L’excursionisme a Vic fa 100 anys.

Aquest passat dissabte es van complir els 100 anys d’excursionisme a la capital de la comarca d’Osona. La celebració d’aquesta efemèride fa referència a que el 15 d’octubre de 1911 es va fundar el Centre Excursionista de Vic al Temple Romà de la ciutat, una entitat que amb el pas del temps es va anar segregant en diferents grups excursionistes i esportius fins que a inicis de la dècada dels anys trenta es va dissoldre per deixar pas a una sola entitat que tornés agrupar tots els grups excursionistes de la ciutat. D’aquesta manera l’any 1931 naixia la Unió Excursionista de Vic, una nova entitat hereva del CEV.

Al llarg del 2011 la Unió ha organitzat nombrosos actes en motiu d'aquest Centenari, alguns encara per dur-se a terme, com l’exposició del Centenari que s’instal·larà al Temple Romà de Vic entre principis de desembre d’enguany i inicis de gener de 2012.

Video-notícia d'El 9 TV

Per altra banda, la secció d'orientació de la Unió és força més jove, ja que aquesta no es va crear fins l'any 2001, ara just fa una dècada.

Per molts anys a la Unió i a la secci-O!

Recomanació literària: "Córrer o morir" de Kilian Jornet

Feia mesos que no em comprava cap llibre, però des de que fa uns dies vaig saber que en Kilian Jornet n'havia tret un amb el títol Córrer o Morir, pocs segons van ser els que vaig necessitar per què se'm despertessin les ganes de llegir-me’l. No podia esperar a comprar-me'l per Sant Jordi, quedaven masses dies, i amb un tres i no res ja el tenia a casa a punt de començar.

El llibre m’ha sorprès positivament i m’ha agradat molt, sens dubte, un dels millors que he llegit. De lectura àgil i agradable, en Kilian explica les seves vivències, ja des de petit, i sobretot les gestes que ha anat realitzant en els darrers anys, com el Tahoe Rim Trail o la Transpirinenca, només per citar dos exemples. Una obra d’una gran qualitat descriptiva i on també hi apareixen pinzellades de la seva vessant més humana.

Només amb el Manifest de l’Skyrunner de les primeres pàgines ja hi quedes enganxat i vols continuar, pàgina a pàgina, descobrint la vida d’aquest esportista fora de sèrie. Un llibre que motiva, et fa venir ganes de sortir a córrer i et fa veure que el límit no és en el cos sinó en la ment. A cada mot vas coneixent una persona amb un gran esperit de superació, res l’impedeix a anar més enllà, encara que el dia anterior hagi corregut més de cent quilòmetres, les poques hores que hagi pogut descansar o el mal temps que faci a fora. Absolutament res, s'aixeca i surt a córrer.

Si abans de llegir-me’l ja tenia en Kilian mitificat, ara que puc dir que el conec una mica més, puc confirmar-ho. Que gran que ets Kilian!

Córrer o morir està ple de reflexions per tenir-les presents i aplicar-se-les a un mateix. Un llibre que sens dubte recomano a tothom, però especialment i crec que és imprescindible per a qualsevol esportista.


_______________________________________________________________

Entrevista a Kilian Jornet: http://www.lavanguardia.es/lacontra/20110330/54134476784/poner-el-cuerpo-al-limite-me-hace-llegar-a-lo-mas-hondo.html (La Vanguardia 30-03-2011)

Un bon entrenament per començar la setmana

Què millor que començar la setmana amb una sessió d’entrenament físic després de les 3 curses del cap de setmana a Múrcia? Doncs segurament descansar, però les ganes i la motivació són més fortes i hem decidit fer un entrenament per posar-nos a to. La idea era fer una cosa suau, perquè després del cap de setmana no era convenient forçar la màquina. Al final però se’ns ha allargat una mica, però a l’anar a un ritme viu però còmode, ho hem aguantat molt bé.

^ Recorregut de l'entrenament

El recorregut, de 10,2 kms, era majoritàriament planer, tot i que amb alguna pujadeta destacable. Jo i en Girabent, hem sortit de Santa Eulàlia de Riuprimer, ja negre nit, en direcció la Guixa (Sentfores) per un petit tram del Camí de Sant Jaume que travessa de cap a cap Catalunya i que, en aquest tram, ressegueix el curs del riu Mèder fins a Vic. A la Guixa hem girat cua i hem desfet un petit tram del camí fins davant de la Riera, on ens hem desviat cap a les Costes Males o Serrat de l’Om, un dels molts terrers que caracteritzen el paisatge de la Plana de Vic, amb una zona de margues i de xaragalls fantàstica. Si no fos per l’altura i l'inclinació de les seves parets seria una zona molt bona per posar-hi quatre fites en una cursa. N'hem pujat un tros, per fer fortes les cames, però sobretot per intentar esbrinar el lloc per on travessar-les i així arribar al camí que hi ha a l’altre banda de les Costes Males i que duu altra vegada fins a Santa Eulàlia de Riuprimer. El pas no el recordava exactament on era, ja que de nit, malgrat la llum del frontal, es veu tot molt diferent. Després de buscar una mica l’hem trobat i hem corregut per una agradable i llarga baixada enmig del bosc fins davant de Torroella, una casa que és segurament una de les més boniques de Riuprimer i que antigament havia estat un castell. Un cop retornats al poble, després de més d'una hora, ara si que cal descansar, però dimecres més.

^ Les Costes Males des de Santa Eulàlia de Riuprimer