divendres, 18 de novembre del 2011

Meeting Orientamento Venezia 2011. Divertimento assoluto

Per segona vegada tenia la fortuna de viatjar a Venècia per participar en una nova edició del MOV, la 32a, d’una competició internacional d’orientació única gràcies a la complexitat de la trama urbana d’aquesta ciutat de la costa adriàtica del nord d’Itàlia. En aquesta ocasió vaig decidir apuntar-me a la categoria ME (homes elit) no perquè cregui que tingui la qualitat per ser-hi, sinó com un repte personal i perquè ja que viatjava fins allà no venia d’aquí córrer uns quants centenars de metres més. En total eren 11,2 kms lineals de cursa que si no ho recordo malament esdevé la cursa amb una major distància en la que mai he pogut córrer. Estava molt motivat i, cosa estranya en mi, no estava gens nerviós en una “gran cita” com aquesta on l’únic que havia de fer era sortir a córrer i gaudir al màxim ja que el resultat no era gens important tot i que òbviament volia fer-ho el millor possible.

I així va ser, sense cap mena de pressió vaig divertir-me com mai en una cursa i vaig poder fer un resultat bo per les meves possibilitats a elit (114è/160). No vaig parar de córrer a pràcticament cap moment de la cursa, anant concentrat al màxim i a la velocitat adequada que em permetien llegir el mapa contínuament i saber sempre on era. D'aquesta manera vaig aconseguir fregar l’error zero i ser molt regular durant tota la cursa. Em vaig equivocar poc i només puc comptabilitzar dues errades, un a la fita 2 (+40”) i l’altra a la fita 20 (+1”). Si bé és cert que alguna elecció de ruta potser no va ser l’òptima però almenys no vaig perdre temps innecessàriament dubtant, si ho veia clar em llençava cap aquella direcció.

La cursa estava dividida en dues parts ja que al control 18 de ME hi havia un canvi de mapa en un parc i just després teníem la tirada més llarga de la prova. I malgrat que pel MOV es calcula un desnivell de 0 metres, les cames em van quedar ressentides de l’esforç de travessar un total de 78 ponts i de pujar centenars d’esglaons.


En general un recorregut molt divertit i que passaves per una bona part de punts interessants de la ciutat i que l’únic inconvenient eren els turistes que feien de tap en els carrers més estrets. Corrent vaig entendre un comentari en italià que deia: “A qui se li acut organitzar una cursa a Venècia?” Doncs afortunadament a algú se li va acudir aquesta excel·lent idea i que en aquesta edició ha permès a més de 4.000 participants d’arreu del món gaudir de l’esport que els apassiona. 

Per acabar podeu veure les imatges enregistrades per la FISO durant la competició i que permeten fer-se una idea de com és una cursa d’orientació a Venècia (premeu aquest enllaç). O bé, podeu seguir la cursa sencera de l'orientador Jiři Vébr (H40) que amb una càmera personal va enregistrar tota la seva actuació al MOV, i gràcies al GPS, podeu veure paral·lelament les imatges amb el seu punt exacte sobre el mapa:









_____________________________________________________________

[Resultats]
• MOV > ME > 11,2km ; 0m ; 28c > 114è/160 > 1h42’48” > +32’54”




dimecres, 16 de novembre del 2011

Campionats de Catalunya 2011. Mals resultats en un terreny bo i ben xop

El primer cap de setmana d’octubre es va disputar a Campdevànol (el Ripollès) els Campionats de Catalunya 2011 de mitja i llarga distància. Unes proves que van estar marcades pels grans patacs d’aigua que durant els dies previs a la competició havien caigut i havien deixat el terreny xop, els camins plens de fang i els rius i torrents transportant molta més aigua de l’habitual. Malgrat les inclemències meteorològiques van ser uns campionats amb molt bona nota. L’únic aspecte “negatiu” potser va ser la distància existent entre la zona de competició i la sortida (uns 40’) i de meta per tornar a la zona de competició (uns 20’) de la cursa de llarga distància. Però quan gràcies això pots gaudir d’un terreny i d’un mapa excel·lent, la distància entre aquests punts passa a ser una simple anècdota. Tandebò haguéssim de caminar així més cops per trobar-nos amb més terrenys bons com aquest.

Pel que fa als resultats de les curses no puc estar-ne gaire satisfet, no vaig poder repetir, ni tants sols acostar-me, a la 4a posició a les curses de mitja distància dels Campionats del 2009 a Moià (H-21B) i del 2010 a Capolat (H-21A). Un 11è (MD) i un 15è (LLD) lloc van ser les posicions finals en què vaig acabar les dues proves, a molts minuts dels joves (pre)elit de la categoria.


A la mitja de dissabte vaig sortir força bé, concentrat i controlant els elements del mapa i del terreny per no fallar. Però no va poder ser i quatre errors em van condemnar a fer una mala cursa i a no tenir cap possibilitat d’acostar-me a posicions de podi. On vaig perdre temps va ser a la fita 6 (+2’) al deixar de mirar el mapa i suposar que uns tàlvegs, tres corbes de nivell per sobre de la meva fita, eren els que m’ajudarien a trobar-la. Després d’encadenar quatre controls força bé a la fita 11 vaig tornar a fallar (+2’30”) al passar-me-la per sota i dirigir-me cap unes pedres que vaig veure de lluny creient que era el tallat que buscava. Dos errors més abans d’acabar la cursa em van fer caure més posicions a la classificació final, un a la 14 (+1’30”) al pensar que una pista coberta d’herba era una terrassa i no una pista forestal, i al control 16 (+2”) per atacar-la des d’un punt equivocat i no saber parar a temps abans d’arribar al camí on es trobava el control 17.

  Fitant la meta de la cursa de mitja distància. Foto: Aligots

Diumenge a la cursa de llarga distància no van canviar massa les coses i el meu resultat tampoc va brillar gaire encara que a l’arribar a meta em pensava haver fet un resultat millor. Vaig començar molt malament i a la fita 7 ja havia perdut qualsevol probabilitat d’èxit final a la cursa perquè les enganxades van ser importants als controls 1 (1’20”), 4 (+3’), 6 (+4’) i a la 7 (+3’). Llavors vaig recuperar el nord i la concentració i va semblar que començava a fer-ho bé fins que a la 17 (+2’) i a la 19 (+2) vaig tornar-me equivocar, mentre que a la tirada llarga (19-20) tècnicament vaig perdre uns 2’o 3' sense tenir en compte que hi havia una millor ruta a seguir.


