divendres, 18 de novembre de 2011

Meeting Orientamento Venezia 2011. Divertimento assoluto

Per segona vegada tenia la fortuna de viatjar a Venècia per participar en una nova edició del MOV, la 32a, d’una competició internacional d’orientació única gràcies a la complexitat de la trama urbana d’aquesta ciutat de la costa adriàtica del nord d’Itàlia. En aquesta ocasió vaig decidir apuntar-me a la categoria ME (homes elit) no perquè cregui que tingui la qualitat per ser-hi, sinó com un repte personal i perquè ja que viatjava fins allà no venia d’aquí córrer uns quants centenars de metres més. En total eren 11,2 kms lineals de cursa que si no ho recordo malament esdevé la cursa amb una major distància en la que mai he pogut córrer. Estava molt motivat i, cosa estranya en mi, no estava gens nerviós en una “gran cita” com aquesta on l’únic que havia de fer era sortir a córrer i gaudir al màxim ja que el resultat no era gens important tot i que òbviament volia fer-ho el millor possible.

I així va ser, sense cap mena de pressió vaig divertir-me com mai en una cursa i vaig poder fer un resultat bo per les meves possibilitats a elit (114è/160). No vaig parar de córrer a pràcticament cap moment de la cursa, anant concentrat al màxim i a la velocitat adequada que em permetien llegir el mapa contínuament i saber sempre on era. D'aquesta manera vaig aconseguir fregar l’error zero i ser molt regular durant tota la cursa. Em vaig equivocar poc i només puc comptabilitzar dues errades, un a la fita 2 (+40”) i l’altra a la fita 20 (+1”). Si bé és cert que alguna elecció de ruta potser no va ser l’òptima però almenys no vaig perdre temps innecessàriament dubtant, si ho veia clar em llençava cap aquella direcció.

La cursa estava dividida en dues parts ja que al control 18 de ME hi havia un canvi de mapa en un parc i just després teníem la tirada més llarga de la prova. I malgrat que pel MOV es calcula un desnivell de 0 metres, les cames em van quedar ressentides de l’esforç de travessar un total de 78 ponts i de pujar centenars d’esglaons.


En general un recorregut molt divertit i que passaves per una bona part de punts interessants de la ciutat i que l’únic inconvenient eren els turistes que feien de tap en els carrers més estrets. Corrent vaig entendre un comentari en italià que deia: “A qui se li acut organitzar una cursa a Venècia?” Doncs afortunadament a algú se li va acudir aquesta excel·lent idea i que en aquesta edició ha permès a més de 4.000 participants d’arreu del món gaudir de l’esport que els apassiona. 

Per acabar podeu veure les imatges enregistrades per la FISO durant la competició i que permeten fer-se una idea de com és una cursa d’orientació a Venècia (premeu aquest enllaç). O bé, podeu seguir la cursa sencera de l'orientador Jiři Vébr (H40) que amb una càmera personal va enregistrar tota la seva actuació al MOV, i gràcies al GPS, podeu veure paral·lelament les imatges amb el seu punt exacte sobre el mapa:









_____________________________________________________________

[Resultats]
• MOV > ME > 11,2km ; 0m ; 28c > 114è/160 > 1h42’48” > +32’54”




dimecres, 16 de novembre de 2011

Campionats de Catalunya 2011. Mals resultats en un terreny bo i ben xop

El primer cap de setmana d’octubre es va disputar a Campdevànol (el Ripollès) els Campionats de Catalunya 2011 de mitja i llarga distància. Unes proves que van estar marcades pels grans patacs d’aigua que durant els dies previs a la competició havien caigut i havien deixat el terreny xop, els camins plens de fang i els rius i torrents transportant molta més aigua de l’habitual. Malgrat les inclemències meteorològiques van ser uns campionats amb molt bona nota. L’únic aspecte “negatiu” potser va ser la distància existent entre la zona de competició i la sortida (uns 40’) i de meta per tornar a la zona de competició (uns 20’) de la cursa de llarga distància. Però quan gràcies això pots gaudir d’un terreny i d’un mapa excel·lent, la distància entre aquests punts passa a ser una simple anècdota. Tandebò haguéssim de caminar així més cops per trobar-nos amb més terrenys bons com aquest.

