Rogaine del Rebost: Les tempestes passen de llarg i primer podi

La Rogaine del Rebost, que enguany s’ha disputat a la Molina (Alp, la Cerdanya), semblava que estaria marcada pel mal temps. Diversos avisos meteorològics així ho avalaven i les previsions indicaven un risc de tempesta alt o molt alt al llarg de la jornada. Això ens va condicionar una mica l’elecció de la ruta, ja que vam escollir primer anar a les zones més altes i posteriorment anar baixant de cota, ja que és a les parts més altes de les muntanyes on és més perillós moure’s en cas de tempesta. Per altra banda, l’extrem nord-est del mapa el vam descartar perquè vam creure que era massa lluny.

A les 10 i uns minuts, jo i la Núria vam sortir cap a la fita 33 acompanyats de forces equips i d’un sol esplèndid, i amb pocs minuts ja vam inaugurar el caseller dels punts. D’aquí ens vam dirigir cap a la 31, 40, 76, 53 i 86, guiats sobretot pels camins, els límits de vegetació, les clarianes o seguint a nivell per estalviar-nos al màxim pujar alçada innecessària, un aspecte que si no teníem en compte ens podia passar factura unes hores més tard, sobretot al tractar-se d’un terreny d’alta muntanya. On no vam poder estalviar-nos ni un metre de desnivell va ser per arribar a la 91, on l’única opció era tirar pel dret i "amunt que fa pujada". Res, només eren uns 300 metres de desnivell positiu de cop.

Un cop a dalt de tot, havent recuperat el ritme respiratori després d'uns quants esbufecs i havent fitat la 91, les coses es veien diferents, sobretot perquè ara ens esperava un tram de la ruta on les fites es trobaven majoritàriament en descens i perquè des d’aquí es podia gaudir d’unes molt bones vistes de la Cerdanya i de les muntanyes properes, i a més, amb un cel que tot i tapar-se una mica encara convidava a l’optimisme. Sense perdre temps vam començar a baixar de cota per seguir amb la nostra ruta cap a la 61, 57 82, 75, 43, 32, 74 i 52. En aquest tram ens va costar trobar alguna fita més del compte ja que no les buscàvem on tocava (32 i 74), vam fer un mal rumb (75) o bé ens vam equivocar a l’hora d’escollir la ruta (sortint de la 32, si haguéssim anat cap a la 46 i 55, haguéssim sumat dos punts més que no pas anant només a la 74).

Arribats a aquest punt (fita 52), la nostra primera intenció era ja descendir cap a la 84 i 50, però al veure que havíem arribat aquí amb poc més de 3h, vam decidir allargar la nostra ruta cap al costat nord de la carretera N-152, un canvi de ruta clau per aconseguir molts més punts. Així doncs, vam continuar cap a la 64, 54, 81, 67, 66, 56 i 62, que excepte la primera tot era en baixada. En aquest tram el cel s’havia enlletgit, ja cap raig de sol il·luminava el terreny i fins i tot, un cop vam arribar a la part més baixa de la Molina va començar a ploure però amb molt poca força. Des d'aquí i amb una hora justa ens quedava l’últim tram, calia remuntar unes quantes corbes de nivell i alguna rampa força inclinada cara amunt, fins a l’aparcament de Fontcanaleta d’on havíem sortit i on havíem d’arribar en menys de 6 hores. Vam continuar cap a la 51, 70, 44, 47, 34, 35 i meta. La 35 no la teníem prevista, però al veure que ens quedaven uns 20 minuts vam fer el darrer esforç per sumar 3 punts més, uns punts que finalment van ser claus.

A l’acabar sabíem que havíem fet una gran cursa, 152 punts no són fàcils d’aconseguir en una rogaine, n’estàvem molt més que satisfets, però no ens imaginàvem pas que per primera vegada aconseguiríem pujar al podi d’una rogaine. Va ser per molt poc, ja que només ens van separar 2 punts amb els 3rs i 3 punts amb els 4rts. La primera posició va quedar força més lluny, a 17 punts, però l’equip XXO d’en Bedós i l’Isa són els messis de la categoria.