Malgrat els mals resultats personals va ser un cap de setmana excel·lent gràcies a una bona organització i a un mapa de qualitat i uns terrenys formidables. En podeu veure un reportatge gràcies a la UFECTV clicant en aquest enllaç.


_____________________________________________________________

[Resultats]
• Mitja distància > H21A > 3km ; 185m ; 18c > 11è/42 > 45’37” > +13’30”
Llarga distància > H21A > 6,5km ; 335m ; 23c > 15è/38 > 1h36’13” > +26’08”


dimarts, 8 de novembre del 2011

XXIII Martin Kronlund. Calia córrer, córrer molt.

El 29 i 30 d'octubre es van celebrar les últimes curses de la temporada de lliga espanyola i a les que podia sortir amb tranquil·litat al saber que tan si ho feia bé com malament no canviaria gaire la meva posició final al ranking FEDO a diferència de la temporada passada que a Alcalá de Henares m’hi jugava quedar entre els 5 primers de la classificació d’H21B, objectiu que no vaig poder a assolir per només 18 punts.

Com a terreny d’orientació la Casa de Campo em va sorprendre, em va agradar força sobretot per tenir un relleu bastant suau i per ser molt obert ja que pràcticament tot el mapa era bosc blanc, una característica que em van permetre competir sense la necessitat de dur polaines. Un gran espai verd que encara que s’ubiqui al bell mig d’una aglomeració urbana d’uns quants milions de persones s’hi respirava un ambient prou natural, sense massificacions de gent i amb la calma habitual dels terrenys no urbans. L’únic que et feia pensar que et trobaves proper a una gran ciutat era que a la llunyania i per sobre de la gran extensió boscosa d’aquest pulmó verd madrileny s’alçaven imponents grans edificis que perfilaven l’skyline de la capital de l’estat.

La netedat del sotabosc i la poca ondulació del terreny, convertien les dues proves del Martin Kronlund d’enguany en unes curses on el físic hi jugava un paper més important que no pas el tècnic. Tot i això el terreny estava ple de camins i del què en deien tallafocs, una mena de llengües de terra llaurades que es dibuixaven al mapa amb multitud de línies de color carbassa en totes direccions i que en alguns casos si no t'hi fixaves en comptes d’ajudar et podien fer fer un error paral·lel.

És el que em va passar a la cursa de llarga distància de dissabte. I encara que no vaig perdre gaire temps per cadascuna de les errades, a causa de la rapidesa de la cursa els primers classificats em van treure uns quants minuts. Les principals errades van ser a la 3 (+2’ per un error paral·lel), a la 6 (+2’ més per una altra confusió en els tallafocs i la corresponent aturada), a la 9 (+3’ més pel mateix que l’anterior), a la 10 (+1’30’’ per passar-me-la) i a la 12 (+2’ pel mateix que la 3, 6 i 9). Una cursa que a priori semblava que es podria fer llarga per la seva longitud (10,1kms) però a l’hora de la veritat no se me’n va fer gens. 

Mentre que a la cursa de mitja distància de diumenge vaig millorar i vaig reduir els errors comesos el dia anterior, realitzant-ne només 2. L'hora de més que havíem pogut dormir gràcies al canvi horari d'hivern de ben segur que va ajudar a millorar. El primer error el vaig fer a la 5, al desviar-me massa cap a l’esquerra seguint el pendent de la petita vall i perdent vora 1’30’’. Mentre que el segon error el vaig cometre a la penúltima fita, la 19, amb uns 30 segons al desviar-me de nou massa a l’esquerra. Vaig acabar content pel resultat però sobretot pel turmell, ja que sense la turmellera no vaig patir cap torçada i no em va fer gota de mal. Espero que poc a poc s’acabi de solucionar del tot.


La temporada del meu debut a H21A a lliga espanyola l'he finalitzada a la posició 18 del Ranking FEDO d'un total de 113 orientadors amb 726,24 punts. Espero que el 2012 pugui millorar i aspirar al meu primer podi de lliga espanyola (per somiar que no quedi!). Per equips vull fer una menció al meu club, que amb l'ajut de tots els seus esportistes han fet possible que la Unió Excursionista de Vic hagi acabat la temporada a la més que meritòria 8a posició (de 25) al Ranking de Clubs de la màxima categoria estatal (División 1) amb 14118,03 punts.

Per acabar m’agradaria fer un esment al tema del suelo duro. Uns quants orientadors dels que havíem de fer més quilòmetres per arribar a Madrid no vam aconseguir ser a la Puerta de Hierro abans de mitjanit i uns quants minuts, moment en què ja no es va deixar entrar ningú més al pavelló. Malgrat que s’havia publicat al web no trobo que sigui una mesura encertada ja que un dels beneficis d’aquest tipus d’allotjament és el de poder arribar a destí a l’hora que es pugui depenent de la quantitat de quilòmetres a recórrer i de l’hora que es pugui iniciar el viatge. Penso que amb la quantitat de pavellons que hi deu haver a Madrid se’n podia haver buscat un altre on no s’hagués hagut d’aplicar aquesta mesura dràstica. Nosaltres vam quedar-nos fora però vam tenir la sort que un membre de l’Ollofurgo tenia un amic a Carabanchel i que molt amablement ens va acollir (6 persones) a casa seva. Moltes gràcies Dani per l’allotjament de tot el cap de setmana!. D’altres no van tenir tanta sort i van haver-se de buscar un hotel a les tantes de la matinada suposant una pèrdua de temps i de diners.
 

_____________________________________________________________

[Resultats]
Larga distancia > H21A > 10,1km ; 210m ; 18c > 34è/55 > 1h22’35’’ > +19’32’’
Media distancia > H21A > 4,7km ; 135m ; 20c > 28è/51 > 34’07’’ > +7’20’’
Trofeo Martin Kronlund > H21A > 31è/55 > 1h56’42’’ > +24’59’’



dilluns, 7 de novembre del 2011

Challenge Alaric'o. Intensif-O

La tercera edició d’aquesta més que interessant competició en terres occitanes ens va oferir tres curses en menys de 24 hores al llarg del cap de setmana del 22 i 23 d'octubre, una triple sessió concentrada d’orientació  amb uns relleus, una nocturna i una llarga.