Pel que fa als resultats de les curses no puc estar-ne gaire satisfet, no vaig poder repetir, ni tants sols acostar-me, a la 4a posició a les curses de mitja distància dels Campionats del 2009 a Moià (H-21B) i del 2010 a Capolat (H-21A). Un 11è (MD) i un 15è (LLD) lloc van ser les posicions finals en què vaig acabar les dues proves, a molts minuts dels joves (pre)elit de la categoria.


A la mitja de dissabte vaig sortir força bé, concentrat i controlant els elements del mapa i del terreny per no fallar. Però no va poder ser i quatre errors em van condemnar a fer una mala cursa i a no tenir cap possibilitat d’acostar-me a posicions de podi. On vaig perdre temps va ser a la fita 6 (+2’) al deixar de mirar el mapa i suposar que uns tàlvegs, tres corbes de nivell per sobre de la meva fita, eren els que m’ajudarien a trobar-la. Després d’encadenar quatre controls força bé a la fita 11 vaig tornar a fallar (+2’30”) al passar-me-la per sota i dirigir-me cap unes pedres que vaig veure de lluny creient que era el tallat que buscava. Dos errors més abans d’acabar la cursa em van fer caure més posicions a la classificació final, un a la 14 (+1’30”) al pensar que una pista coberta d’herba era una terrassa i no una pista forestal, i al control 16 (+2”) per atacar-la des d’un punt equivocat i no saber parar a temps abans d’arribar al camí on es trobava el control 17.

  Fitant la meta de la cursa de mitja distància. Foto: Aligots

Diumenge a la cursa de llarga distància no van canviar massa les coses i el meu resultat tampoc va brillar gaire encara que a l’arribar a meta em pensava haver fet un resultat millor. Vaig començar molt malament i a la fita 7 ja havia perdut qualsevol probabilitat d’èxit final a la cursa perquè les enganxades van ser importants als controls 1 (1’20”), 4 (+3’), 6 (+4’) i a la 7 (+3’). Llavors vaig recuperar el nord i la concentració i va semblar que començava a fer-ho bé fins que a la 17 (+2’) i a la 19 (+2) vaig tornar-me equivocar, mentre que a la tirada llarga (19-20) tècnicament vaig perdre uns 2’o 3' sense tenir en compte que hi havia una millor ruta a seguir.


Malgrat els mals resultats personals va ser un cap de setmana excel·lent gràcies a una bona organització i a un mapa de qualitat i uns terrenys formidables. En podeu veure un reportatge gràcies a la UFECTV clicant en aquest enllaç.


_____________________________________________________________

[Resultats]
• Mitja distància > H21A > 3km ; 185m ; 18c > 11è/42 > 45’37” > +13’30”
Llarga distància > H21A > 6,5km ; 335m ; 23c > 15è/38 > 1h36’13” > +26’08”


dimarts, 8 de novembre de 2011

XXIII Martin Kronlund. Calia córrer, córrer molt.

El 29 i 30 d'octubre es van celebrar les últimes curses de la temporada de lliga espanyola i a les que podia sortir amb tranquil·litat al saber que tan si ho feia bé com malament no canviaria gaire la meva posició final al ranking FEDO a diferència de la temporada passada que a Alcalá de Henares m’hi jugava quedar entre els 5 primers de la classificació d’H21B, objectiu que no vaig poder a assolir per només 18 punts.

