dimecres, 21 de setembre del 2011

Petrer. Retorn als terrenys llevantins

La temporada estatal tornava després de l’aturada estival i continuava amb les proves organitzades als voltants de la ciutat alacantina de Petrer, concretament a la zona del Xorret de Catí, un lloc molt conegut en el ciclisme per ser zona de pas de la Volta a Espanya en diverses edicions. Aquest cap de setmana però, els ciclistes no eren els protagonistes, sinó els centenars d’orientadors d’arreu de l’Estat, de Portugal i d’altres punts d’Europa i d’Amèrica per participar a la 6a prova puntuable per la Lliga Espanyola, alhora que també es celebrava el Campionat Ibèric i la Copa dels Països Llatins per seleccions.

Novament vaig presentar dues cares durant el cap de setmana. A la cursa del dissabte al matí, la de mitja distància, vaig fer poques errades. Em trobava molt bé físicament i vaig poder mantenir la concentració en gairebé tota la prova, podent finalitzar-la amb un bon resultat. Malgrat això no vaig començar gairebé perquè a la fita 1 vaig perdre més d’un minut al desviar-me massa a la dreta. A la 3 vaig cometre el mateix error. Mentre que a la 13, una fita d'un altre circuit de molt a prop em va atraure al pensar-me que era la del meu circuit, malgrat que era a l’altre costat del camí. Abans d’acabar, a la fita 15, vaig fer una nova errada, on després de voltar el verd no vaig localitzar la tela, vaig haver-me d’aturar i mirar bé el mapa, per descobrir que la fita la trobaria a dins del verd 2, al peu d’un arbre singular. Aquest error em va fer perdre un minut més. Malgrat aquests errors crec que la 7a posició final, a 6’55’’ del vencedor, és un bon resultat. 

A la tarda, en comptes de descansar que m’hagués anat molt bé per la cursa llarga de l’endemà, vaig córrer un esprint molt divertit pels carrers i carrerons del casc antic de Petrer ubicat en un turó culminat per un castell imponent i des d’on es pot contemplar una gran extensió de territori. A la cursa vaig fer dues errades a destacar, a les fites 2 i 3, que em van fer perdre entre 30’’ i 1’. L’errada més absurda va ser la de la fita 2 perquè vaig llegir el codi de la fita 3 (42) en comptes del de la 2 (43) i, és clar, el codi no em coincidia amb el de la fita que tenia a davant. Una errada que em va fer desconcentrar i al sortir del control no vaig veure un pas que m’hagués permès evitar fer una bona volta. Un esprint exigent tant pel què fa a la tècnica com també per la vessant física.

Sortint de la fita 1 durant l'Sprint de Petrer. Foto: Carles S.


El diumenge, a la prova de llarga distància vaig notar l’esforç realitzat el dia abans al trobant-me força cansat tot just començar. La fatiga acumulada va fer que a les tirades llargues no pogués córrer gaire ràpid i malgrat aprofitar-ho per planificar la ruta de les fites següents, vaig cometre algunes errades importants, perdent més de vint minuts respecte el vencedor. Només començar, a la fita 2 que era a tocar de la 1, vaig sortir malament i me’n vaig anar en direcció nord-oest en comptes de fer-ho seguint l’esperó, perdent més de 3 minuts. A la següent fita (3), la primera tirada llarga, si en comptes d’anar a buscar el camí que acaba en circumferència hagués sortit a nivell fins la construcció m’hagués estalviat distància i desnivell. A la 9, al darrer tram i després del primer avituallament, vaig fer difícil allò que era fàcil (atacar la 9 a través de la fita 10). I abans d’acabar, a la 18, vaig fer un error paral·lel amb uns tallats que em van fer desviar, fer volta i atacar la fita per dalt, i conseqüentment perdre més segons. I a més, si hi afegim que entre la fita 4-5, en retallar una corba del camí, em vaig torçar el turmell (amb caiguda inclosa), provocant-me un dolor intens durant una part de la cursa, que sumat al cansament acumulat, encara em va fer aflacar més el ritme. En resum, bones sensacions dissabte, tot el contrari que diumenge.
 
  _____________________________________________________________

[Resultats]
Mitja Distància > H21A > 3,3km ; 155m ; 19c > 7è/52 > 37'33’’ > +6’55’’
Sprint > HE > 2,0 km ; - m ; 18c > 17è/26 > 20'03’’ > +5’41’’
Llarga Distància > H21A > 6,8km ; 350m ; 20c > 27è/51 > 1h35'16’’ > +21’56’’
Mitja+Llarga > H21A > 18è/55 > 2h12'49’’ > +23’54’’


dimecres, 14 de setembre del 2011

Turó d’Armadans i Roques Encantades: Excessius errors i domini aclaparador dels més joves

