Campionats de Catalunya 2011. Mals resultats en un terreny bo i ben xop

El primer cap de setmana d’octubre es va disputar a Campdevànol (el Ripollès) els Campionats de Catalunya 2011 de mitja i llarga distància. Unes proves que van estar marcades pels grans patacs d’aigua que durant els dies previs a la competició havien caigut i havien deixat el terreny xop, els camins plens de fang i els rius i torrents transportant molta més aigua de l’habitual. Malgrat les inclemències meteorològiques van ser uns campionats amb molt bona nota. L’únic aspecte “negatiu” potser va ser la distància existent entre la zona de competició i la sortida (uns 40’) i de meta per tornar a la zona de competició (uns 20’) de la cursa de llarga distància. Però quan gràcies això pots gaudir d’un terreny i d’un mapa excel·lent, la distància entre aquests punts passa a ser una simple anècdota. Tandebò haguéssim de caminar així més cops per trobar-nos amb més terrenys bons com aquest.

Pel que fa als resultats de les curses no puc estar-ne gaire satisfet, no vaig poder repetir, ni tants sols acostar-me, a la 4a posició a les curses de mitja distància dels Campionats del 2009 a Moià (H-21B) i del 2010 a Capolat (H-21A). Un 11è (MD) i un 15è (LLD) lloc van ser les posicions finals en què vaig acabar les dues proves, a molts minuts dels joves (pre)elit de la categoria.

 

A la mitja de dissabte vaig sortir força bé, concentrat i controlant els elements del mapa i del terreny per no fallar. Però no va poder ser i quatre errors em van condemnar a fer una mala cursa i a no tenir cap possibilitat d’acostar-me a posicions de podi. On vaig perdre temps va ser a la fita 6 (+2’) al deixar de mirar el mapa i suposar que uns tàlvegs, tres corbes de nivell per sobre de la meva fita, eren els que m’ajudarien a trobar-la. Després d’encadenar quatre controls força bé a la fita 11 vaig tornar a fallar (+2’30”) al passar-me-la per sota i dirigir-me cap unes pedres que vaig veure de lluny creient que era el tallat que buscava. Dos errors més abans d’acabar la cursa em van fer caure més posicions a la classificació final, un a la 14 (+1’30”) al pensar que una pista coberta d’herba era una terrassa i no una pista forestal, i al control 16 (+2”) per atacar-la des d’un punt equivocat i no saber parar a temps abans d’arribar al camí on es trobava el control 17.

  Fitant la meta de la cursa de mitja distància. Foto: Aligots

Diumenge a la cursa de llarga distància no van canviar massa les coses i el meu resultat tampoc va brillar gaire encara que a l’arribar a meta em pensava haver fet un resultat millor. Vaig començar molt malament i a la fita 7 ja havia perdut qualsevol probabilitat d’èxit final a la cursa perquè les enganxades van ser importants als controls 1 (1’20”), 4 (+3’), 6 (+4’) i a la 7 (+3’). Llavors vaig recuperar el nord i la concentració i va semblar que començava a fer-ho bé fins que a la 17 (+2’) i a la 19 (+2) vaig tornar-me equivocar, mentre que a la tirada llarga (19-20) tècnicament vaig perdre uns 2’o 3' sense tenir en compte que hi havia una millor ruta a seguir.

Malgrat els mals resultats personals va ser un cap de setmana excel·lent gràcies a una bona organització i a un mapa de qualitat i uns terrenys formidables. En podeu veure un reportatge gràcies a la UFECTV clicant en aquest enllaç.

_____________________________________________________________

[Resultats]
• Mitja distància > H21A > 3km ; 185m ; 18c > 11è/42 > 45’37” > +13’30”

• Llarga distància > H21A > 6,5km ; 335m ; 23c > 15è/38 > 1h36’13” > +26’08”

Trofeu Muntanyes de Prades. Per oblidar

De les dues curses al Baix Camp de Copa Catalana d’aquesta temporada no puc emportar-me’n un bon record. Els motius principals són les males sensacions que vaig notar mentre corria, el parell de curses dolentes que vaig realitzar i una forta torçada al turmell que em va obligar a abandonar en una d’elles.