Com a terreny d’orientació la Casa de Campo em va sorprendre, em va agradar força sobretot per tenir un relleu bastant suau i per ser molt obert ja que pràcticament tot el mapa era bosc blanc, una característica que em van permetre competir sense la necessitat de dur polaines. Un gran espai verd que encara que s’ubiqui al bell mig d’una aglomeració urbana d’uns quants milions de persones s’hi respirava un ambient prou natural, sense massificacions de gent i amb la calma habitual dels terrenys no urbans. L’únic que et feia pensar que et trobaves proper a una gran ciutat era que a la llunyania i per sobre de la gran extensió boscosa d’aquest pulmó verd madrileny s’alçaven imponents grans edificis que perfilaven l’skyline de la capital de l’estat.

La netedat del sotabosc i la poca ondulació del terreny, convertien les dues proves del Martin Kronlund d’enguany en unes curses on el físic hi jugava un paper més important que no pas el tècnic. Tot i això el terreny estava ple de camins i del què en deien tallafocs, una mena de llengües de terra llaurades que es dibuixaven al mapa amb multitud de línies de color carbassa en totes direccions i que en alguns casos si no t'hi fixaves en comptes d’ajudar et podien fer fer un error paral·lel.

És el que em va passar a la cursa de llarga distància de dissabte. I encara que no vaig perdre gaire temps per cadascuna de les errades, a causa de la rapidesa de la cursa els primers classificats em van treure uns quants minuts. Les principals errades van ser a la 3 (+2’ per un error paral·lel), a la 6 (+2’ més per una altra confusió en els tallafocs i la corresponent aturada), a la 9 (+3’ més pel mateix que l’anterior), a la 10 (+1’30’’ per passar-me-la) i a la 12 (+2’ pel mateix que la 3, 6 i 9). Una cursa que a priori semblava que es podria fer llarga per la seva longitud (10,1kms) però a l’hora de la veritat no se me’n va fer gens. 

Mentre que a la cursa de mitja distància de diumenge vaig millorar i vaig reduir els errors comesos el dia anterior, realitzant-ne només 2. L'hora de més que havíem pogut dormir gràcies al canvi horari d'hivern de ben segur que va ajudar a millorar. El primer error el vaig fer a la 5, al desviar-me massa cap a l’esquerra seguint el pendent de la petita vall i perdent vora 1’30’’. Mentre que el segon error el vaig cometre a la penúltima fita, la 19, amb uns 30 segons al desviar-me de nou massa a l’esquerra. Vaig acabar content pel resultat però sobretot pel turmell, ja que sense la turmellera no vaig patir cap torçada i no em va fer gota de mal. Espero que poc a poc s’acabi de solucionar del tot.


La temporada del meu debut a H21A a lliga espanyola l'he finalitzada a la posició 18 del Ranking FEDO d'un total de 113 orientadors amb 726,24 punts. Espero que el 2012 pugui millorar i aspirar al meu primer podi de lliga espanyola (per somiar que no quedi!). Per equips vull fer una menció al meu club, que amb l'ajut de tots els seus esportistes han fet possible que la Unió Excursionista de Vic hagi acabat la temporada a la més que meritòria 8a posició (de 25) al Ranking de Clubs de la màxima categoria estatal (División 1) amb 14118,03 punts.

Per acabar m’agradaria fer un esment al tema del suelo duro. Uns quants orientadors dels que havíem de fer més quilòmetres per arribar a Madrid no vam aconseguir ser a la Puerta de Hierro abans de mitjanit i uns quants minuts, moment en què ja no es va deixar entrar ningú més al pavelló. Malgrat que s’havia publicat al web no trobo que sigui una mesura encertada ja que un dels beneficis d’aquest tipus d’allotjament és el de poder arribar a destí a l’hora que es pugui depenent de la quantitat de quilòmetres a recórrer i de l’hora que es pugui iniciar el viatge. Penso que amb la quantitat de pavellons que hi deu haver a Madrid se’n podia haver buscat un altre on no s’hagués hagut d’aplicar aquesta mesura dràstica. Nosaltres vam quedar-nos fora però vam tenir la sort que un membre de l’Ollofurgo tenia un amic a Carabanchel i que molt amablement ens va acollir (6 persones) a casa seva. Moltes gràcies Dani per l’allotjament de tot el cap de setmana!. D’altres no van tenir tanta sort i van haver-se de buscar un hotel a les tantes de la matinada suposant una pèrdua de temps i de diners.
 