Enguany la Diada ens tenia preparat un dels plats forts de la temporada, el Campionat de Catalunya d’ultrallarga distància pels d’elit i, per la resta, una nova prova de Copa Catalana un xic més llarga del què és habitual, en un terreny preciós i agradable per on córrer. Aquest estava caracteritzat principalment per una ombrívola i àmplia fageda, per un relleu moderat i per l’existència d’una zona esquitxada per roques mil·lenàries de grans dimensions (les Roques Encantades), prop del Santuari de la Salut a cavall de les comarques d’Osona i la Garrotxa. Vestit de groc per l’ocasió, vaig començar la cursa amb calma perquè temia que em podés passar factura haver anat a córrer el dia abans a l’Orientura d’Olot. Tot i així, al llarg dels més de 9 quilòmetres lineals de la prova, no em vaig trobar pas més cansat del normal, encara que és probable que a les tirades llargues no tirés tant com si hagués estat més descansat.

El que sé del cert és que vaig cometre masses errades tècniques. El primer, de més de 4’, ja el vaig fer anant cap a la fita 3. Sortint de la 2 vaig desviar-me massa a la dreta del control i tot i notar que el camí el travessava a una distància que no em quadrava amb el què hi havia al mapa, no em vaig aturar. Molt mal fet!. Uns controls més endavant, després de la primera tirada llarga i d’haver-ne encadenat diversos correctament, al control 7 vaig perdre gairebé un minut i mig, ja que em pensava que havia remuntat més corbes de nivell i al trobar una altra fita a una petita depressió, em va confondre i em va fer dubtar que no fos la meva, em vaig aturar i m’ho vaig haver de mirar bé per seguir i trobar la que tocava. Un altre error a destacar va ser a la fita 8, perdent gairebé tres minuts i mig. Tot i que no vull que sembli una excusa, la línia del traçat de la 7 a la 8 tapa una mica un tallat que es situa també sobre d’una corba de nivell, i sumat que aquella zona era molt ombrívola, va fer que no la veiés sobre al mapa i em pensés que era a un tallat de més avall i cometés un error paral·lel. Després d’haver realitzat una nova tirada llarga, a la fita 14 una nova errada vaig dibuixar al meu traçat, provocat perquè per sortir d’aquesta en comptes de mirar el centre de la rodona del control em vaig fixar directament amb el punt d’inici de la línia del traçat 14-15, que es situa exactament damunt de l’esperó i del verd 2, just quan el terreny comença a descendir. Conseqüentment em vaig llançar pendent avall abans de canviar de vessant i malgrat que vaig perdre poc més d’un minut i mig, no pot ser que faci un error com aquest i a més quan ja n’havia comès un d’igual a Saldes però amb pitjors conseqüències. Aquí podia haver perdut molts minuts si hagués sortit de mapa, perquè va anar de ben poc.

El tram de pas obligat i en lleugera pujada per anar de la 17 a la 18, se’m va fer un pèl llarg perquè ja em començaven a flaquejar les forces. Però em va anar molt bé coincidir-hi amb en Narcís i un corredor txec que fa un temps que corre a les nostres contrades. Em vaig enganxar a ells i cap amunt, d’aquesta manera no vaig perdre tanta velocitat i només vaig deixar escapar dos minuts en un tram molt físic, una tirada que era una transició cap a la zona més tècnica del mapa, la de les Roques Encantades, una zona molt bonica de grans blocs de roques, on per exemple vam haver de buscar una fita que estava col·locada sota una d’elles en un pas sota una gran roca (fita 22) o també en una mena de mitja lluna tancada per diverses roques (fita 20), en les que dubtaves per on passar per accedir-hi. En aquesta zona més tècnica i fins al final només vaig fer una errada important, a la fita 23. Sobre el terreny hi havia un parell de petits recs enmig d’un verd 2, just abans de la corba de la tanca, i que malauradament vaig confondre pel tàlveg on hi havia col·locada la fita, dos elements completament diferents però m’hi vaig enganxar. Vaig baixar unes quantes corbes de nivell diverses vegades fins a uns petits tallats on em pensava que trobaria el control, però sense sort. Fins que no vaig adornar-me que la buscava abans d’hora va passar força temps i vaig acabar perdent al voltant de sis minuts més.

Un cop a meta, com que havia avançat alguns corredors que sortien abans que jo, em pensava que no havia perdut tant temps. Però la realitat no era aquesta ja que els meus errors em van condemnar a perdre gairebé mitja hora respecte el guanyador, l’Eduard S., que havia fet una cursa espectacular, i uns vint-i-cinc minuts en relació a en Pau Ll. i l’Aleix F., i de gairebé vint minuts respecte l’Enric D., quatre dels joves cridats a ser el futur de l’elit de l’orientació catalana i que van exercir un domini aclaparador a la prova.