Destacar el terreny, un dels millors on he pogut córrer en una rogaine, molt obert, fet que et permetia fer dreceres sense la necessitat de córrer per camins tota l’estona o patir alguna embardissada enmig d'un verd. També vull destacar positivament el mapa, força més detallat que en d’altres rogaines. Per altra banda, físicament em vaig trobar molt més bé, podia tirar molt més tot i que naturalment després de 6h vaig quedar molt cansat. Els entrenaments setmanals, després d'un temps de no fer-ne, tornen a donar els seus fruits.

Una rogaine rodona tant pel resultat, el terreny com pel temps (ni un llamp).

_____________________________________________________________

[Resultats]:
 • Rogainaires UE Vic > Mixtes Sènior > 2ns/25 > 5h52’’ > 152 punts.

Rogaining del Centenari. Tocava organitzar

El dissabte 28 de maig feia setmanes que el tenia marcat al calendari. Una data on no tenia previst anar a córrer a cap cursa, però si que n’hi havia una per organitzar i intentar fer-ho el millor possible per fer gaudir als participants que s'havien inscrit a la Rogaining del Centenari, uns 230, que per ser la primera edició i coincidint amb la final de la Champions, penso que està molt bé.

Estar a l’organització d’una prova et quedes amb el caramel a la boca de poder-hi participar, i malgrat que sempre és molt millor córrer, organitzar una cursa també t’ho pots passar bé, tant durant les setmanes prèvies, per exemple anant sobre el terreny a revisar mapa, o durant el mateix dia de cursa, per exemple fent servir el meu “4x4 vermell recent pintat” per anar posar i treure algunes de les fites i avituallaments.

Espero que els que hi vau participar gaudíssiu plenament de la jornada que us vam preparar i que si en fem una segona edició, repetiu.

 

 _____________________________________________________________


• RESULTATS OFICIALS

• RESULTATS PARCIALS

• FOTOGRAFIES

Rogaine de Collserola: Els punts al cap no compten a les rogaines.

Segona rogaine de la temporada i déu n’hi do l’aventura que ens esperava!. Aquesta vegada era a l'entorn natural més proper de la capital, el Parc Natural de Collserola. Novament vaig quedar fascinat per les vistes que des d'allà es poden contemplar per totes bandes: Barcelona, el Mediterrani, la costa del Maresme, la plana del Vallès, Montserrat, el Montseny,...

    La torre de Collserola.

A diferència d’altres vegades crec que vam escollir un bon recorregut (63-92-31-43-81-44-55-74-91-83-62-54-53-(72)*-F)  fet que ens va permetre anar enllaçant fites sense necessitat de fer masses voltes, ni fer culs de sac. Vam sumar forces punts, tants que si no ens hagués passat res fora del normal haguéssim aconseguit un excel·lent resultat, podent quedar quarts o fins i tot pujar al podi. Però estava clar que dissabte no era el nostre dia de sort.

 Vista de Barcelona en direcció al Maresme des del Passeig de les Aigües.

En primer lloc, aprofitant que feia un sol esplèndid i una calor feixuga vaig decidir posar-me una gorra, jo que no en duc mai, una peça que va molt bé per no agafar una insolació, però també et redueix molt el camp de visió. Doncs bé, en un camí estret anant de la fita 74 a la 91, no vaig veure un arbre tombat al mig del camí, vaig impactar amb el cap de ple i em vaig fer un trau d’uns 2 cms de longitud. Va començar a rajar sang a un ritme inquietant, però sort que tenia al costat a la Núria i una farmaciola i de seguida vam poder aturar l’hemorràgia. En cap moment vaig perdre els nervis ni em vaig marejar, segurament en una cursa a peu, i sol, no descarto que hagués estat diferent, ja que en moments així la companyia ajuda molt. En aquest punt tot just duiem unes tres hores, érem a la zona més allunyada de meta i, com que em trobava prou bé i la ferida ja no sagnava vam decidir seguir, evidentment anant a una velocitat menys.

