dilluns, 25 de juliol de 2011

La canç-ó de l'estiu

L'estiu és època de festes majors a les places dels pobles, de festivals de música a l'aire lliure, però també ho és de les tradicionals cançons de l'estiu que cada any surten puntualment quan s'acosta el bon temps. Després de setmanes d'una escrupolosa selecció i d'un intensiu càsting a la xarxa, ja tenim les primeres tres cançons finalistes que lluitaran colze a colze per aconseguir el reconeixement més que honorífic del prestigiós premi internacional O-Summer Song 2011. Ja podeu votar per la que us agradi més. També s'accepten crítiques, comentaris i noves propostes.


1. Nicola Manfredi - "You and Me"



2. Dökött - "Leif (Orienterarlåten)"



3. Boros Attila, Smidt Krisztina - "Running Higher" (WMOC 2011 song)


 



dilluns, 11 de juliol de 2011

Dos dies del Berguedà: Per massa i per ben poc.

Aquesta temporada no sé pas què ha canviat, si l’any passat les mitges m’anaven força més bé que les llargues, aquest any és a l’inrevés. I si l’any passat em caracteritzava per una certa regularitat, aquest any no ho sóc gens. D’una cursa a l’altra hi ha un pilot de punts de diferència. Suposo que veig que puc més, vull anar més ràpid i arrisco més del compte, i llavors quan la cago m’hi llueixo, però quan no, aconsegueixo estar a dalt de tot de la classificació.

Aquest primer cap de setmana de juliol, la Copa Catalana es traslladava novament fins al Berguedà, a tocar de l'emblemàtica i imponent muntanya del Pedraforca. En uns terrenys que m'agraden molt per la pràctica de l'orientació.


Dissabte, a la mitja de Saldes, vaig fer una cursa molt dolenta. Tot i començar bé fins la fita 4, a la fita 5 ja vaig fer el primer error paral·lel i no me’n vaig adonar fins a la pista, perdent més de 3 minuts. El segon error, el pitjor, el vaig fer sortint de la 7. En comptes de desviar-me a l’esquerra, travessar el llom i llançar-me pendent avall, vaig anar de dret cap avall fins a trobar el rierol. D’alguna manera o altra tot em quadrava (o ho feia quadrar) fins que de cop, molt a prop de la 14, em vaig adonar que no sabia pas on era. Vaig rastrejar una mica però ni idea d’on era, no aconseguia resituar-me. Al final vaig trobar una pista i vaig decidir seguir-la per veure si em duia fins algun lloc conegut, i efectivament si que m’hi va portar, però al triangle!. Quan ho vaig veure, no me’n feia creus. Increïble, passar pel triangle per anar de la 7 a la 8. La broma em va suposar una pèrdua d’una vintena de minuts. A partir d’aquí ja no hi tenia res a fer, però volia acabar la cursa amb dignitat, tot i que abans d’arribar a meta vaig fer un altre error greu, per anar a la 13, una errada només explicable per la falta de concentració. Al veure els meus traçats, alguns orientadors encara riuen. No puc fer aquesta tipologia d’errades, calia haver vist molt abans que no era al lloc que tocava.


En canvi, diumenge a Vallcebre va anar totalment diferent i va faltar ben poc endur-me per primera vegada els 100 punts. Fita rere fita les anava trobant totes força bé i sense errades destacables que em fessin perdre gaires segons. A la tirada llarga, per anar a la fita 11, no vaig ser prou ràpid tot i passar per la pista, perdent uns dos minuts. Mentre que a la 13, un cop vaig arribar al tàlveg, me’n vaig anar amunt en comptes d’avall perquè em pensava que al deixar el camí havia baixat massa, perdent un minut més. Malgrat això, a la tercera fita ja m’havia posat en primera posició i no la vaig abandonar fins la fita 16, un fet que poques vegades he aconseguit. Malauradament no vaig poder aguantar el ritme a l’últim bucle, físicament ja no podia més, i per arribar a les fites 17 i 18 calia remuntar forces corbes de nivell i amb una forta pujada. Abans de tornar a Vallcebre vaig cometre una errada més, al passar-me la fita 19, on vaig perdre poc més d’un minut. D’aquí a meta corrent per una llarga baixada que convidava a donar-ho tot malgrat l'esforç acumulat, gaudint de la velocitat, però anant en compte per no espifiar-la de nou a les dues últimes fites, tan properes a l'arribada.

Finalment me’n tornava del Berguedà havent gaudit del terreny dels dos dies i amb un excel·lent resultat a la llarga, tot i que al veure els parcials em va fer molta ràbia no haver pogut mantenir la primera posició fins al final. Mai havia estat tan a prop d’aconseguir-ho. Tot i així, ja és la tercera vegada aquesta temporada a Copa Catalana que estic molt a prop del primer esglaó del podi i això crec que vol dir que vaig pel bon camí. Caldrà polir les errades i mantenir les coses bones, que de ben segur algun dia o altre tocaré el cel.

 
_____________________________________________________________

SALDES > Mitja Distància > H21A > 3,2km ; 190m ; 15c > 17è/39 > 1h07'38’’ > +24’09’’
VALLCEBRE > Llarga Distància > H21A > 6,6km ; 365m ; 21c > 4t/42 > 1h24'11’’ > +2’21’’