divendres, 27 de maig de 2011

Víde-O: "Jukola typhoon"

A unes tres setmanes perquè es doni el tret de sortida a la cursa de relleus per excel·lència del món de l'orientació, la Jukola, he trobat un vídeo divertit però que si t’hi trobes no deu fer cap tipus de gràcia.

Voleu dir que amb tantes tendes com han de clavar, no les munten massa ràpid o s’estalvien alguna piqueta? Tampoc feia tant vent!

Tot i així fer un bivac a aquelles latituds tampoc ha d’estar gens malament...


 



dijous, 19 de maig de 2011

Dos Dies dels Pirineus: Com la nit i el dia.

Després d’un mes sense, la Copa Catalana tornava amb els Dos Dies dels Pirineus, repetint l’escenari de l’any passat al poble més petit de Catalunya, a Sant Jaume de Frontanyà (el Berguedà). El temps assolellat va acompanyar durant les dues jornades, si bé dissabte cap al migdia va fer un bon ruixat que ens va fer marxar ràpid deixant les converses a mitges. Pel què fa les curses, vaig fer uns resultats completament antagònics.

La cursa de mitja distància de dissabte vaig fer molts errors, masses. Una de les pitjors curses que he fet mai. L’origen dels errors per triar i remenar: voler córrer més del compte i per tant poca lectura de mapa, errors paral·lels, rumbs amb forces graus de desviació, manca de concentració a la segona meitat de la cursa al veure que ho feia tant i tant malament, etc, etc,... Tot i això fins a la fita 5 estava fent una cursa acceptable. Però a la 6 la primera enganxada amb un error paral·lel absurd de 2’22’’. I a partir de la 8 un error rere l’altre fins a la 15, perdent segons a raig fet. Una cursa pèssima, ara bé, a l’arribada no vaig perdre el somriure... almenys per riure de les pròpies cagades. El recorregut sobre el mapa ho diu tot, un tram final "espectacular"!.


En canvi, la cursa de llarga distància de diumenge tot va canviar i en general crec que vaig fer una cursa força rodona. Haver-ho fet tant malament el dia anterior em va fer sortir amb molta precaució per mirar de no equivocar-me, intentant no córrer més ràpid del compte per poder tenir la capacitat de visualitzar bé tots els elements del mapa. Aquesta vegada els errors que vaig cometre van ser molt puntuals. A la 2 vaig atacar per l'altre costat de l'esperó perdent uns segons. A la 5 em vaig desviar massa a l’esquerra en el punt d’atac. A la 6 no vaig reconèixer sobre el terreny la bifurcació del camí, fet que em va fer dubtar força i atacar per un lloc poc adient, massa a l’esquerre, perdent més de 2 minuts. La resta fins a la 14 bé, però sortint d’aquesta per anar a la 15, no vaig fer-ho pel millor lloc possible i em vaig desviar novament massa a l’esquerra. Abans d’arribar a meta però vaig perdre 23’’ més perquè no veia clar sobre el terreny on era la fita 200, fet que em va obligar a parar-me per llegir bé el mapa i no cometre un error pitjor. Al final una grata sorpresa, segona cursa de Copa Catalana de la temporada que m’instal·lava en posicions de podi, en aquest cas, en tercera posició a només 2’’ d’en Joan M., uiiiiii!


I ara què? Caldrà buscar altres distraccions ja que davant m’apareix una gran buidor en el calendari, amb molt poques curses fins l’estiu, poques possibilitats per no perdre el contacte amb els mapes, sobretot ara que toca preparar amb garanties el gran repte de la temporada, el meu debut al Jukola!!!! Queda just un mes però el cuquet ja comença a fer rau-rau a la panxa...

_____________________________________________________________


[Resultats]:
Mitja Distància > H21A > 2,8km ; 140m ; 17c > 21è/41 > 49'30’’ > +19’14’’
Llarga Distància > H21A > 5,6km ; 245m ; 17c > 3r/43 > 1h10'04’’ > +5’08’’
XV Trofeu 2 dies dels Pirineus > H21A > 11è/49 > 1h59'34’’ > +23’25’’

 

dimecres, 11 de maig de 2011

Trofeo Comarca del Jiloca (Calamocha): Orientació i turisme

La cinquena prova de lliga espanyola de la temporada i l’última abans de l’aturada estival, ens duia cap a terres aragoneses, concretament a la comarca del Jiloca (Terol), a poc més de quatre horetes de casa.

Dissabte al matí, a prop de Monreal del Campo, es va disputar la cursa de distància intermèdia, uns 2-3 kms més llarga que les de mitja distància habituals. El terreny era una mescla de zones de bosc blanc i clarianes que permetien córrer per dins del bosc amb relativa facilitat, però per altra banda, el relleu era força irregular, amb nombroses valls i tàlvegs que et feien pujar i baixar desnivell de manera continua. A destacar també les plantes punxoses que hi havia i de les que me'n duc un bon record a les cames. Pel què fa a la cursa crec que em va sortir prou bé, sense errors importants, i per ser una cursa física vaig fer un bon temps. Les enganxades més importants les vaig fer a la fita 6 (+1’46’’) on em vaig desviar massa a la dreta i em va costar reubicar-me, a la 11 (+1’13’’) on també vaig anar massa a la dreta i vaig trobar el torrent massa avall, i a la 21 (+55’’) on vaig pujar un parell de corbes sense necessitat. Per la resta crec que bona part del temps que vaig perdre a cada parcial (entre 15’’ i 1’) el puc atribuir al físic, sobretot a la fita 16 on vaig perdre 2’18’’.