El què està clar (i ja ho hauria de tenir assumit) és que no pots fer una bona cursa quan... 

...surts sense estar concentrat,

...vas més ràpid del que llegeixes o pots llegir, 

...quan dónes coses per suposat i perds el contacte amb el mapa,

...quan no mires l’element que és clau per saber on ets o per reubicar-te ràpidament, 

...quan penses més en la tercera posició de la classificació general de Copa Catalana, mirant de no perdre temps per no caure alguna posició, que no pas en la cursa en si.

Tots aquests punts els vaig posar en pràctica en algun moment del cap de setmana provocant diversos errors evitables.

A la Mussara vaig fallar al control 1 (+2’), a la fita 4 (+6’) –que després d’un bucle repetíem fitada al primer control- o a la 8 (+1’30’’). Però l’error més greu (vora 8’) el vaig fer a la fita 9, vaig sortir malament del control i conseqüentment vaig acabar fent un parell d’errors paral·lels consecutius i majúsculs, anant-me’n força lluny d’on havia d’anar, just a la corba del camí prop de la fita 14.

A Prades no vaig aprendre dels errors del dia anterior i novament vaig fallar força. Vaig començar molt malament i a la 1 (+3’) i a la 2 (+7’) ja havia perdut qualsevol opció de fer un bon resultat. Per rematar-ho al control 7 vaig perdre uns 5 minuts més, després d’atacar la fita per un esperó que no era.

Finalment, baixant un dels murs de la fita 9, no vaig veure que la vegetació amagava una pedra i que òbviament “vaig utilitzar” per aterrar després del salt, fent-me torçar el turmell i provocant-me un fort dolor tot i només caminar pel camí, fet que em va fer decidir plegar per no forçar o no empitjorar una possible lesió, també per la quantitat de fites que em quedaven per acabar (13) i també per les nombroses cites importants que m’esperen en poc més d’un mes: Carcassonne, Madrid, Campdevànol, Venècia i Roses-Figueres.

En conclusió, un cap de setmana per oblidar.

Per acabar, podeu veure a aquest enllaç un reportatge prou interessant sobre les curses d'orientació grabat aquest cap de setmana a la Mussara pel Canal Reus TV per la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya.

_____________________________________________________________

[Resultats]
• Mitja Distància > H21A > 5,1km ; 115m ; 20c > 11è/26 > 1h03’19’’ > +18’50’’
• Llarga Distància > H21A > 8,2km ; 210m ; 22c > -/27 > Mal pinçat (abandonament)

Turó d’Armadans i Roques Encantades: Excessius errors i domini aclaparador dels més joves

Enguany la Diada ens tenia preparat un dels plats forts de la temporada, el Campionat de Catalunya d’ultrallarga distància pels d’elit i, per la resta, una nova prova de Copa Catalana un xic més llarga del què és habitual, en un terreny preciós i agradable per on córrer. Aquest estava caracteritzat principalment per una ombrívola i àmplia fageda, per un relleu moderat i per l’existència d’una zona esquitxada per roques mil·lenàries de grans dimensions (les Roques Encantades), prop del Santuari de la Salut a cavall de les comarques d’Osona i la Garrotxa. Vestit de groc per l’ocasió, vaig començar la cursa amb calma perquè temia que em podés passar factura haver anat a córrer el dia abans a l’Orientura d’Olot. Tot i així, al llarg dels més de 9 quilòmetres lineals de la prova, no em vaig trobar pas més cansat del normal, encara que és probable que a les tirades llargues no tirés tant com si hagués estat més descansat.