Els relleus es van celebrar en un terreny urbà incomparable, pels carrers, carrerons i places de la Cité de Carcassonne, alhora que també pels voltants de les muralles i torres que la tanquen preservant-ne un aire medieval encantador. Al no haver pogut córrer el Campionat de Catalunya de Relleus unes setmanes abans, aquests relleus es feien especials i tenia moltes més ganes de corre’ls. Amb els meus companys d’equip, en Jordi Bruguera i l’Ivan Catllà, vam completar força bé les tres curses obtenint un bon resultat, una 9a posició final entre més de quaranta equips masculins.

El traçat era molt divertit i ràpid, havies de pensar-t'ho bé a l'hora d'atacar una fita tot i que crec que va ser més complicada l’edició de fa dos anys. Per altra banda algun tram el vaig trobar massa repetitiu ja que havies de passar diverses vegades pel mateix indret. Crec que vaig fer una cursa acceptable, malgrat això vaig fer diversos errors petits que em van fer perdre uns quants segons, un a la fita 3, un a la 7 i un altre a la 9. Les errades més importants van ser a la fita 4 (+2’) que vaig confondre un tàlveg amb una rasa i vaig trobar dues fites abans de la meva, la 8 (+1’) al passar-me el carrer cap a l’esquerra, i a la 14 (+1’) al veure una fita vaig deixar de mirar mapa i vaig anar-hi directament pensant que era la meva i no ho era.

La nocturna es va disputar en un terreny força complicat al voltant del llac de la Cavayère, als afores de Carcassonne. Vaig fer un bunyol de cursa amb masses errades, amb la inseguretat que em produeix la foscor i amb l’afegit de que al dur la turmellera se’m va començar carregar un muscle de sota el bessó. Tot i anar amb un frontal tipus far com els dels professionals no em va fer millorar gaire els meus resultats a les curses sota les estrelles. Les pèrdues de temps més remarcables per errades de traçat, pèrdua de contacte amb el mapa o per aturades van ser a la 1 (+4’), a la 3 (+7’), a la 4  (+2’), a la 6 (+9’), a la 7 (+2’), a la 10 (+3’).

 
Imatge de la nocturna de l'edició de 2009

Diumenge el matí vam córrer la llarga, una cursa en la que vaig estar condicionat per la ja sobrecàrrega al muscle de sota el bessó causada per haver-me apretat massa la turmellera el dia abans. Així doncs, córrer vaig córrer però a un ritme molt baix que era la manera que menys dolor sentia. El terreny era el típic de garrigues i amb poca presència boscosa, però prou interessant per buscar quatre fites. Novament vaig errar en diversos controls que sumant-hi el baix ritme de cursa que vaig dur vaig perdre força temps, sobrepassant la barrera de les dues hores. Els errors tècnics a destacar van ser a les fites 6 (+2’), 7 (+2’), 10 (+3’), 11 (+4’), 12 (+2’), i 14 (+5’).

 
Després d’aquest intens cap de setmana hauré d’anar fer una sessió a la fisioterapeuta tant per solucionar la petita distensió muscular al turmell com per eliminar la sobrecàrrega. Núria que vinc!.

Per acabar espero poder tornar córrer ben aviat a França on malgrat es facin poques curses generalment són interessants i culturalment sempre va bé per refrescar mon français. De moment ja n’he anotat una a l’agenda per la temporada 2012, la que es farà a finals de juny a l’Étang de Lers (Ariège), amb un terreny pirinenc que pinta molt i molt bé. À bientôt France-O!

 La Cité de Carcassonne

_____________________________________________________________

[Resultats]
Relais > Hommes > 9ens/43 > 1h22’15’’ > +12’31’’
Nocturne > A > 4,4km ; 220m ; 18c > 34è/51 > 1h40’21’’ > +51’07’’
Longue distance > A > 8,7km ; 230m ; 17c > 36è/56 > 2h02’30’’ > +45’37’’



dimarts, 1 de novembre del 2011

Trofeu Muntanyes de Prades. Per oblidar

De les dues curses al Baix Camp de Copa Catalana d’aquesta temporada no puc emportar-me’n un bon record. Els motius principals són les males sensacions que vaig notar mentre corria, el parell de curses dolentes que vaig realitzar i una forta torçada al turmell que em va obligar a abandonar en una d’elles.

El què està clar (i ja ho hauria de tenir assumit) és que no pots fer una bona cursa quan... 
...surts sense estar concentrat,
...vas més ràpid del que llegeixes o pots llegir, 
...quan dónes coses per suposat i perds el contacte amb el mapa,
...quan no mires l’element que és clau per saber on ets o per reubicar-te ràpidament, 
...quan penses més en la tercera posició de la classificació general de Copa Catalana, mirant de no perdre temps per no caure alguna posició, que no pas en la cursa en si.

Tots aquests punts els vaig posar en pràctica en algun moment del cap de setmana provocant diversos errors evitables.

A la Mussara vaig fallar al control 1 (+2’), a la fita 4 (+6’) –que després d’un bucle repetíem fitada al primer control- o a la 8 (+1’30’’). Però l’error més greu (vora 8’) el vaig fer a la fita 9, vaig sortir malament del control i conseqüentment vaig acabar fent un parell d’errors paral·lels consecutius i majúsculs, anant-me’n força lluny d’on havia d’anar, just a la corba del camí prop de la fita 14.


A Prades no vaig aprendre dels errors del dia anterior i novament vaig fallar força. Vaig començar molt malament i a la 1 (+3’) i a la 2 (+7’) ja havia perdut qualsevol opció de fer un bon resultat. Per rematar-ho al control 7 vaig perdre uns 5 minuts més, després d’atacar la fita per un esperó que no era.

Finalment, baixant un dels murs de la fita 9, no vaig veure que la vegetació amagava una pedra i que òbviament “vaig utilitzar” per aterrar després del salt, fent-me torçar el turmell i provocant-me un fort dolor tot i només caminar pel camí, fet que em va fer decidir plegar per no forçar o no empitjorar una possible lesió, també per la quantitat de fites que em quedaven per acabar (13) i també per les nombroses cites importants que m’esperen en poc més d’un mes: Carcassonne, Madrid, Campdevànol, Venècia i Roses-Figueres.

En conclusió, un cap de setmana per oblidar.

Per acabar, podeu veure a aquest enllaç un reportatge prou interessant sobre les curses d'orientació grabat aquest cap de setmana a la Mussara pel Canal Reus TV per la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya.