A la Núria les sabates li van jugar una mala passada ja que al ser força noves encara no estaven del tot adaptades als seus peus. Les conseqüències d’això van ser unes encetades i unes butllofes que només mirar-les feien mal, un dolor que se li repetia a cada pas i només intentar trotar ja era un martiri per ella. Per altra banda, a la fita 72, vam arribar fins al lloc on havia d'estar col·locada, just a tocar de l’aigua del Pantà de Vallvidrera, al costat d’una passera. Però per sorpresa nostra va ser que no hi era, l’havien robat. Vam mirar-nos-ho bé uns 5-8 minuts, vam rastrejar una mica pels voltants, però no la vam localitzar i al final la vam deixar. Però vam perdre un temps d’or per intentar arribar a temps a meta.

Pantà de Vallvidrera. La fita 72 havia ser just a la punta d'aquesta passera, tocant de l'aigua.

Entre una cosa i una altra, això no va ser possible i vam acabar fitant l’arribada 12 minuts tard, fet que ens va suposar una penalització de 20 punts, passant dels 86 als 66 punts. Malgrat tot vam acabar força satisfets amb el resultat obtingut, ja que té prou mèrit haver-la pogut acabar.

A part de la Núria, volia agrair també l’ajuda que diverses parelles ens van prestar i per aturar la seva cursa preocupant-se pel meu estat. També a l’Anna V. del COC per haver-me fet de metgessa a l'arribada durant la seva estona de lleure i pel personal de l’ambulància per haver-me curat la ferida. Però la història no va acabar aquí, tant l’Anna com el personal de l’ambulància em van recomanar que passés per l’Hospital a que em donessin un cop d’ull perquè creien que la ferida necessitava algun punt. Jo només arribar a Vic me'n vaig anar cap a l’Hospital General, i efectivament, em van posar dos punts i a més, la vacuna del tètanus, ja que des dels 14 anys que no me l’havien tornat a posar i ja tocava.

 Trau al cap amb els 2 punts.

Espero que a la propera rogaine tots els punts es quedin al paper dels resultats i tornem a gaudir d'una prova sense incidències.

_____________________________________________________________

[Resultats]:
 • Rogainers UEVic > Mixtes Sènior > 17ens/35 > 6h12’00’’ > 86 punts > penalització: 20 punts > punts finals: 66.

The Wild Boar Rogaining 2011

Per segon gener consecutiu ens n’anem cap a les Garrigues a participar a la The Wild Boar Rogaining. Ens esperaven sis hores assolellades però amb temperatures molt baixes, voltant entre oliveres, petits turons i boscos espessos de les rodalies de l’Espluga Calba, un poble desconegut per molts, però freqüentat per orientadors i que ja comença a ser un clàssic de principis de temporada.

Deixant enrere l'Espluga Calba

En aquesta edició ens calia dur frontal perquè amb l’endarreriment d’una hora el tret de sortida, ja que a les dotze ho feien els participants de l’edició de 24 hores, la part final de la prova es faria un cop ja s’hagués post el sol.

Després d’un bon esmorzar al bar del poble, anem fins a la plaça de davant l’església on al cap de poc ens donen els mapes per preparar una bona ruta. Però en aquesta edició era difícil trobar-ne una de bona sense allunyar-se gaire del poble. La que vam escollir jo i la Núria, segur que no va ser la millor, però li vam treure força suc. Amb el repic de campanes els equips sortim en totes direccions, per cadascun dels carrers que surten de la plaça.

Església de l'Espluga Calba

Jo i la Núria ens dirigim cap a les que hi ha a costat i costat d’una llarga pista al sud-est de l’Espluga Calba (48, 99, 67 i 104) dalt d’un petit altiplà allargassat. Després de trobar-les amb força fluïdesa, baixem als camps per pujar al següent petit altiplà per anar a fitar la 76 i la 46. Però aquí és on la caguem. La Núria volia anar a la 50 baixant pel camí i després tornar a pujar de dret, jo li vaig comentar que passant per allà acumularíem massa desnivell innecessàriament. Vist que el bosc fins aleshores era prou obert, la vaig convèncer d'anar-hi a nivell, però en aquella zona vam trobar un bosc molt espès i esgarrinxós. Vist el resultat, devíem perdre ben bé uns 25 minuts, el millor que podíem haver fet era deixar-la i haver anat a la 107 per exemple, i haver aprofitat per veure el poble de Fulleda.