El que sé del cert és que vaig cometre masses errades tècniques. El primer, de més de 4’, ja el vaig fer anant cap a la fita 3. Sortint de la 2 vaig desviar-me massa a la dreta del control i tot i notar que el camí el travessava a una distància que no em quadrava amb el què hi havia al mapa, no em vaig aturar. Molt mal fet!. Uns controls més endavant, després de la primera tirada llarga i d’haver-ne encadenat diversos correctament, al control 7 vaig perdre gairebé un minut i mig, ja que em pensava que havia remuntat més corbes de nivell i al trobar una altra fita a una petita depressió, em va confondre i em va fer dubtar que no fos la meva, em vaig aturar i m’ho vaig haver de mirar bé per seguir i trobar la que tocava. Un altre error a destacar va ser a la fita 8, perdent gairebé tres minuts i mig. Tot i que no vull que sembli una excusa, la línia del traçat de la 7 a la 8 tapa una mica un tallat que es situa també sobre d’una corba de nivell, i sumat que aquella zona era molt ombrívola, va fer que no la veiés sobre al mapa i em pensés que era a un tallat de més avall i cometés un error paral·lel. Després d’haver realitzat una nova tirada llarga, a la fita 14 una nova errada vaig dibuixar al meu traçat, provocat perquè per sortir d’aquesta en comptes de mirar el centre de la rodona del control em vaig fixar directament amb el punt d’inici de la línia del traçat 14-15, que es situa exactament damunt de l’esperó i del verd 2, just quan el terreny comença a descendir. Conseqüentment em vaig llançar pendent avall abans de canviar de vessant i malgrat que vaig perdre poc més d’un minut i mig, no pot ser que faci un error com aquest i a més quan ja n’havia comès un d’igual a Saldes però amb pitjors conseqüències. Aquí podia haver perdut molts minuts si hagués sortit de mapa, perquè va anar de ben poc.

El tram de pas obligat i en lleugera pujada per anar de la 17 a la 18, se’m va fer un pèl llarg perquè ja em començaven a flaquejar les forces. Però em va anar molt bé coincidir-hi amb en Narcís i un corredor txec que fa un temps que corre a les nostres contrades. Em vaig enganxar a ells i cap amunt, d’aquesta manera no vaig perdre tanta velocitat i només vaig deixar escapar dos minuts en un tram molt físic, una tirada que era una transició cap a la zona més tècnica del mapa, la de les Roques Encantades, una zona molt bonica de grans blocs de roques, on per exemple vam haver de buscar una fita que estava col·locada sota una d’elles en un pas sota una gran roca (fita 22) o també en una mena de mitja lluna tancada per diverses roques (fita 20), en les que dubtaves per on passar per accedir-hi. En aquesta zona més tècnica i fins al final només vaig fer una errada important, a la fita 23. Sobre el terreny hi havia un parell de petits recs enmig d’un verd 2, just abans de la corba de la tanca, i que malauradament vaig confondre pel tàlveg on hi havia col·locada la fita, dos elements completament diferents però m’hi vaig enganxar. Vaig baixar unes quantes corbes de nivell diverses vegades fins a uns petits tallats on em pensava que trobaria el control, però sense sort. Fins que no vaig adornar-me que la buscava abans d’hora va passar força temps i vaig acabar perdent al voltant de sis minuts més.

Un cop a meta, com que havia avançat alguns corredors que sortien abans que jo, em pensava que no havia perdut tant temps. Però la realitat no era aquesta ja que els meus errors em van condemnar a perdre gairebé mitja hora respecte el guanyador, l’Eduard S., que havia fet una cursa espectacular, i uns vint-i-cinc minuts en relació a en Pau Ll. i l’Aleix F., i de gairebé vint minuts respecte l’Enric D., quatre dels joves cridats a ser el futur de l’elit de l’orientació catalana i que van exercir un domini aclaparador a la prova.

 

_____________________________________________________________

[Resultats]:

• Llarga distància > H21A > 9,4km ; - m ; 29c > 14è/44 > 1h55'31’’ > +28’52’’

La Quillane. Un paradís escandinau als Pirineus

L’últim cap de setmana de juliol es va disputar a la Quillane (Catalunya Nord) la 7a prova de Copa Catalana d’enguany, l’última abans de l’aturada estival, i que va ser completada amb l’organització d’uns entrenaments al Desert du Carlit, dirigits pels millors orientadors del país. Tot això en uns terrenys que de catalans en tenien ben poc, només en tenien els orientadors que van poder gaudir enormement d’aquest cap de setmana al Pirineu. A només 120kms de casa, vaig poder fer un tast dels terrenys característics d’altres latituds, com els d’Escandinàvia, i que segons la informació prèvia de la cursa presentaven forces similituds amb mapes noruecs. Personalment em van recordar força als terrenys finlandesos del Jukola del passat mes de juny.