_____________________________________________________________

[Resultats]
Mitja Distància > H21A > 5,1km ; 115m ; 20c > 11è/26 > 1h03’19’’ > +18’50’’
Llarga Distància > H21A > 8,2km ; 210m ; 22c > -/27 > Mal pinçat (abandonament)



dissabte, 22 d’octubre del 2011

Rendez-vous à Carcassonne pour le 3ème Challenge Alaric'o

Ce week-end à Carcassonne il y aura lieu le 3ème Challenge Alaric'o avec trois courses très intéressantes. En cette édition la nouveauté ce sont des relais en pleine Cité, autour des remparts et des tours médiévaux de ce merveilleux quartier historique déclaré Patrimoine Mondial par la UNESCO. Depuis la Catalogne nous allons à l’assaut de la Cité! Bonne chance à tous!.

En plus, il y aura une course nocturne samedi soir près de la capitale du département de l’Aude, concrètement autour du Lac de la Cavayère. Et pour finir le Challenge Alaric'o de cet octobre, dimanche il y aura une course de longue distance à Conilhac Corbières.

Ici dessous vous pouvez regarder la vidéo que l’organisation du club COORE a fait pour diffuser l’événement partout. 







dimecres, 19 d’octubre del 2011

L’excursionisme a Vic fa 100 anys.

Aquest passat dissabte es van complir els 100 anys d’excursionisme a la capital de la comarca d’Osona. La celebració d’aquesta efemèride fa referència a que el 15 d’octubre de 1911 es va fundar el Centre Excursionista de Vic al Temple Romà de la ciutat, una entitat que amb el pas del temps es va anar segregant en diferents grups excursionistes i esportius fins que a inicis de la dècada dels anys trenta es va dissoldre per deixar pas a una sola entitat que tornés agrupar tots els grups excursionistes de la ciutat. D’aquesta manera l’any 1931 naixia la Unió Excursionista de Vic, una nova entitat hereva del CEV.

Al llarg del 2011 la Unió ha organitzat nombrosos actes en motiu d'aquest Centenari, alguns encara per dur-se a terme, com l’exposició del Centenari que s’instal·larà al Temple Romà de Vic entre principis de desembre d’enguany i inicis de gener de 2012.


Per altra banda, la secció d'orientació de la Unió és força més jove, ja que aquesta no es va crear fins l'any 2001, ara just fa una dècada.

Per molts anys a la Unió i a la secci-O!



dimecres, 5 d’octubre del 2011

Reportatge del Campionat de Catalunya de Relleus 2011

La Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) va enregistrar un curt reportatge del Campionat de Catalunya de Relleus 2011 que la secció d'orientació de la Unió Excursionista de Vic vam organitzar el passat dissabte a Sant Martí Sescorts (Osona). Una prova que conjuntament amb la cursa de mitja distància del diumenge a l'Esquirol (Osona) puntuable per Copa Catalana, formaven els Dos Dies d'Orientació d'Osona.

El resultat el podeu veure penjat a la secció de vídeos del web de la UFEC, la UFECtv, a través d'aquest enllaç.


dimecres, 21 de setembre del 2011

Petrer. Retorn als terrenys llevantins

La temporada estatal tornava després de l’aturada estival i continuava amb les proves organitzades als voltants de la ciutat alacantina de Petrer, concretament a la zona del Xorret de Catí, un lloc molt conegut en el ciclisme per ser zona de pas de la Volta a Espanya en diverses edicions. Aquest cap de setmana però, els ciclistes no eren els protagonistes, sinó els centenars d’orientadors d’arreu de l’Estat, de Portugal i d’altres punts d’Europa i d’Amèrica per participar a la 6a prova puntuable per la Lliga Espanyola, alhora que també es celebrava el Campionat Ibèric i la Copa dels Països Llatins per seleccions.

Novament vaig presentar dues cares durant el cap de setmana. A la cursa del dissabte al matí, la de mitja distància, vaig fer poques errades. Em trobava molt bé físicament i vaig poder mantenir la concentració en gairebé tota la prova, podent finalitzar-la amb un bon resultat. Malgrat això no vaig començar gairebé perquè a la fita 1 vaig perdre més d’un minut al desviar-me massa a la dreta. A la 3 vaig cometre el mateix error. Mentre que a la 13, una fita d'un altre circuit de molt a prop em va atraure al pensar-me que era la del meu circuit, malgrat que era a l’altre costat del camí. Abans d’acabar, a la fita 15, vaig fer una nova errada, on després de voltar el verd no vaig localitzar la tela, vaig haver-me d’aturar i mirar bé el mapa, per descobrir que la fita la trobaria a dins del verd 2, al peu d’un arbre singular. Aquest error em va fer perdre un minut més. Malgrat aquests errors crec que la 7a posició final, a 6’55’’ del vencedor, és un bon resultat. 

A la tarda, en comptes de descansar que m’hagués anat molt bé per la cursa llarga de l’endemà, vaig córrer un esprint molt divertit pels carrers i carrerons del casc antic de Petrer ubicat en un turó culminat per un castell imponent i des d’on es pot contemplar una gran extensió de territori. A la cursa vaig fer dues errades a destacar, a les fites 2 i 3, que em van fer perdre entre 30’’ i 1’. L’errada més absurda va ser la de la fita 2 perquè vaig llegir el codi de la fita 3 (42) en comptes del de la 2 (43) i, és clar, el codi no em coincidia amb el de la fita que tenia a davant. Una errada que em va fer desconcentrar i al sortir del control no vaig veure un pas que m’hagués permès evitar fer una bona volta. Un esprint exigent tant pel què fa a la tècnica com també per la vessant física.

Sortint de la fita 1 durant l'Sprint de Petrer. Foto: Carles S.


El diumenge, a la prova de llarga distància vaig notar l’esforç realitzat el dia abans al trobant-me força cansat tot just començar. La fatiga acumulada va fer que a les tirades llargues no pogués córrer gaire ràpid i malgrat aprofitar-ho per planificar la ruta de les fites següents, vaig cometre algunes errades importants, perdent més de vint minuts respecte el vencedor. Només començar, a la fita 2 que era a tocar de la 1, vaig sortir malament i me’n vaig anar en direcció nord-oest en comptes de fer-ho seguint l’esperó, perdent més de 3 minuts. A la següent fita (3), la primera tirada llarga, si en comptes d’anar a buscar el camí que acaba en circumferència hagués sortit a nivell fins la construcció m’hagués estalviat distància i desnivell. A la 9, al darrer tram i després del primer avituallament, vaig fer difícil allò que era fàcil (atacar la 9 a través de la fita 10). I abans d’acabar, a la 18, vaig fer un error paral·lel amb uns tallats que em van fer desviar, fer volta i atacar la fita per dalt, i conseqüentment perdre més segons. I a més, si hi afegim que entre la fita 4-5, en retallar una corba del camí, em vaig torçar el turmell (amb caiguda inclosa), provocant-me un dolor intens durant una part de la cursa, que sumat al cansament acumulat, encara em va fer aflacar més el ritme. En resum, bones sensacions dissabte, tot el contrari que diumenge.
 