De la 50 anem a la 83, situada en un coll. Allà hi trobem uns quants equips que aprofiten per menjar i em fan venir gana, i sense parar continuem però aprofito per anar menjant un entrepà boníssim de pernil salat. Ens dirigim a fer una ‘S’ de quatre fites molt properes (39, 59, 108 i 60), una de les quals es trobava dins d’una mena de pou de glaç (108). Si no haguéssim perdut temps a la 50, haguéssim pogut fer volta i trobar la 109 o la 42, però com que el temps ja comença a ser limitat retallem i anem fins la 81, passant pel camí del costat dels camps. La 81 era força difícil ja que la vegetació del seu voltant era molt espessa i es trobava a la punta d’un petit monticle allargassat. Un cop som al camí me n’adono que no porto la brúixola, faig memòria però ni me’n recordo d’on la puc haver perdut o deixat. Vist que l'objectiu de començar a buscar la brúixola en un terreny tant extens i trobar-la era molt difícil, decidim prosseguir cap a la 38, però des del lloc d’atac que triem, travessant pel coll, no ens en sortim perquè la vegetació és molt espessa i decidim deixar-la. Seguim cap a la 56 i 106, es comença a fer fosc, i deixem també la 51 i 82 que en un principi volíem fer. Ja amb els frontals encesos comencem el retorn a l’Espluga Calba per diverses pistes força amples. A mig camí fem una aturada per fitar-ne una més, la 102, ja que la 79 també l’havíem descartat. A partir d’aquí ja només quedava córrer un munt per intentar arribar a temps a meta. Per tot arreu s'anaven veient 2, 3... llumetes de frontals d’altres equips que també feien grans esforços per arribar a temps a l'Espluga Calba.

Diversos equips de la UEVic abans de començar la Rogaine

Finalment l'O-txa Rogainers UEVic arribem amb temps de sobres (5h55’50’’), amb 17 fites trobades i una puntuació de 90 punts. En un principi pensàvem que no era gaire bon resultat, però després d’haver vist les classificacions (9ens/44) a només a 9 punts de la 4a posició, encara podem estar prou satisfets. Això si, hem de seguir millorant, i algun dia potser tornem a casa amb una ampolla d’oli de les grosses!.

Per acabar la jornada, un bon àpat de seques amb senglar. Boníssim! Felicitats pels xefs. I una altra especial felicitació a tots els atrevits que van participar a la rogaine de 24 hores, només acabar-la ja era tot un èxit!

· Resultats finals per categories (XO): http://www.thewildboar.org/categories_6h.pdf

· Incidències: Que es tingui constància fins a dia d'avui, durant la prova, els rogainers van perdre 4 brúixoles, 1 iPod, 1 manta tèrmica i 1 paravents. Proposo que l'any que ve, la Rogaine de l'Espluga Calba passi a dir-se la Rogaine dels Objectes Perduts.

TWBR 2011. Prèvia

Ja s'acosta la primera Rogaine de l'any a l'Espluga Calba (les Garrigues), només falten 15 dies. La coneguda com a The Wild Boar Rogaining i que enguany, com a novetat, correspon al Campionat de Catalunya de Rogaines, a més de ser la primera prova puntuable de la Copa Catalana de Rogaines 2011.

Una altra novetat destacable és que es presenta, a part de l'habitual de sis hores, amb una versió de vint-i-quatre hores, on només els més atrevits i els més ben preparats s'hi citaran. No serà el nostre cas, que l'equip format per mi i la Núria (O-Txa Rogainers UEVic), participarem a la versió 'curta'. Serà la nostra segona rogaine plegats, amb l'objectiu de repetir un bon resultat com l'aconseguit fa unes setmanes a la Rogaine del Corredor.

Per anar fent boca, us penjo un parell de vídeos elaborats pels organitzadors i que corresponen, un a la prèvia de l'edició d'enguany, i l'altre, a un recull de les millors imatges de l'edició de l'any passat:

I Rogaine del Corredor

Diumenge, 5h50 del matí. Sona el despertador i amb molta son començo a arreplegar tot el material necessari per a la cursa. A diferència amb les altres rogaines que havia anat fins ara, l’hora de sortida no era a les 12h00, sinó que era a les 9h00, fet que ens obliga a matinar força. Després de moments d’incertesa amb la Núria, que se li havien enganxat els llençols, marxem cap a Dosrius (el Maresme).