Tot i que la cursa era dissabte a la tarda, divendres al vespre ja vaig pujar fins al càmping Pla du Barrès de Mont-lluís per aprofitar el cap de setmana al 100%. Dissabte al matí vam anar fer el model-event per conèixer el tipus de terreny que ens trobaríem a la tarda. Va anar bé en aquest sentit, però el problema va ser que l’escala del mapa era 1:10.000, mentre que la de la cursa de la tarda d’H21A era 1:15.000, una escala que encara no hi estic del tot acostumat.

L’horari de la cursa em va fer anar una mica de corcoll. No sabia exacte quina hora havia de dinar per no passar gana o perquè no em sentís massa tip durant la cursa. Sortint a les 15h13 vaig acabar dinant a quarts d’una.

La cursa

Els 9,1kms feien una mica de respecte, ja que creia que la cursa d’ultra llarga distància es feia al setembre a Rupit, tot i així la cursa no se’m va fer gota feixuga. Només agafar el mapa i veure’l, ja vaig intuir que m’ho passaria molt bé. Em va costar una mica entrar al mapa i la fita 1 vaig anar amb calma i sense precipitar-me. El primer error gros no vaig trigar gaire a cometre’l, a la fita 3, perdent al voltant de 20 minuts, una pèrdua de temps que malauradament comença ser habitual. No vaig atacar-la pel lloc més evident (caminet i rasa) ja que en cursa no els vaig saber veure, i vaig decidir atacar-la des del llac rodó de dalt. Tot i així, al descendir, vaig anar espetegar a la rasa, però des d’allà vaig ser incapaç de trobar la fita, donant voltes i voltes, en alguns moments navegava pel mapa sense saber on era exactament, fins que desesperat vaig tornar remuntar estúpidament fins al llac per tornar atacar-la i vaig cometre el mateix error que abans. Però aquesta vegada, un cop vaig deixar la rasa vaig saber arribar fins la fita. Aquest error greu em va minar la moral per la resta de la cursa, tot i així vaig intentar seguir concentrat perquè en un terreny difícil i poc habitual pels orientadors catalans, era fàcil que els altres corredors també s’equivoquessin.

En algunes parts de la cursa crec que ho vaig fer bé, sobretot de la 9 a la 13, amb dos trams llargs (9 i 11) i amb molt de desnivell. Penso que vaig escollir unes rutes força adients, fent el 4t millor parcial en ambdós casos, i en el conjunt del tram de cinc fites només vaig perdre uns 2’30’’. En canvi, en d’altres vaig fer petits errors que em van fer perdre al voltant de 2’, com a la fita 17 (no vaig llegir bé el mapa i me n’anava massa a la dreta) i la 19 (fent un mal rumb me la vaig passar).

Llàstima dels aproximadament 20 minuts que vaig perdre a la fita 3, ja que tot i fer-ne alguns més de puntuals, hagués fet un bon resultat, ja que excepte del francès que va guanyar, la resta va fallar tothom i força. Tot i així, al ser temps alts, tot i la diferència de 21’ amb l’Ivan, el primer català i per tant, el temps de referència pels punts de Copa, sumar més de 80 punts encara és un resultat decent vist com va anar.

Per cert, que la selecció vagi organitzant curses, perquè amb el pilot de regals que van repartir, a més d’un li ha sortit la llicència FCOC+FEDO d’aquesta temporada gratis. Que n’és de maca la Camelback Salomon que em va tocar!

_____________________________________________________________

[Resultats]:

• Llarga distància > H21A > 9,1km ; 290m ; 20c > 7è/23 > 2h03'16’’ > +41’11’’

 

El Pic Peric des del Llac de les Bulloses, prop del Desert del Carlit

Els entrenaments

Diumenge, els organitzadors van posar la cirereta al pastís amb uns entrenaments al Desert du Carlit, un terreny i mapa FABULÓS (però també complicat): boscos blancs, prats d’alta muntanya, roques i afloraments de totes mides i formes, tallats,... tot entremig de llacunes, rierols i dels Llacs del Carlit, sota el cèlebre pic que els dóna nom. Al no ser masses orientadors permetia fer exercicis tècnics que poques vegades es poden practicar i a més, explicats per algú que en sap molt. L’exercici que em va agradar més va ser el dels trams llargs de memòria que ens va fer fer l’Annabel, ja que vaig poder veure com memoritzant el recorregut, simplificant la ruta i fixant-se amb els elements claus, es poden fer llargs trams sense mapa i aconseguir arribar amb èxit fins la fita. Sorprenent, perquè llavors vas amb el mapa i et perds!