 
_____________________________________________________________

• Llarga distància > H21A > 9,4km ; - m ; 29c > 14è/44 > 1h55'31’’ > +28’52’’


diumenge, 4 de setembre del 2011

Rogaine del Rebost: Les tempestes passen de llarg i primer podi

La Rogaine del Rebost, que enguany s’ha disputat a la Molina (Alp, la Cerdanya), semblava que estaria marcada pel mal temps. Diversos avisos meteorològics així ho avalaven i les previsions indicaven un risc de tempesta alt o molt alt al llarg de la jornada. Això ens va condicionar una mica l’elecció de la ruta, ja que vam escollir primer anar a les zones més altes i posteriorment anar baixant de cota, ja que és a les parts més altes de les muntanyes on és més perillós moure’s en cas de tempesta. Per altra banda, l’extrem nord-est del mapa el vam descartar perquè vam creure que era massa lluny.

A les 10 i uns minuts, jo i la Núria vam sortir cap a la fita 33 acompanyats de forces equips i d’un sol esplèndid, i amb pocs minuts ja vam inaugurar el caseller dels punts. D’aquí ens vam dirigir cap a la 31, 40, 76, 53 i 86, guiats sobretot pels camins, els límits de vegetació, les clarianes o seguint a nivell per estalviar-nos al màxim pujar alçada innecessària, un aspecte que si no teníem en compte ens podia passar factura unes hores més tard, sobretot al tractar-se d’un terreny d’alta muntanya. On no vam poder estalviar-nos ni un metre de desnivell va ser per arribar a la 91, on l’única opció era tirar pel dret i "amunt que fa pujada". Res, només eren uns 300 metres de desnivell positiu de cop.

Un cop a dalt de tot, havent recuperat el ritme respiratori després d'uns quants esbufecs i havent fitat la 91, les coses es veien diferents, sobretot perquè ara ens esperava un tram de la ruta on les fites es trobaven majoritàriament en descens i perquè des d’aquí es podia gaudir d’unes molt bones vistes de la Cerdanya i de les muntanyes properes, i a més, amb un cel que tot i tapar-se una mica encara convidava a l’optimisme. Sense perdre temps vam començar a baixar de cota per seguir amb la nostra ruta cap a la 61, 57 82, 75, 43, 32, 74 i 52. En aquest tram ens va costar trobar alguna fita més del compte ja que no les buscàvem on tocava (32 i 74), vam fer un mal rumb (75) o bé ens vam equivocar a l’hora d’escollir la ruta (sortint de la 32, si haguéssim anat cap a la 46 i 55, haguéssim sumat dos punts més que no pas anant només a la 74).


Arribats a aquest punt (fita 52), la nostra primera intenció era ja descendir cap a la 84 i 50, però al veure que havíem arribat aquí amb poc més de 3h, vam decidir allargar la nostra ruta cap al costat nord de la carretera N-152, un canvi de ruta clau per aconseguir molts més punts. Així doncs, vam continuar cap a la 64, 54, 81, 67, 66, 56 i 62, que excepte la primera tot era en baixada. En aquest tram el cel s’havia enlletgit, ja cap raig de sol il·luminava el terreny i fins i tot, un cop vam arribar a la part més baixa de la Molina va començar a ploure però amb molt poca força. Des d'aquí i amb una hora justa ens quedava l’últim tram, calia remuntar unes quantes corbes de nivell i alguna rampa força inclinada cara amunt, fins a l’aparcament de Fontcanaleta d’on havíem sortit i on havíem d’arribar en menys de 6 hores. Vam continuar cap a la 51, 70, 44, 47, 34, 35 i meta. La 35 no la teníem prevista, però al veure que ens quedaven uns 20 minuts vam fer el darrer esforç per sumar 3 punts més, uns punts que finalment van ser claus.

A l’acabar sabíem que havíem fet una gran cursa, 152 punts no són fàcils d’aconseguir en una rogaine, n’estàvem molt més que satisfets, però no ens imaginàvem pas que per primera vegada aconseguiríem pujar al podi d’una rogaine. Va ser per molt poc, ja que només ens van separar 2 punts amb els 3rs i 3 punts amb els 4rts. La primera posició va quedar força més lluny, a 17 punts, però l’equip XXO d’en Bedós i l’Isa són els messis de la categoria.

Destacar el terreny, un dels millors on he pogut córrer en una rogaine, molt obert, fet que et permetia fer dreceres sense la necessitat de córrer per camins tota l’estona o patir alguna embardissada enmig d'un verd. També vull destacar positivament el mapa, força més detallat que en d’altres rogaines. Per altra banda, físicament em vaig trobar molt més bé, podia tirar molt més tot i que naturalment després de 6h vaig quedar molt cansat. Els entrenaments setmanals, després d'un temps de no fer-ne, tornen a donar els seus fruits.

Una rogaine rodona tant pel resultat, el terreny com pel temps (ni un llamp).


_____________________________________________________________


[Resultats]:
 • Rogainaires UE Vic > Mixtes Sènior > 2ns/25 > 5h52’’ > 152 punts.