El dia s’aixeca assolellat i sense que fes tant fred com s’esperava. Anem a buscar el dorsal, ens equipem i fem els últims preparatius abans de començar.

A les 8h45 ens donen el mapa i amb la Núria comencem a pensar en l’estratègia de la cursa, és a dir en la ruta idònia per a fer el major número de punts. Decidim fer un recorregut circular començant per les fites ubicades al nord de la urbanització, seguint per les que es troben a la part superior del mapa, i per acabar amb les que queden a banda i banda d’una llarga pista en baixada, que en cas d’anar apurats de temps (molt habitual a les rogaines), sempre pot ser una via d’escapament per córrer i arribar a temps a la meta. Des d’un bon principi decidim deixar la 33 perquè ens queda allunyada i només val 3 punts. També pensem que no tindrem temps de fer algunes de les fites del centre del mapa (61, 63, 73 i 93). Per últim, la 75 i la 34,  decidim que ja veurem sobre la marxa si tenim temps d’arribar-hi perquè es troben a un extrem del mapa i una mica aïllades.

                               Foto: Marta Soler

A les 9h i uns minuts es dóna el tret de sortida i iniciem el nostre recorregut cap a la fita 42. Molts dels equips coincidim en l’elecció i hem de fer una bona cua per fitar. Seguim cap a la 41, 51, 62, 91, 74, 94, 53, 54, 81, 65, 64, 83, 76 i 71. Anem fent, van caient les fites i amb poc temps ja duem un bon nombre de punts. A les 3 hores d’iniciar-se la cursa portem 96 punts, molts punts, ja que en d’altres rogaines eren aproximadament el nombre total de punts al finalitzar la competició.

En general em sorprèn positivament el paisatge d’aquesta zona de la serra litoral del Corredor, a diferència d’altres àrees del Maresme on s’han disputat curses d’orientació. Per exemple hi havia nombroses zones obertes on es podia fer drecera pel mig del bosc. Era interessant també la presència de molses i un sotabosc molt humit, amb diversos torrents plens d’aigua, un fet que es pot atribuir a l’orientació del vessant de la muntanya (obaga).

Gràcies al bon ritme que duem, amb la Núria creiem que tindrem temps de fer totes les fites del centre del mapa si deixem la 75 i la 34. I així ho fem, seguim cap a la 72, 92, 55, 52, 93, 73, 61 i 63.

Després de la 63 volem arribar-nos a la 32. Ens passem el trencant i fins que no ens n’adonem ja hem fet un bon tros en direcció la 44. I ja que hi som a prop l’anem a fitar. Però veiem que no ens queda massa temps per l’hora límit i pensem que és millor deixar definitivament la 32. Així doncs, anem directament a la 43 i la 31 abans d’arribar a meta. Al final, però, ens sobren 8 minuts i mig, una llàstima perquè haguéssim tingut temps de fitar la 32.

Arribem destrossats però molt satisfets d’aquest excel·lent resultat a la primera rogaine plegats. Hem assolit una xifra molt alta de punts (161) i per 4 fites no les aconseguim fitar totes. Fantàstic!

[Resultats]:

• Rogaine del Corredor > Mixte Sènior > 17a-18è/134 rogainers (7ens/52 equips) > 5h51'24'' > 161 punts/177 punts

http://www.oros.orientacio.org/Circuit%20Oros%202010/Resultats%20Rogaining10.html

Prerogaine

Aquest diumenge d'eleccions, abans de passar pel col·legi electoral a exercir el meu dret, participaré a l'última Rogaine de la temporada que es farà a l'entorn de la serra litoral del Corredor (el Maresme).

Amb la Núria, la meva nova companya d'equip, intentarem trobar el màxim nombre de fites, de les 30 que hi haurà, en les 6 hores que durarà la competició.

Segons sembla no farà gaire bon dia i les temperatures seran força baixes. Sort que som d'interior i del fred ja n’estem una mica curtits. Ara bé, això no treu que caldrà anar ben abrigats.

I a passar-ho bé un cop més!