 10-11, de clariana a clariana, vaig traçar de nou un rumb.

Com el dia anterior vaig perdre temps en l’elecció de la bona ruta en les tirades llargues. En aquesta ocasió, per anar a la 12, vaig decidir anar pel camí, estava fart de la vegetació i dels ratllats del mapa. Però no vaig adonar-me que anant pel camí pujava unes quantes corbes de nivell més que no pas si hagués anat pel fons de la vall. Quan estava a mitja pujada i vaig veure que ningú seguia el meu traçat, vaig pensar que novament l’havia espifiat. Un cop dalt del turó, vaig retallar un xic fins al camí, i allà on aquest feia una ‘s’ vaig tirar-me al bosc i a nivell vaig anar a buscar la clariana i el mur. En total vaig perdre uns 5 minuts ben bons, que em feien situar a la posició 53a/67 amb un temps de 38’26’’ a +12’12’’ del primer classificat.

Per anar a la 13 vaig anar a buscar el camí, vaig recorre’l fins a la seva bifurcació, d’allà vaig anar fins al coll i vaig descendir fins als tallats on hi havia la pedra on havien col·locat el control, penso que un xic massa amagat. Vaig seguir cap a la 14 descendint fins la clariana entremig dels murs, a nivell fins el camí, vaig girar en direcció nord-est, travessant el verd 1 fins al camí, des d’on la vaig atacar. De la 14-15 vaig seguir el camí, amb compte, perquè hi havia moltes desviacions que confonien una mica, mentre que de la 15-16 vaig anar a rumb. De la 16-17 vaig agafar el camí en direcció la línia, vaig passar per la dreta de la construcció i des d'allà vaig atacar-la, tot i que em va costar una mica trobar-la ja que en un principi em vaig desviar lleugerament a l’esquerra. Fins a la 18 vaig fer un bon sprint recorrent la pista, no costava gaire ja que feia baixada, i d’aquí fins a l’arribada passant per un torrent i per la mateixa zona enfangada del dia anterior.
 

 

Mirant el mapa entre la fita 7-8. Foto: SD Correcaminos-O

A tall de conclusió, cal que millori força tant a nivell físic com tècnic, a H21A ja no puc permetre'm segons quins errors, però tot i així, en general estic satisfet de la meva actuació durant les dues curses. Per altra banda, havent sentit els comentaris previs a la cursa, em pensava que seria un terreny molt més brut del què era. Si que algunes zones presentaven una vegetació força espessa, un factor no massa agradable per córrer, però tot i així en molts casos podies travessar-la sense excessiva dificultat i, per exemple, de verds 3 no n’hi havien, fet que a segons quins terrenys catalans són predominants.

Sincerament i per diversos motius, no han estat les millors curses de lliga espanyola en les que he pogut córrer, però tot i així he pogut viure i gaudir novament d’un cap de setmana d’orientació. A Cehegín més i espero que millor!

______________________________________________________________

 [Resultats]:
• Mitja Distància > H21A > 5km ; 185m ; 18c > 49è/67 > 57'08’’ > +16’59’’

[WinSplits]:http://www.obasen.nu/winsplits/online/es/default.asp?page=table&databaseId=16339&categoryId=0

 

Trofeu Int. Ciutat d’Utiel (I): Debut acceptable però millorable.

Després d’uns mesos d’aturada hivernal, aquest cap de setmana es va donar el tret de sortida a la temporada 2011 de Lliga Espanyola d’orientació. Començava una temporada en la que espero adaptar-me ràpid a la nova categoria (H21A) i amb el principal objectiu de mantenir-la.

Divendres a la tarda sortíem en direcció a Utiel (València) amb la furgoneta plena fins al capdamunt. A diferència d’altres viatges no vam poder gaudir d’una sessió intensiva de pel·lícules ja que la pantalla de l’Ollofurgo per motius desconeguts no funcionava. Tot i així el trajecte no es va fer gens llarg, quatre horetes i ja érem davant del suelo duro on ens hostatjaríem les dues nits.

El Suelo duro d'Utiel

Dissabte, després d’una nit molt plujosa, el terreny havia quedat ben xop, ple de basals i fang per tot arreu, però no era impediment per gaudir de la cursa de llarga distància al mapa Casas de Medina. Al sortir ben d’hora no vaig tenir temps de posar-me gaire nerviós, i només començar, el traçador ens va regalar una bona pujada per arribar a la fita 1. Després, les fites 2 i 3 eren força ràpides i en lleugera baixada, no presentaven masses dificultats, tot i que el tallat de la 3, al venir de dalt costava localitzar-lo. Seguint pel camí fins a la 4, s’havia de tornar a pujar, mentre que per accedir a la 5, l’ideal era anar-hi a nivell, però l’espessor de la vegetació em va fer desviar lleugerament avall, sense arribar al camí, per després remuntar novament unes quantes corbes de nivell fins a les pedres on hi havia la 5, i molt a prop d’aquesta,  continuant amunt, a una clariana es situava la 6. Fins aquí, duia un temps acumulat de 19’11’’ (54è/67), a +5’02’’ del líder, una diferència superior a la que em pensava ja que crec que encara no havia fet cap error.