Per acabar, donar les gràcies als membres de la selecció catalana i de la FCOC per l’organització d’aquesta cursa i dels entrenaments, ja que almenys per la meva part, han estat uns dels millors terrenys on he pogut gaudir de l’orientació. I també per les classes que ens van donar els membres de la selecció, ja que sempre s’agraeix que els referents d’un esport que un pugui tenir, en el cas de l’orientació em refereixo a la gent d’elit i de la selecció, siguin propers, t’animin, et donin consells i t’ajudin a millorar.

Dos dies del Berguedà: Per massa i per ben poc.

Aquesta temporada no sé pas què ha canviat, si l’any passat les mitges m’anaven força més bé que les llargues, aquest any és a l’inrevés. I si l’any passat em caracteritzava per una certa regularitat, aquest any no ho sóc gens. D’una cursa a l’altra hi ha un pilot de punts de diferència. Suposo que veig que puc més, vull anar més ràpid i arrisco més del compte, i llavors quan la cago m’hi llueixo, però quan no, aconsegueixo estar a dalt de tot de la classificació.

Aquest primer cap de setmana de juliol, la Copa Catalana es traslladava novament fins al Berguedà, a tocar de l'emblemàtica i imponent muntanya del Pedraforca. En uns terrenys que m'agraden molt per la pràctica de l'orientació.

Dissabte, a la mitja de Saldes, vaig fer una cursa molt dolenta. Tot i començar bé fins la fita 4, a la fita 5 ja vaig fer el primer error paral·lel i no me’n vaig adonar fins a la pista, perdent més de 3 minuts. El segon error, el pitjor, el vaig fer sortint de la 7. En comptes de desviar-me a l’esquerra, travessar el llom i llançar-me pendent avall, vaig anar de dret cap avall fins a trobar el rierol. D’alguna manera o altra tot em quadrava (o ho feia quadrar) fins que de cop, molt a prop de la 14, em vaig adonar que no sabia pas on era. Vaig rastrejar una mica però ni idea d’on era, no aconseguia resituar-me. Al final vaig trobar una pista i vaig decidir seguir-la per veure si em duia fins algun lloc conegut, i efectivament si que m’hi va portar, però al triangle!. Quan ho vaig veure, no me’n feia creus. Increïble, passar pel triangle per anar de la 7 a la 8. La broma em va suposar una pèrdua d’una vintena de minuts. A partir d’aquí ja no hi tenia res a fer, però volia acabar la cursa amb dignitat, tot i que abans d’arribar a meta vaig fer un altre error greu, per anar a la 13, una errada només explicable per la falta de concentració. Al veure els meus traçats, alguns orientadors encara riuen. No puc fer aquesta tipologia d’errades, calia haver vist molt abans que no era al lloc que tocava.

En canvi, diumenge a Vallcebre va anar totalment diferent i va faltar ben poc endur-me per primera vegada els 100 punts. Fita rere fita les anava trobant totes força bé i sense errades destacables que em fessin perdre gaires segons. A la tirada llarga, per anar a la fita 11, no vaig ser prou ràpid tot i passar per la pista, perdent uns dos minuts. Mentre que a la 13, un cop vaig arribar al tàlveg, me’n vaig anar amunt en comptes d’avall perquè em pensava que al deixar el camí havia baixat massa, perdent un minut més. Malgrat això, a la tercera fita ja m’havia posat en primera posició i no la vaig abandonar fins la fita 16, un fet que poques vegades he aconseguit. Malauradament no vaig poder aguantar el ritme a l’últim bucle, físicament ja no podia més, i per arribar a les fites 17 i 18 calia remuntar forces corbes de nivell i amb una forta pujada. Abans de tornar a Vallcebre vaig cometre una errada més, al passar-me la fita 19, on vaig perdre poc més d’un minut. D’aquí a meta corrent per una llarga baixada que convidava a donar-ho tot malgrat l'esforç acumulat, gaudint de la velocitat, però anant en compte per no espifiar-la de nou a les dues últimes fites, tan properes a l'arribada.