_____________________________________________________________

[Resultats]
Larga distancia > H21A > 10,1km ; 210m ; 18c > 34è/55 > 1h22’35’’ > +19’32’’
Media distancia > H21A > 4,7km ; 135m ; 20c > 28è/51 > 34’07’’ > +7’20’’
Trofeo Martin Kronlund > H21A > 31è/55 > 1h56’42’’ > +24’59’’



dilluns, 7 de novembre de 2011

Challenge Alaric'o. Intensif-O

La tercera edició d’aquesta més que interessant competició en terres occitanes ens va oferir tres curses en menys de 24 hores al llarg del cap de setmana del 22 i 23 d'octubre, una triple sessió concentrada d’orientació  amb uns relleus, una nocturna i una llarga.

Els relleus es van celebrar en un terreny urbà incomparable, pels carrers, carrerons i places de la Cité de Carcassonne, alhora que també pels voltants de les muralles i torres que la tanquen preservant-ne un aire medieval encantador. Al no haver pogut córrer el Campionat de Catalunya de Relleus unes setmanes abans, aquests relleus es feien especials i tenia moltes més ganes de corre’ls. Amb els meus companys d’equip, en Jordi Bruguera i l’Ivan Catllà, vam completar força bé les tres curses obtenint un bon resultat, una 9a posició final entre més de quaranta equips masculins.

El traçat era molt divertit i ràpid, havies de pensar-t'ho bé a l'hora d'atacar una fita tot i que crec que va ser més complicada l’edició de fa dos anys. Per altra banda algun tram el vaig trobar massa repetitiu ja que havies de passar diverses vegades pel mateix indret. Crec que vaig fer una cursa acceptable, malgrat això vaig fer diversos errors petits que em van fer perdre uns quants segons, un a la fita 3, un a la 7 i un altre a la 9. Les errades més importants van ser a la fita 4 (+2’) que vaig confondre un tàlveg amb una rasa i vaig trobar dues fites abans de la meva, la 8 (+1’) al passar-me el carrer cap a l’esquerra, i a la 14 (+1’) al veure una fita vaig deixar de mirar mapa i vaig anar-hi directament pensant que era la meva i no ho era.

La nocturna es va disputar en un terreny força complicat al voltant del llac de la Cavayère, als afores de Carcassonne. Vaig fer un bunyol de cursa amb masses errades, amb la inseguretat que em produeix la foscor i amb l’afegit de que al dur la turmellera se’m va començar carregar un muscle de sota el bessó. Tot i anar amb un frontal tipus far com els dels professionals no em va fer millorar gaire els meus resultats a les curses sota les estrelles. Les pèrdues de temps més remarcables per errades de traçat, pèrdua de contacte amb el mapa o per aturades van ser a la 1 (+4’), a la 3 (+7’), a la 4  (+2’), a la 6 (+9’), a la 7 (+2’), a la 10 (+3’).

 
Imatge de la nocturna de l'edició de 2009

Diumenge el matí vam córrer la llarga, una cursa en la que vaig estar condicionat per la ja sobrecàrrega al muscle de sota el bessó causada per haver-me apretat massa la turmellera el dia abans. Així doncs, córrer vaig córrer però a un ritme molt baix que era la manera que menys dolor sentia. El terreny era el típic de garrigues i amb poca presència boscosa, però prou interessant per buscar quatre fites. Novament vaig errar en diversos controls que sumant-hi el baix ritme de cursa que vaig dur vaig perdre força temps, sobrepassant la barrera de les dues hores. Els errors tècnics a destacar van ser a les fites 6 (+2’), 7 (+2’), 10 (+3’), 11 (+4’), 12 (+2’), i 14 (+5’).