  _____________________________________________________________

[Resultats]
Mitja Distància > H21A > 3,3km ; 155m ; 19c > 7è/52 > 37'33’’ > +6’55’’
Sprint > HE > 2,0 km ; - m ; 18c > 17è/26 > 20'03’’ > +5’41’’
Llarga Distància > H21A > 6,8km ; 350m ; 20c > 27è/51 > 1h35'16’’ > +21’56’’
Mitja+Llarga > H21A > 18è/55 > 2h12'49’’ > +23’54’’


dimecres, 14 de setembre del 2011

Turó d’Armadans i Roques Encantades: Excessius errors i domini aclaparador dels més joves

Enguany la Diada ens tenia preparat un dels plats forts de la temporada, el Campionat de Catalunya d’ultrallarga distància pels d’elit i, per la resta, una nova prova de Copa Catalana un xic més llarga del què és habitual, en un terreny preciós i agradable per on córrer. Aquest estava caracteritzat principalment per una ombrívola i àmplia fageda, per un relleu moderat i per l’existència d’una zona esquitxada per roques mil·lenàries de grans dimensions (les Roques Encantades), prop del Santuari de la Salut a cavall de les comarques d’Osona i la Garrotxa. Vestit de groc per l’ocasió, vaig començar la cursa amb calma perquè temia que em podés passar factura haver anat a córrer el dia abans a l’Orientura d’Olot. Tot i així, al llarg dels més de 9 quilòmetres lineals de la prova, no em vaig trobar pas més cansat del normal, encara que és probable que a les tirades llargues no tirés tant com si hagués estat més descansat.

El que sé del cert és que vaig cometre masses errades tècniques. El primer, de més de 4’, ja el vaig fer anant cap a la fita 3. Sortint de la 2 vaig desviar-me massa a la dreta del control i tot i notar que el camí el travessava a una distància que no em quadrava amb el què hi havia al mapa, no em vaig aturar. Molt mal fet!. Uns controls més endavant, després de la primera tirada llarga i d’haver-ne encadenat diversos correctament, al control 7 vaig perdre gairebé un minut i mig, ja que em pensava que havia remuntat més corbes de nivell i al trobar una altra fita a una petita depressió, em va confondre i em va fer dubtar que no fos la meva, em vaig aturar i m’ho vaig haver de mirar bé per seguir i trobar la que tocava. Un altre error a destacar va ser a la fita 8, perdent gairebé tres minuts i mig. Tot i que no vull que sembli una excusa, la línia del traçat de la 7 a la 8 tapa una mica un tallat que es situa també sobre d’una corba de nivell, i sumat que aquella zona era molt ombrívola, va fer que no la veiés sobre al mapa i em pensés que era a un tallat de més avall i cometés un error paral·lel. Després d’haver realitzat una nova tirada llarga, a la fita 14 una nova errada vaig dibuixar al meu traçat, provocat perquè per sortir d’aquesta en comptes de mirar el centre de la rodona del control em vaig fixar directament amb el punt d’inici de la línia del traçat 14-15, que es situa exactament damunt de l’esperó i del verd 2, just quan el terreny comença a descendir. Conseqüentment em vaig llançar pendent avall abans de canviar de vessant i malgrat que vaig perdre poc més d’un minut i mig, no pot ser que faci un error com aquest i a més quan ja n’havia comès un d’igual a Saldes però amb pitjors conseqüències. Aquí podia haver perdut molts minuts si hagués sortit de mapa, perquè va anar de ben poc.

El tram de pas obligat i en lleugera pujada per anar de la 17 a la 18, se’m va fer un pèl llarg perquè ja em començaven a flaquejar les forces. Però em va anar molt bé coincidir-hi amb en Narcís i un corredor txec que fa un temps que corre a les nostres contrades. Em vaig enganxar a ells i cap amunt, d’aquesta manera no vaig perdre tanta velocitat i només vaig deixar escapar dos minuts en un tram molt físic, una tirada que era una transició cap a la zona més tècnica del mapa, la de les Roques Encantades, una zona molt bonica de grans blocs de roques, on per exemple vam haver de buscar una fita que estava col·locada sota una d’elles en un pas sota una gran roca (fita 22) o també en una mena de mitja lluna tancada per diverses roques (fita 20), en les que dubtaves per on passar per accedir-hi. En aquesta zona més tècnica i fins al final només vaig fer una errada important, a la fita 23. Sobre el terreny hi havia un parell de petits recs enmig d’un verd 2, just abans de la corba de la tanca, i que malauradament vaig confondre pel tàlveg on hi havia col·locada la fita, dos elements completament diferents però m’hi vaig enganxar. Vaig baixar unes quantes corbes de nivell diverses vegades fins a uns petits tallats on em pensava que trobaria el control, però sense sort. Fins que no vaig adornar-me que la buscava abans d’hora va passar força temps i vaig acabar perdent al voltant de sis minuts més.

Un cop a meta, com que havia avançat alguns corredors que sortien abans que jo, em pensava que no havia perdut tant temps. Però la realitat no era aquesta ja que els meus errors em van condemnar a perdre gairebé mitja hora respecte el guanyador, l’Eduard S., que havia fet una cursa espectacular, i uns vint-i-cinc minuts en relació a en Pau Ll. i l’Aleix F., i de gairebé vint minuts respecte l’Enric D., quatre dels joves cridats a ser el futur de l’elit de l’orientació catalana i que van exercir un domini aclaparador a la prova.



 
_____________________________________________________________

• Llarga distància > H21A > 9,4km ; - m ; 29c > 14è/44 > 1h55'31’’ > +28’52’’


diumenge, 4 de setembre del 2011

Rogaine del Rebost: Les tempestes passen de llarg i primer podi

La Rogaine del Rebost, que enguany s’ha disputat a la Molina (Alp, la Cerdanya), semblava que estaria marcada pel mal temps. Diversos avisos meteorològics així ho avalaven i les previsions indicaven un risc de tempesta alt o molt alt al llarg de la jornada. Això ens va condicionar una mica l’elecció de la ruta, ja que vam escollir primer anar a les zones més altes i posteriorment anar baixant de cota, ja que és a les parts més altes de les muntanyes on és més perillós moure’s en cas de tempesta. Per altra banda, l’extrem nord-est del mapa el vam descartar perquè vam creure que era massa lluny.