Finalment me’n tornava del Berguedà havent gaudit del terreny dels dos dies i amb un excel·lent resultat a la llarga, tot i que al veure els parcials em va fer molta ràbia no haver pogut mantenir la primera posició fins al final. Mai havia estat tan a prop d’aconseguir-ho. Tot i així, ja és la tercera vegada aquesta temporada a Copa Catalana que estic molt a prop del primer esglaó del podi i això crec que vol dir que vaig pel bon camí. Caldrà polir les errades i mantenir les coses bones, que de ben segur algun dia o altre tocaré el cel.

 

_____________________________________________________________

[Resultats]:

• SALDES > Mitja Distància > H21A > 3,2km ; 190m ; 15c > 17è/39 > 1h07'38’’ > +24’09’’

• VALLCEBRE > Llarga Distància > H21A > 6,6km ; 365m ; 21c > 4t/42 > 1h24'11’’ > +2’21’’

Dos Dies dels Pirineus: Com la nit i el dia.

Després d’un mes sense, la Copa Catalana tornava amb els Dos Dies dels Pirineus, repetint l’escenari de l’any passat al poble més petit de Catalunya, a Sant Jaume de Frontanyà (el Berguedà). El temps assolellat va acompanyar durant les dues jornades, si bé dissabte cap al migdia va fer un bon ruixat que ens va fer marxar ràpid deixant les converses a mitges. Pel què fa les curses, vaig fer uns resultats completament antagònics.

La cursa de mitja distància de dissabte vaig fer molts errors, masses. Una de les pitjors curses que he fet mai. L’origen dels errors per triar i remenar: voler córrer més del compte i per tant poca lectura de mapa, errors paral·lels, rumbs amb forces graus de desviació, manca de concentració a la segona meitat de la cursa al veure que ho feia tant i tant malament, etc, etc,... Tot i això fins a la fita 5 estava fent una cursa acceptable. Però a la 6 la primera enganxada amb un error paral·lel absurd de 2’22’’. I a partir de la 8 un error rere l’altre fins a la 15, perdent segons a raig fet. Una cursa pèssima, ara bé, a l’arribada no vaig perdre el somriure... almenys per riure de les pròpies cagades. El recorregut sobre el mapa ho diu tot, un tram final "espectacular"!.

En canvi, la cursa de llarga distància de diumenge tot va canviar i en general crec que vaig fer una cursa força rodona. Haver-ho fet tant malament el dia anterior em va fer sortir amb molta precaució per mirar de no equivocar-me, intentant no córrer més ràpid del compte per poder tenir la capacitat de visualitzar bé tots els elements del mapa. Aquesta vegada els errors que vaig cometre van ser molt puntuals. A la 2 vaig atacar per l'altre costat de l'esperó perdent uns segons. A la 5 em vaig desviar massa a l’esquerra en el punt d’atac. A la 6 no vaig reconèixer sobre el terreny la bifurcació del camí, fet que em va fer dubtar força i atacar per un lloc poc adient, massa a l’esquerre, perdent més de 2 minuts. La resta fins a la 14 bé, però sortint d’aquesta per anar a la 15, no vaig fer-ho pel millor lloc possible i em vaig desviar novament massa a l’esquerra. Abans d’arribar a meta però vaig perdre 23’’ més perquè no veia clar sobre el terreny on era la fita 200, fet que em va obligar a parar-me per llegir bé el mapa i no cometre un error pitjor. Al final una grata sorpresa, segona cursa de Copa Catalana de la temporada que m’instal·lava en posicions de podi, en aquest cas, en tercera posició a només 2’’ d’en Joan M., uiiiiii!