 
Després d’aquest intens cap de setmana hauré d’anar fer una sessió a la fisioterapeuta tant per solucionar la petita distensió muscular al turmell com per eliminar la sobrecàrrega. Núria que vinc!.

Per acabar espero poder tornar córrer ben aviat a França on malgrat es facin poques curses generalment són interessants i culturalment sempre va bé per refrescar mon français. De moment ja n’he anotat una a l’agenda per la temporada 2012, la que es farà a finals de juny a l’Étang de Lers (Ariège), amb un terreny pirinenc que pinta molt i molt bé. À bientôt France-O!

 La Cité de Carcassonne

_____________________________________________________________

[Resultats]
Relais > Hommes > 9ens/43 > 1h22’15’’ > +12’31’’
Nocturne > A > 4,4km ; 220m ; 18c > 34è/51 > 1h40’21’’ > +51’07’’
Longue distance > A > 8,7km ; 230m ; 17c > 36è/56 > 2h02’30’’ > +45’37’’



dimarts, 1 de novembre de 2011

Trofeu Muntanyes de Prades. Per oblidar

De les dues curses al Baix Camp de Copa Catalana d’aquesta temporada no puc emportar-me’n un bon record. Els motius principals són les males sensacions que vaig notar mentre corria, el parell de curses dolentes que vaig realitzar i una forta torçada al turmell que em va obligar a abandonar en una d’elles.

El què està clar (i ja ho hauria de tenir assumit) és que no pots fer una bona cursa quan... 
...surts sense estar concentrat,
...vas més ràpid del que llegeixes o pots llegir, 
...quan dónes coses per suposat i perds el contacte amb el mapa,
...quan no mires l’element que és clau per saber on ets o per reubicar-te ràpidament, 
...quan penses més en la tercera posició de la classificació general de Copa Catalana, mirant de no perdre temps per no caure alguna posició, que no pas en la cursa en si.

Tots aquests punts els vaig posar en pràctica en algun moment del cap de setmana provocant diversos errors evitables.

A la Mussara vaig fallar al control 1 (+2’), a la fita 4 (+6’) –que després d’un bucle repetíem fitada al primer control- o a la 8 (+1’30’’). Però l’error més greu (vora 8’) el vaig fer a la fita 9, vaig sortir malament del control i conseqüentment vaig acabar fent un parell d’errors paral·lels consecutius i majúsculs, anant-me’n força lluny d’on havia d’anar, just a la corba del camí prop de la fita 14.


A Prades no vaig aprendre dels errors del dia anterior i novament vaig fallar força. Vaig començar molt malament i a la 1 (+3’) i a la 2 (+7’) ja havia perdut qualsevol opció de fer un bon resultat. Per rematar-ho al control 7 vaig perdre uns 5 minuts més, després d’atacar la fita per un esperó que no era.

Finalment, baixant un dels murs de la fita 9, no vaig veure que la vegetació amagava una pedra i que òbviament “vaig utilitzar” per aterrar després del salt, fent-me torçar el turmell i provocant-me un fort dolor tot i només caminar pel camí, fet que em va fer decidir plegar per no forçar o no empitjorar una possible lesió, també per la quantitat de fites que em quedaven per acabar (13) i també per les nombroses cites importants que m’esperen en poc més d’un mes: Carcassonne, Madrid, Campdevànol, Venècia i Roses-Figueres.

En conclusió, un cap de setmana per oblidar.

Per acabar, podeu veure a aquest enllaç un reportatge prou interessant sobre les curses d'orientació grabat aquest cap de setmana a la Mussara pel Canal Reus TV per la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya.


_____________________________________________________________

[Resultats]
Mitja Distància > H21A > 5,1km ; 115m ; 20c > 11è/26 > 1h03’19’’ > +18’50’’
Llarga Distància > H21A > 8,2km ; 210m ; 22c > -/27 > Mal pinçat (abandonament)