A les 10 i uns minuts, jo i la Núria vam sortir cap a la fita 33 acompanyats de forces equips i d’un sol esplèndid, i amb pocs minuts ja vam inaugurar el caseller dels punts. D’aquí ens vam dirigir cap a la 31, 40, 76, 53 i 86, guiats sobretot pels camins, els límits de vegetació, les clarianes o seguint a nivell per estalviar-nos al màxim pujar alçada innecessària, un aspecte que si no teníem en compte ens podia passar factura unes hores més tard, sobretot al tractar-se d’un terreny d’alta muntanya. On no vam poder estalviar-nos ni un metre de desnivell va ser per arribar a la 91, on l’única opció era tirar pel dret i "amunt que fa pujada". Res, només eren uns 300 metres de desnivell positiu de cop.

Un cop a dalt de tot, havent recuperat el ritme respiratori després d'uns quants esbufecs i havent fitat la 91, les coses es veien diferents, sobretot perquè ara ens esperava un tram de la ruta on les fites es trobaven majoritàriament en descens i perquè des d’aquí es podia gaudir d’unes molt bones vistes de la Cerdanya i de les muntanyes properes, i a més, amb un cel que tot i tapar-se una mica encara convidava a l’optimisme. Sense perdre temps vam començar a baixar de cota per seguir amb la nostra ruta cap a la 61, 57 82, 75, 43, 32, 74 i 52. En aquest tram ens va costar trobar alguna fita més del compte ja que no les buscàvem on tocava (32 i 74), vam fer un mal rumb (75) o bé ens vam equivocar a l’hora d’escollir la ruta (sortint de la 32, si haguéssim anat cap a la 46 i 55, haguéssim sumat dos punts més que no pas anant només a la 74).


Arribats a aquest punt (fita 52), la nostra primera intenció era ja descendir cap a la 84 i 50, però al veure que havíem arribat aquí amb poc més de 3h, vam decidir allargar la nostra ruta cap al costat nord de la carretera N-152, un canvi de ruta clau per aconseguir molts més punts. Així doncs, vam continuar cap a la 64, 54, 81, 67, 66, 56 i 62, que excepte la primera tot era en baixada. En aquest tram el cel s’havia enlletgit, ja cap raig de sol il·luminava el terreny i fins i tot, un cop vam arribar a la part més baixa de la Molina va començar a ploure però amb molt poca força. Des d'aquí i amb una hora justa ens quedava l’últim tram, calia remuntar unes quantes corbes de nivell i alguna rampa força inclinada cara amunt, fins a l’aparcament de Fontcanaleta d’on havíem sortit i on havíem d’arribar en menys de 6 hores. Vam continuar cap a la 51, 70, 44, 47, 34, 35 i meta. La 35 no la teníem prevista, però al veure que ens quedaven uns 20 minuts vam fer el darrer esforç per sumar 3 punts més, uns punts que finalment van ser claus.

A l’acabar sabíem que havíem fet una gran cursa, 152 punts no són fàcils d’aconseguir en una rogaine, n’estàvem molt més que satisfets, però no ens imaginàvem pas que per primera vegada aconseguiríem pujar al podi d’una rogaine. Va ser per molt poc, ja que només ens van separar 2 punts amb els 3rs i 3 punts amb els 4rts. La primera posició va quedar força més lluny, a 17 punts, però l’equip XXO d’en Bedós i l’Isa són els messis de la categoria.

Destacar el terreny, un dels millors on he pogut córrer en una rogaine, molt obert, fet que et permetia fer dreceres sense la necessitat de córrer per camins tota l’estona o patir alguna embardissada enmig d'un verd. També vull destacar positivament el mapa, força més detallat que en d’altres rogaines. Per altra banda, físicament em vaig trobar molt més bé, podia tirar molt més tot i que naturalment després de 6h vaig quedar molt cansat. Els entrenaments setmanals, després d'un temps de no fer-ne, tornen a donar els seus fruits.

Una rogaine rodona tant pel resultat, el terreny com pel temps (ni un llamp).


_____________________________________________________________


[Resultats]:
 • Rogainaires UE Vic > Mixtes Sènior > 2ns/25 > 5h52’’ > 152 punts.


diumenge, 21 d’agost del 2011

L’espectacle s’ha acabat

El WOC ha tancat la paradeta aquest dissabte després d’una setmana oferint grans dosis d’espectacle d’orientació en totes les seves modalitats. Per la meva part, no poder-lo anar veure in situ ni córrer al campionat paral·lel, no m’ha sabut tant greu al poder seguir cadascuna de les curses per internet. I és que amb tota la tecnologia desplegada per un esdeveniment d'aquestes característiques, un campionat del món, es podien viure les curses pràcticament com si estiguessis dins amb només amb una connexió a la xarxa. Des d’imatges comentades en directe, classificacions de parcials i totals actualitzades al moment, o la ubicació i el recorregut via GPS dels orientadors sobre el mapa en temps real, en són les opcions més destacables.

Captura de pantalla en un moment de la prova de mitja distància

De totes les curses que s’han disputat aquests dies en terrenys de la Savoia, crec que la millor ha estat la del relleu femení, on els continus errors i les perdudes de les orientadores ha fet que hi haguessin molts canvis en el lideratge de la prova i quan algunes seleccions semblava que ja no optaven a res, o al contrari, quan ho tenien tot de cara per poder vèncer, un nou error feia que la classificació es capgirés. Al final la prova s'ha acabat decidint en els darrers metres de l’esprint, i la vencedora, la selecció de Finlàndia s'ha imposat per només 1’’ a la segona, la Rep. Txeca, i per 2’’ a la tercera, Suècia. Una cursa espectacular i emocionant de principi a fi, un espectacle esportiu de primer ordre.

Pel què fa al campionat pròpiament dit, un nom ha destacat per sobre dels altres, i no és cap altre que el de Thierry Gueorgiou. L’orientador francès s’ha penjat al coll 3 medalles d’or (llarga, mitja i relleus), aconseguint arribar als seus 10 títols mundials (7 de mitja, 1 d’esprint, 1 de llarga  i 1 de relleus) i també esdevé el primer orientador de la història que és campió del món en cadascuna de les quatre modalitats de les curses d’orientació.

