dissabte, 26 de febrer de 2011

Un febrer ben mort

Després d'un gener molt engrescador i amb molta activitat (tres entrenaments setmanals, curses nocturnes, la cursa popular a Girona, la rogaine de l'Espluga Calba,...) ha arribat un febrer ben mort i sense cap entrenament físic. La causa principal han estat les molèsties a l'engonal dret, que ha resultat ser una sobrecàrrega muscular als isquios. Si que és cert que amb la UEVic-O hem organitzat algun entrenament, però en el meu cas només al caminar una estona, el muscle ja em tibava. Gràcies a la sessió amb la Núria, companya d'equip a les rogaines i una estupenda fisioterapeuta garrotxina, crec que el tema haurà quedat solucionat. Abans però, vaig anar a un fisioterapeuta de Vic, que em va comentar que el problema em podia venir perquè tenia la pelvis una mica desviada (me la va posar a lloc), i a més, de la necessitat que que tenim els esportistes de fer-nos unes plantilles per evitar lesions, ja que segons el tipus de trepitjada que tenim, necessitem un tipus o un altre de sabates. Em va aconsellar que em fes unes plantilles (també la Núria) i els faré cas, aniré al podòleg a que em miri la trepitjada i que em faci unes plantilles, però això serà més endavant.

Ara caldrà fer uns dies més de repòs i espero estar al més a prop possible del 100% per les curses de lliga espanyola d'Utiel d'aquí a tres setmanes. Sabent-me molt greu, però, no podré participar a la Rogaine de Sant Feliu de Buixalleu, i més greu encara em sap deixar la Núria sense company d’equip. Espero que trobi recanvi!

divendres, 11 de febrer de 2011

Esquiant també es poden trobar fites

Mentre a Catalunya es suspenen les curses del Circuit O-Neu per falta de neu, a altres latituds europees es poden celebrar esdeveniments d'esquí-O sense problemes. L'esquí-O és una de les modalitats més desconegudes pels orientadors de casa nostra, ja que la gran majoria no hem tingut l'oportunitat de participar-hi mai.

A veure si algun hivern el Pirineu català rep unes bones nevades i em puc posar els esquís per un dia, encara que no sàpiga esquiar gaire (tot i que la cunya em surt força més bé que alguns dels que surten al vídeo), i així per fi, fer un bon tastet en el món de l'esquí-O. Per cert, jo em pensava que de portamapes només n'existien per la Btt-O, però ja he vist que no.

Aquests vídeos són una petita mostra d'aquesta modalitat d'orientació sobre la neu. Unes imatges enregistrades durant l'Ski JWOC 2007, els Campionats del Món Júniors d'esquí-O celebrats a Salzburg (Àustria) ara fa quatre anys.

 



divendres, 4 de febrer de 2011

5a. Cursa Popular Ciutat de Girona. Recordant bells temps entre fita i fita.

Després d'uns mesos sense trepitjar Girona, la 5a. Cursa Popular Ciutat de Girona era una bona excusa per tornar-hi. Una cursa que tenia un entorn urbà magnífic com és el Barri Vell, a més de passar també per zones properes com la vall de Sant Daniel, el castell de Montjuïc i Torre Gironella.

Era una cursa que en teoria m’havia d’anar bé, ja que em coneixia força el barri, per què hi havia estudiat, treballat i viscut durant uns quants anys. Però alhora també em podia ser contraproduent, ja que em podia refiar, no mirar mapa i equivocar-me. En qualsevol cas em feia molta il·lusió córrer a Girona i més per uns carrers plens d'història i que han estat fins fa poc la meva segona llar.

Vista de la Catedral des del pis del carrer Ciutadans
Pel què fa a la cursa en si, crec que vaig fer un bon inici. La fita 1 la vaig fer de memòria, i de la 2 a la 4, tot i haver de superar el fort desnivell fins a dalt de tot de Torre Gironella, me’n vaig ensortir prou bé. Però de la 4 a la 5, per anar una mica refiat i no mirar gaire el mapa, la vaig ben espifiar. Vaig anar força ràpid fins a baix de tot del riu Galligants, just a la dreta de la fita 14. Després de mirar-m’ho bé, vaig decidir que ja que era a nivell de riu, el més lògic era travessar-lo a l’altura de Sant Pere de Galligants. D'aquesta joia del romànic, vaig girar a la dreta i a partir d’aquí vaig pujar per un carrer molt dret en diagonal fins un tram d’escales, vaig seguir pujant pel costat d’una pista de bàsquet, més a munt vaig retallar fins al següent carrer i d'allà vaig agafar el camí de l’esquerra de la torre, que el vaig seguir fins que vaig estar a nivell de la fita 5, que la vaig poder atacar. L’error, sumat al fort desnivell, devia perdre uns quants minuts. Per altra banda, crec que la millor opció és la que molt bé comenta en Roger al seu bloc, l'opció B.