I ara què? Caldrà buscar altres distraccions ja que davant m’apareix una gran buidor en el calendari, amb molt poques curses fins l’estiu, poques possibilitats per no perdre el contacte amb els mapes, sobretot ara que toca preparar amb garanties el gran repte de la temporada, el meu debut al Jukola!!!! Queda just un mes però el cuquet ja comença a fer rau-rau a la panxa...

_____________________________________________________________


[Resultats]:

• Mitja Distància > H21A > 2,8km ; 140m ; 17c > 21è/41 > 49'30’’ > +19’14’’
• Llarga Distància > H21A > 5,6km ; 245m ; 17c > 3r/43 > 1h10'04’’ > +5’08’’

• XV Trofeu 2 dies dels Pirineus > H21A > 11è/49 > 1h59'34’’ > +23’25’’

 

Copa Catalana a la Pobla de Lillet: Excel·lent!

Pujar al Berguedà a córrer és garantia d’un bon terreny per gaudir de l’orientació. El bosc blanc de la Pobla que se’ns havia anunciat no em va decebre gens, a Catalunya poques vegades es pot córrer amb un sotabosc tant net. El què si que vaig trobar és que, a l’hora de l’elecció de ruta, es podien utilitzar els camins i corriols en excés.

Pel què fa a la cursa, poques vegades ho podré dir, penso que vaig fer una cursa excel·lent i sense fer cap error. Fita rere fita les anava clavant totes sense enganxar-me enlloc, amb una gran regularitat, fet que em va permetre ocupar posicions de podi durant tota la cursa. Increïble! Encara no m'ho crec!. Haig de reconèixer que anímicament em va ajudar que fins la fita 8 no m’avancés l’Enric, que sortia a només 3 minuts darrere meu. I després, a mesura que anaven passant els controls, fent cadascú la seva cursa però al veure que ell no em deixava enrere, també em va anar bé per agafar autoconfiança i mantenir un ritme alt durant la part final de la cursa, cosa difícil pel cansament, i també quan saps que ho estàs fent bé, ja que és el moment propici per equivocar-se. Però aquesta vegada va ser completament diferent.

Un cop fitada l’arribada estava molt satisfet de la cursa, sabia que havia fet un molt bon resultat, m’imaginava una 5a o 6a posició. Però a l’anar-ho comentant amb els companys de categoria, al veure que els havia superat a tots encara que fos per pocs minuts i, que a les classificacions alguns corredors que haurien d’haver quedat davant meu no hi eren, el somni es començava a fer realitat. Al final vaig poder pujar novament a un podi de Copa Catalana, el tercer, però el primer en categoria H21A.

Si no m’esperava aconseguir-ho ni una sola vegada aquest any, però ho he fet, i malgrat que sé que serà molt difícil repetir-ho, perquè no ho puc tornar a fer? Autoconfiança, Xavier, autoconfiança...

 

_______________________________________________________________

 [Resultats]:
• H21A > 5,9km ; 270m ; 19c > 2n/35 > 1h02'50’’ > +3’39’’

[WinSplits]:

http://www.obasen.nu/winsplits/online/en/default.asp?page=table&databaseId=16668&categoryId=4

Parc del Cretaci. Copa Catalana: Coi de 17!

Després de l’aturada hivernal, amb la cursa del Parc del Cretaci a Figuerola d'Orcau (el Pallars Jussà) del passat cap de setmana es donava el tret de sortida a la temporada oficial amb la primera prova de Copa Catalana. Tot i que el mapa del Parc del Cretaci s’havia utilitzat fa uns quants anys, en el meu cas era la primera vegada que hi corria. Per veure com era el terreny i què em trobaria durant la cursa, vaig fer un cop d’ull al mapa antic que hi havia penjat al plafó de la zona de competició. Hi havia un color que destacava per sobre dels altres, el color groc dels camps de conreu. Vaig pensar que seria una cursa ràpida, per molts camins i rodejant camps, sense massa desnivell ni una gran dificultat tècnica. Però molt sovint les aparences enganyen i a l’hora de la veritat vaig ser sorprès, sobretot al tram final, amb una part de la cursa força tècnica.