_______________________________________________________________ 

Per veure tots els resultats, les fotos i els mapes de les proves, podeu clicar en aquest enllaç.


dijous, 18 d’agost del 2011

L'Équipe: "Gueorgiou, un français en or"

L'Équipe, un dels principals diaris esportius francesos, es fa ressò de la victòria de Thierry Gueorgiou a la prova de llarga distància del WOC, el Campionat del Món d'Orientació. És el vuitè títol mundial per l'orientador de Saint-Étienne, que amb aquesta victòria a La Féclaz (Savoia, França) completa el seu inigualable palmarès en campionats del món, amb els sis títols de mitja distància i un d'esprint que ja tenia, a més de molts d'altres títols i medalles a nivell internacional. Llegir l'article complet (en francès).
 
_____________________________________________________________ 

19/08/2011

Thierry Gueorgiou no ha tardat gaire a superar-se. Només 48 hores després d'haver fet sonar La Marseillaise en honor seu al vèncer a la prova de llarga distància, avui el francès també ha guanyat la prova de mitja distància, en la que és el gran dominador, perquè aquesta ja és la setena vegada que es corona com a campió del món d'aquesta especialitat. Avui el rotatiu L'Équipe torna publicar una altra notícia al respecte i que titula "Gueorgiou marche sur l'or!".

_____________________________________________________________ 

20/08/2011
 
I per acabar aquests mundials d’orientació, l’equip francès de relleus (Adamski, Gonon i Gueorgiou) ha vençut per primera vegada a la modalitat de relleus després d’anys de quedar-se a les portes d’aconseguir-ho. D’aquesta manera, Thierry Gueorgiou ha aconseguit la 3a medalla d’or d’aquests campionats del món. L’Équipe en torna a parlar amb un nou article: "Les Bleus maîtres du monde".



dimarts, 16 d’agost del 2011

Le WOC en direct sur internet

Pels que no tenim la sort de viure en directe el Campionat del Món d'Orientació (World Orienteering Championship 2011) que es celebra del 13 al 20 d'agost a la Savoia (França), ni de participar al campionat paral·lel que s'organitza en els mateixos terrenys i obert a tots els orientadors, es poden seguir les retransmissions de les diferents proves des d'aquest enllaç al web de l'esdeveniment: Retransmissions en directe. 

· Programa del WOC



dilluns, 8 d’agost del 2011

La Quillane. Un paradís escandinau als Pirineus

L’últim cap de setmana de juliol es va disputar a la Quillane (Catalunya Nord) la 7a prova de Copa Catalana d’enguany, l’última abans de l’aturada estival, i que va ser completada amb l’organització d’uns entrenaments al Desert du Carlit, dirigits pels millors orientadors del país. Tot això en uns terrenys que de catalans en tenien ben poc, només en tenien els orientadors que van poder gaudir enormement d’aquest cap de setmana al Pirineu. A només 120kms de casa, vaig poder fer un tast dels terrenys característics d’altres latituds, com els d’Escandinàvia, i que segons la informació prèvia de la cursa presentaven forces similituds amb mapes noruecs. Personalment em van recordar força als terrenys finlandesos del Jukola del passat mes de juny.

Tot i que la cursa era dissabte a la tarda, divendres al vespre ja vaig pujar fins al càmping Pla du Barrès de Mont-lluís per aprofitar el cap de setmana al 100%. Dissabte al matí vam anar fer el model-event per conèixer el tipus de terreny que ens trobaríem a la tarda. Va anar bé en aquest sentit, però el problema va ser que l’escala del mapa era 1:10.000, mentre que la de la cursa de la tarda d’H21A era 1:15.000, una escala que encara no hi estic del tot acostumat.

L’horari de la cursa em va fer anar una mica de corcoll. No sabia exacte quina hora havia de dinar per no passar gana o perquè no em sentís massa tip durant la cursa. Sortint a les 15h13 vaig acabar dinant a quarts d’una.


La cursa
Els 9,1kms feien una mica de respecte, ja que creia que la cursa d’ultra llarga distància es feia al setembre a Rupit, tot i així la cursa no se’m va fer gota feixuga. Només agafar el mapa i veure’l, ja vaig intuir que m’ho passaria molt bé. Em va costar una mica entrar al mapa i la fita 1 vaig anar amb calma i sense precipitar-me. El primer error gros no vaig trigar gaire a cometre’l, a la fita 3, perdent al voltant de 20 minuts, una pèrdua de temps que malauradament comença ser habitual. No vaig atacar-la pel lloc més evident (caminet i rasa) ja que en cursa no els vaig saber veure, i vaig decidir atacar-la des del llac rodó de dalt. Tot i així, al descendir, vaig anar espetegar a la rasa, però des d’allà vaig ser incapaç de trobar la fita, donant voltes i voltes, en alguns moments navegava pel mapa sense saber on era exactament, fins que desesperat vaig tornar remuntar estúpidament fins al llac per tornar atacar-la i vaig cometre el mateix error que abans. Però aquesta vegada, un cop vaig deixar la rasa vaig saber arribar fins la fita. Aquest error greu em va minar la moral per la resta de la cursa, tot i així vaig intentar seguir concentrat perquè en un terreny difícil i poc habitual pels orientadors catalans, era fàcil que els altres corredors també s’equivoquessin.

En algunes parts de la cursa crec que ho vaig fer bé, sobretot de la 9 a la 13, amb dos trams llargs (9 i 11) i amb molt de desnivell. Penso que vaig escollir unes rutes força adients, fent el 4t millor parcial en ambdós casos, i en el conjunt del tram de cinc fites només vaig perdre uns 2’30’’. En canvi, en d’altres vaig fer petits errors que em van fer perdre al voltant de 2’, com a la fita 17 (no vaig llegir bé el mapa i me n’anava massa a la dreta) i la 19 (fent un mal rumb me la vaig passar).

Llàstima dels aproximadament 20 minuts que vaig perdre a la fita 3, ja que tot i fer-ne alguns més de puntuals, hagués fet un bon resultat, ja que excepte del francès que va guanyar, la resta va fallar tothom i força. Tot i així, al ser temps alts, tot i la diferència de 21’ amb l’Ivan, el primer català i per tant, el temps de referència pels punts de Copa, sumar més de 80 punts encara és un resultat decent vist com va anar.

Per cert, que la selecció vagi organitzant curses, perquè amb el pilot de regals que van repartir, a més d’un li ha sortit la llicència FCOC+FEDO d’aquesta temporada gratis. Que n’és de maca la Camelback Salomon que em va tocar!