Un cop acabada la cursa i al no participar a l’sprint nocturn de Calamocha vam decidir anar-nos-en a fer turisme. La primera parada la vam fer a Terol (Teruel) que destaca per un casc històric força interessant amb diverses torres d’estil mudèjar i que sobresurten damunt la resta d’edificis, la curiosa figura del Torico a la plaça que porta el mateix nom, el mausoleu dels famosos “Amantes de Teruel” i l'aqüeducte de Los Arcos.



La segona aturada la vam fer al pintoresc poble d’Albarracín, on passejar-s'hi sembla traslladar-se uns quants segles enrere. Un poblet preciós que s'ubica dalt d'un turó-meandre sobre el riu Guadalaviar. Destaca pels nombrosos carrerons estrets, costeruts i sense ordre, el castell (en ruïnes), les muralles que de lluny semblen una reproducció a petita escala de la gran muralla xinesa,... Un nucli històric molt adequat per organitzar-hi un sprint, sencillament seria espectacular!. 
 

 

Diumenge al matí la cursa de llarga distància es traslladava als voltants de Luco de Jiloca en uns terrenys molt semblants als del dia anterior, tot i que a les vessants més obagues, mostra d’humitats elevades, la molsa encatifava el sotabosc. Com a la cursa de dissabte, penso que a trets generals vaig fer una bona cursa, malgrat certs errors puntuals. No vaig començar gaire bé perquè a la fita 2 ja vaig perdre més de 2 minuts amb una elecció d’itinerari força millorable. A la 8 i a la 15 vaig perdre uns 2 minuts més, tot i que en aquest cas penso que el motiu va ser més físic que no pas tècnic. En canvi, tot el contrari dels errors consecutius que vaig cometre a les fites 17, 18 i 19, on en total vaig perdre uns 7 minuts, imperdonable quan la cursa va força bé i queda tant poc per acabar. La 17 me la vaig passar perquè anava massa amunt, la 18 encara no sé amb què em vaig fixar per fer el recorregut que vaig fer, i a la 19 vaig fer un error paral·lel al confondre’m de construcció en ruïnes. Una llàstima! Però bé, estic molt content de sumar més de 80 punts en dues curses molt llargues com les d’aquest cap de setmana i que normalment són les que em costen més.


_____________________________________________________________
 
Distància Intermèdia > H21A > 7,2km ; 240m ; 24c > 13è/42 > 1h04'26’’ > +10’30’’
Llarga Distància > H21A > 8,6km ; 530m ; 20c > 13è/42 > 1h46'35’’ > +12’24’’
Trofeo Comarca del Jiloca > H21A > 11è/43 > 2h51'01’’ > +19’25’’


dilluns, 2 de maig de 2011

Copa Catalana BTT-O (Manlleu): Gaudint sobre rodes.

Després d’uns quants mesos inactiu sobre dues rodes, aquest dissabte vaig treure la pols i les teranyines de la bicicleta. Entre Manlleu, les Masies de Roda i Sant Martí Sescorts (Osona) es va disputar la segona prova de Copa Catalana de BTT-O d’enguany, amb la singularitat que van participar-hi diversos esportistes de clubs aragonesos perquè aquesta prova i la del dia següent eren puntuables també per la Lliga Aragonesa.

El terreny era típic de la plana de Vic, amb un relleu suau, infinitat de camps de conreu  travessats per camins i corriols en totes direccions, petits turonets i zones rocoses, i el verd paisatge retallat pels meandres del riu Ter. Com tota cursa BTT-O, calia saber buscar el millor camí per arribar a cada fita ja que anar camp a través és impossible amb la bicicleta.


Pel què fa a la cursa, l’error més important el vaig fer just al sortir del triangle. Em vaig desviar per un corriol en direcció al Ter que feia una volta inútil, perdia desnivell i a més era força difícil mantenir-se dalt de la bicicleta per culpa d’algunes escales i el pendent. Vaig perdre ben bé uns 3 minuts. Però un cop vaig arribar al camp, el traçat em va regalar una impressionant vista, ja que els escassos dos pams de camí passaven arran d’un imponent precipici sobre el riu Ter. La resta crec que vaig saber trobar bones rutes per anar fitant els controls, excepte de la 2 a la 3 que crec que hauria d’haver passat a tocar del riu Ter per estalviar-me una mica de volta i de desnivell. Al final vaig aconseguir classificar-me en una bona posició, a només un pas i a 1’29’’ de pujar al podi. Una posició que hauria pogut millorar si hagués apretat el ritme de pedaleig durant alguns moments de la cursa. Però tot i així estic satisfet.

La cursa em va agradar molt, tant pels traçats com pel paisatge observat, i al ser de mitja distància se’m va fer molt amena i ràpida. La BTT-O és una modalitat que cada vegada la gaudeixo més, tot i fer-ne molt poques i preferir l’orientació a peu per sobre de totes. És per això que diumenge en comptes d'anar a Manlleu vaig participar a la popular a peu de Vallbona d'Anoia.

_____________________________________________________________
 

Mitja Distància > Homes Sènior B > 18km ; 125m ; 12c > 4t/8 > 1h32'05’’ > +19’04’’