Vaig sortir amb una mica de son, no estic acostumat a llevar-me a les 5h45 i a més, l’hora dormida de menys es notava. Però de seguida amb els primers passos en cursa poc a poc em vaig anar asserenant, potser perquè la primera part de la cursa era força ràpida. La 2 i la 4 no les vaig atacar bé i em vaig desviar massa a l’esquerra perdent uns segons. El primer error greu, d’uns 2 minuts, el vaig fer per anar a la 6 ja que sortint de la 5 vaig donar la categoria de camí a un pas terrós sense vegetació i em vaig desviar en direcció nord fins a sortir enmig de dos grans camps. Un cop reubicat vaig anar a buscar el camí i ràpidament vaig córrer cap els xaragalls on en un d’ells hi havia la fita 6. Fins la 8 novament les fites eren de córrer, tot i que calia mantenir la concentració. Després del primer terç de la cursa anava prou bé, 8è a 6’02’’ del primer.

Sortint de la 8 vaig anar a buscar el camp per saber si el podia travessar, al veure’l conreat vaig decidir rodejar-lo per la part sud. Vaig fer una bona volta però es podia córrer bé. Un cop al mur no vaig afinar el rumb i em vaig desplaçar un xic a la dreta i vaig anar a topar amb la primera petita construcció en ruïnes. Al no trobar-hi el control, vaig mirar al mapa i vaig veure que no era a la construcció correcta, i rodejant el verd 3 la vaig trobar. A la 10, novament vaig perdre temps, un minut i mig ben bo, ja que em va costar identificar els elements del mapa sobre el terreny, vora el punt d’atac. De la 11 a la 14 força bé, marcant fins i tot el millor parcial a la 12 i sense perdre masses segons a les tirades llargues.

Amb la 15 el terreny canviava completament i s’arribava a la part més tècnica del circuit. Amb una mica més d’atenció que fins aleshores per no equivocar-me, vaig traçar força bé la ruta per les fites 15 i 16, però a la 17 vaig fer la cagada grossa de la cursa, on vaig perdre ben bé 9 minuts. En el primer intent d'atac des del camí, vaig seguir les corbes de nivell però no ho veia clar i vaig decidir recular fins al camí per atacar de nou. Aquesta vegada em vaig passar i vaig anar espetegar al costat del gran esperó de roca amb tallats per banda i que hi ha sota el número 17, però que en cursa no vaig saber veure al mapa. Al no veure-ho clar de nou, vaig decidir tornar anar al camí per recuperar la posició, quan de sobte em vaig trobar la fita davant meu. Amb aquesta errada de cop vaig passar de la 7a posició a la 14a amb una diferència de 17’07’’ del líder, enviant a n’orris la possibilitat de fer un excel·lent resultat a la primera cursa de l’any de Copa. Com mostra el gràfic de l’splitsbrowser es pot veure la dimensió de l’errada. Penso que sinó l’hagués comès, hagués pogut estar força a prop del resultat final d’en Jordi B.

De la 18 a meta em vaig enganxar un xic a la 19, perdent un parell de minuts més, on després de vorejar el camp, córrer pel camí i llençar-me pendent avall, em va costar identificar el camí discontinu sobre del terreny, fet que em va fer dubtar i em vaig parar un moment a reflexionar fins que en vaig estar convençut, vaig girar cap a l'est i dins d’un tanc d’aigua ben amagadeta la vaig trobar. La 21, enmig dels xaragalls em va agradar molt,  potser és una zona que hagués pogut donar més joc col·locant-hi algun control més, tot i que era una zona propícia per equivocar-se, al ser tècnica i estar tant a prop de l’arribada.

Al final, tot i no haver fet una mala cursa, me’n vaig tornar a casa no content del tot. Alhora que em va quedar clar l’objectiu de la temporada que serà el de no perdre més de 10 minuts respecte els joves que aquesta temporada han pujat d’H20 i la resta de fores de sèrie de la categoria, alguns dels quals a Figuerola d'Orcau participaven al Campionat Universitari.

______________________________________________________________

[Resultats]:
 • H21A > 8,6km ; 250m ; 23c > 14è/35 > 1h36’25’’ > +20’18’’

 [WinSplits]: 

http://www.obasen.nu/winsplits/online/en/default.asp?page=table&databaseId=16477&categoryId=2&ct=true