L’Ivan, que sortia 6 minuts més tard que jo, ho havia sabut aprofitar per atrapar-me. A partir d’aquí i fins la 13, ara jo ara ell ens anem destapant les fites. De la 6 a la 9, les de dins del Castell de Montjuïc, s’havia d’anar amb molt de compte i fixar-se bé en la descripció per trobar exactament el lloc de la fita i els passos en els murs per on passar i no fer més volta del compte. Tret de la 6, que la vaig anar a buscar al peu quan era dalt d’un mur, la resta les vaig trobar força bé. De la 9 a la 10 no vaig passar pel millor lloc i crec que l'opció òptima era la d'en Roger. Malgrat la forta baixada, que la vaig aprofitar per agafar velocitat, no em va servir per guanyar massa temps. Per trobar la 10 vaig fer una volta sencera al verd del costat del mur, en canvi l’11 la vaig trobar bé, tot i que vaig entrar-hi pel camí que travessava un torrent i acabaves atacant la fita per sota quan el més lògic era fer-ho des del carrer acabat amb unes escales que no vaig veure. La 12 la simbologia era clau ja que fixar-t’hi t’evitava pujar unes escales del tot innecessàries, i fins la 13 vaig córrer pel primer carrer a l’esquerra, l'opció d'anar per dalt de la muralla que comenta en Roger, no m'ho havia ni plantejat, però com ell crec que la millor opció era fer-la pel carrer. Per anar a la 14 i 15, tot i un dur desnivell de pujada, vaig desfer un tros del recorregut que havia fet de la 4 a la 5, i pertant les clavo.

Per trobar la 16 me’n vaig anar pel caminet que surt en direcció a la 21, passant per sota una porta de la muralla que donava accés als Jardins dels Alemanys, i des d’on s’accedia a dalt de la muralla. Des d’allà i fins la torre calia recórrer un estret i llarg pas per sobre de la muralla, el Passeig de la Muralla, on amb un ull calia estar atent a la gent per esquivar famílies, turistes, matrimonis,... mentre alguns nens comentaven als seus pares “perquè corren?” o “apartem-nos que ja en ve un altre”. Mentre que amb l’altre ull calia fer una mirada al paisatge, contemplar les vistes excel·lents de Girona, amb la Facultat de Lletres en primer terme, la Catedral i Sant Feliu una mica més enllà, i al fons altres localitats i un pilot de muntanyes, des del Montseny al Canigó. Un cop a la torre, calia pujar per una escala de cargol fins a trobar la fita, que després de tant córrer n’hi havia per marejar-se.

Vista des de dalt la muralla entre la fita 15 i 16.
I a partir d’aquí, de la 17 a la 29, un recorregut fantàstic pel més que bonic Barri Vell gironí, inclosa la pujada a les escales de la Catedral a les acaballes de la cursa (que va ser força dur), la travessa per algun dels ponts que creuen l'Onyar i un volt pels carrerons del Call. Aprofitant la memòria vaig mirar poc el mapa, moltes localitzacions de les fites em recordaven moments viscuts al barri i de seguida les ubicava, tant per ser llocs emblemàtics de la ciutat (fita 19 –Rambla Llibertat-; fita 24 –Plaça Independència-; fita 26 –Catedral-), restaurants (fita 23 –Le Bistro-), o fins i tot el lloc on els veïns del Barri Vell que reciclàvem havíem d’anar a llençar les escombraries (fita 18). S’ha de dir que van ser 5 anys d’estudiant a les Àligues, 4 anys de veí al carrer Ciutadans i 7 anys de gironí d’adopció. Com per no recordar-se’n!

Tot i conèixer-me el terreny, no em va servir ni per pujar al podi, tot i que de la novena plaça n’estic satisfet, perquè els errors generalment van ser puntuals, tret del de la tirada llarga. S’ha de destacar que els rivals tenien nivell, hi havia HE al C1, a més caldria sumar-hi que segurament a mi em falta apretar l'accelerador, pujar una marxa més a l’hora de córrer, pot ser és l'hora de començar a passar del “vaig fent i si passa algú que em passi” a un “aquí no m’ha d’atrapar gairebé ningú”.

Bé, a poc més d'un mes perquè la temporada comenci de veritat, haig d'aprofitar el febrer ple d’entrenaments tècnics per anar millorant i polint coses, i continuar amb els entrenaments físics, per mirar de començar la temporada com Déu mana.


‎[Resultat]: • C1 > 7,1km ; 345m ; 29c > 9è/35 > 1h21'09'’ > +13’36’’




dimecres, 2 de febrer de 2011

Nova brúixola

Després de la tant sentida pèrdua de la brúixola de dit a la Rogaine de l'Espluga Calba (amb totes les curses que hi duia fetes!), ja en tinc una de nova. Aprofitant la paradeta que va muntar el club Aligots a la cursa de diumenge a Girona, vaig comprar-ne una del mateix model i ja la vaig poder estrenar. Al ser federat em van fer un descompte que sempre s'agraeix! 

Ara només espero que no em torni a passar i que hi pugui fer un pilot de curses més!