De la 6 a la 7, seguia la pujada, sobretot el tram final, i ja començava a notar la falta d’entrenament físic del mes de febrer, però compensava el fet que la roca on s’havia ubicat el control era visible des de lluny permetent dirigir-s’hi directament. Per anar a la 8, crec que vaig encertar de ple el traçat, marcant el 15è millor parcial, fet que em va permetre remuntar 18 posicions (31è/67) a la classificació fins aquella fita. Vaig seguir el primer tallat fins que es va acabar, vaig remuntar i vaig fer el mateix amb el segon, fins arribar al camí, que vaig recórrer un tram fins a la corba entre petits murs de pedra. Vaig seguir a nivell en direcció nord, desviant-me lleugerament a la dreta expressament per quedar per sobre del petit pas enmig dels tallats. Un cop arribat al tallat vaig resseguir-lo fins que vaig trobar el pas, que donava accés a la fita 8. De la 8 a la 9, vaig anar a buscar la clariana allargada en forma d’arc, que conduïa en baixada fins al camí, i seguia a l’altra banda, també en forma d’arc, fins a uns murs de pedra on s’ubicava el control 9.

En aquest punt crec que vaig espifiar-la, just a la tirada llarga. Tot i haver-m’ho mirat l’estona que vaig creure convenient, vaig decidir anar pels camins que conduïen a la fita 10 per l’extrem oest del mapa. No sé com no vaig veure els que hi havia entremig dels extensos camps i que s’hi accedia a través del coll abans de l’avituallament. A aquest cantó només vaig reconèixer un petit camí que recorria els turons i entremig de la vegetació, però que vaig descartar pel desnivell innecessari. A escala 1:15000 tot sembla a prop però realment no ho és i aquest tram se’m va fer molt llarg (parcial de 20’59’’) i vaig perdre ben bé 6 minuts i les posicions que havia guanyat anteriorment. L’11 no tenia cap dificultat, ja que els murs de pedra es reconeixien força bé, malgrat la vegetació abundant. Per anar a la 12, la intenció era anar a nivell fins al camp, però l’espessa i espinosa vegetació em va anar fent desviar fins al camí en direcció nord, però un cop allà només l’havia de seguir fins al final del camp i localitzar el petit esperó.

Sortint de la fita 17. Foto: SD Correcaminos-O

La 13-14-15-16 formaven una successió de controls molt tècnics i de difícil lectura a causa de l’escala, on un petit error et podia fer perdre forces minuts. No vaig marcar gaires bons parcials, no volia arriscar i amb calma m’ho vaig anar mirant bé. Per la 13 vaig arribar a l’encreuament de torrents i des d’allà vaig atacar la fita. La 14 em vaig guiar per les corbes de nivell i la carretera, fins que vaig localitzar les roques. La 15 vaig seguir a nivell fins als tallats, passant entremig d’ells, fins a la línia de telèfon, i des d’allà vaig descendir fins a la zona on creia que havia de ser la fita, però ni rastre i vaig acabar sortint davant de l’avituallament del camí, i des d’aquí la vaig atacar. Vist com va sortir, perdent 5 minuts més, crec que de la 14-15 hagués anat més bé directament pel camí i no a nivell com vaig fer, ja que era més fàcil atacar-la per sota i m’hagués estalviat passar entremig de vegetació on era difícil córrer-hi. La 16 la vaig atacar per dalt, i novament crec que hagués estat millor per baix. Aquí anava 53è/67 a +28’53’’ del líder.

De la 16-17, un tram molt llarg i sense aparent dificultat. Vaig seguir diversos camins i una pista, vaig remuntar passant pel costat de la fita 5, vaig agafar el carrer a la dreta i passant entremig de dues cases vaig accedir al solar on hi havia col·locada la fita 17. Sortint cap a la 18 vaig seguir un caminet enmig d’un solar que donava accés al carrer de sota, que recorrent-lo i després de travessar un pudent curs d’aigua, s’arribava a la 18. Seguint el tram encintat per sota la carretera s’arribava a la fita 19. Una última pujada fins la 20, molt dura a aquestes alçades de la cursa, la vaig començar a buscar abans i vaig sortir al camí, però just on s’aclaria la vegetació vaig girar en direcció nord fins a trobar la pedra. Ja faltava ben poc, la 21 vaig descendir vessant avall, i per arribar a meta, calia fer l’sprint final per sobre d’una capa de fang d’uns quants dits de gruix, on poder-hi córrer era més que complicat. A l’acabar estava satisfet només pel fet que de dolor a la cama ni rastre i havia aconseguit baixar de les 2h, és cert que era un modest objectiu, però bé, i no cal oblidar que hauré de recuperar la forma física i millorar en tots els sentits, tècnicament també.

 

^ Carrossa amb les falleres                          ^ Centre d'Utiel

A la tarda, a falta d'un esprint per la ciutat d’Utiel, vam passejar-nos-hi sota una fina pluja, vam fer parada a algun bar i després vam anar a visitar el Museu del Vi on havien preparat una petita ruta  i una cata de vins pels orientadors. Ens va explicar com s’havia d’obrir una ampolla de vi, com servir-lo i com degustar-lo correctament. Per cert, el vi blanc que ens van deixar tastar era prou bo. Al vespre, pel centre d'Utiel, vam ser sorpresos per una rua insòlita, amb diverses carrosses i falleres, grups de gent disfressada i per tancar la comitiva una típica banda de música valenciana, sense dubte el millor de la rua. Per sopar va costar trobar lloc però al final vam aconseguir sopar al costat del pavelló, i déu n’hi do que bo, una amanida i un solomillo al roquefort, Mmmm! Per acabar el dia, novament al suelo duro vam jugar a unes quantes partides de cartes, abans que ens tanquessin els llums.

____________________________________________________________

 

[Resultat]:
• Llarga Distància > H21A > 8,8km ; 495m ; 21c > 54è/68 > 1h57'26’’ > +37’20’’

[WinSplits]:
http://www.obasen.nu/winsplits/online/es/default.asp?page=table&databaseId=16326&categoryId=0