_____________________________________________________________
• Llarga distància > H21A > 9,1km ; 290m ; 20c > 7è/23 > 2h03'16’’ > +41’11’’


 
El Pic Peric des del Llac de les Bulloses, prop del Desert del Carlit

Els entrenaments
Diumenge, els organitzadors van posar la cirereta al pastís amb uns entrenaments al Desert du Carlit, un terreny i mapa FABULÓS (però també complicat): boscos blancs, prats d’alta muntanya, roques i afloraments de totes mides i formes, tallats,... tot entremig de llacunes, rierols i dels Llacs del Carlit, sota el cèlebre pic que els dóna nom. Al no ser masses orientadors permetia fer exercicis tècnics que poques vegades es poden practicar i a més, explicats per algú que en sap molt. L’exercici que em va agradar més va ser el dels trams llargs de memòria que ens va fer fer l’Annabel, ja que vaig poder veure com memoritzant el recorregut, simplificant la ruta i fixant-se amb els elements claus, es poden fer llargs trams sense mapa i aconseguir arribar amb èxit fins la fita. Sorprenent, perquè llavors vas amb el mapa i et perds!

Per acabar, donar les gràcies als membres de la selecció catalana i de la FCOC per l’organització d’aquesta cursa i dels entrenaments, ja que almenys per la meva part, han estat uns dels millors terrenys on he pogut gaudir de l’orientació. I també per les classes que ens van donar els membres de la selecció, ja que sempre s’agraeix que els referents d’un esport que un pugui tenir, en el cas de l’orientació em refereixo a la gent d’elit i de la selecció, siguin propers, t’animin, et donin consells i t’ajudin a millorar.



dilluns, 25 de juliol del 2011

La canç-ó de l'estiu

L'estiu és època de festes majors a les places dels pobles, de festivals de música a l'aire lliure, però també ho és de les tradicionals cançons de l'estiu que cada any surten puntualment quan s'acosta el bon temps. Després de setmanes d'una escrupolosa selecció i d'un intensiu càsting a la xarxa, ja tenim les primeres tres cançons finalistes que lluitaran colze a colze per aconseguir el reconeixement més que honorífic del prestigiós premi internacional O-Summer Song 2011. Ja podeu votar per la que us agradi més. També s'accepten crítiques, comentaris i noves propostes.


1. Nicola Manfredi - "You and Me"



2. Dökött - "Leif (Orienterarlåten)"



3. Boros Attila, Smidt Krisztina - "Running Higher" (WMOC 2011 song)


 



dilluns, 11 de juliol del 2011

Dos dies del Berguedà: Per massa i per ben poc.

Aquesta temporada no sé pas què ha canviat, si l’any passat les mitges m’anaven força més bé que les llargues, aquest any és a l’inrevés. I si l’any passat em caracteritzava per una certa regularitat, aquest any no ho sóc gens. D’una cursa a l’altra hi ha un pilot de punts de diferència. Suposo que veig que puc més, vull anar més ràpid i arrisco més del compte, i llavors quan la cago m’hi llueixo, però quan no, aconsegueixo estar a dalt de tot de la classificació.

Aquest primer cap de setmana de juliol, la Copa Catalana es traslladava novament fins al Berguedà, a tocar de l'emblemàtica i imponent muntanya del Pedraforca. En uns terrenys que m'agraden molt per la pràctica de l'orientació.


Dissabte, a la mitja de Saldes, vaig fer una cursa molt dolenta. Tot i començar bé fins la fita 4, a la fita 5 ja vaig fer el primer error paral·lel i no me’n vaig adonar fins a la pista, perdent més de 3 minuts. El segon error, el pitjor, el vaig fer sortint de la 7. En comptes de desviar-me a l’esquerra, travessar el llom i llançar-me pendent avall, vaig anar de dret cap avall fins a trobar el rierol. D’alguna manera o altra tot em quadrava (o ho feia quadrar) fins que de cop, molt a prop de la 14, em vaig adonar que no sabia pas on era. Vaig rastrejar una mica però ni idea d’on era, no aconseguia resituar-me. Al final vaig trobar una pista i vaig decidir seguir-la per veure si em duia fins algun lloc conegut, i efectivament si que m’hi va portar, però al triangle!. Quan ho vaig veure, no me’n feia creus. Increïble, passar pel triangle per anar de la 7 a la 8. La broma em va suposar una pèrdua d’una vintena de minuts. A partir d’aquí ja no hi tenia res a fer, però volia acabar la cursa amb dignitat, tot i que abans d’arribar a meta vaig fer un altre error greu, per anar a la 13, una errada només explicable per la falta de concentració. Al veure els meus traçats, alguns orientadors encara riuen. No puc fer aquesta tipologia d’errades, calia haver vist molt abans que no era al lloc que tocava.


En canvi, diumenge a Vallcebre va anar totalment diferent i va faltar ben poc endur-me per primera vegada els 100 punts. Fita rere fita les anava trobant totes força bé i sense errades destacables que em fessin perdre gaires segons. A la tirada llarga, per anar a la fita 11, no vaig ser prou ràpid tot i passar per la pista, perdent uns dos minuts. Mentre que a la 13, un cop vaig arribar al tàlveg, me’n vaig anar amunt en comptes d’avall perquè em pensava que al deixar el camí havia baixat massa, perdent un minut més. Malgrat això, a la tercera fita ja m’havia posat en primera posició i no la vaig abandonar fins la fita 16, un fet que poques vegades he aconseguit. Malauradament no vaig poder aguantar el ritme a l’últim bucle, físicament ja no podia més, i per arribar a les fites 17 i 18 calia remuntar forces corbes de nivell i amb una forta pujada. Abans de tornar a Vallcebre vaig cometre una errada més, al passar-me la fita 19, on vaig perdre poc més d’un minut. D’aquí a meta corrent per una llarga baixada que convidava a donar-ho tot malgrat l'esforç acumulat, gaudint de la velocitat, però anant en compte per no espifiar-la de nou a les dues últimes fites, tan properes a l'arribada.

Finalment me’n tornava del Berguedà havent gaudit del terreny dels dos dies i amb un excel·lent resultat a la llarga, tot i que al veure els parcials em va fer molta ràbia no haver pogut mantenir la primera posició fins al final. Mai havia estat tan a prop d’aconseguir-ho. Tot i així, ja és la tercera vegada aquesta temporada a Copa Catalana que estic molt a prop del primer esglaó del podi i això crec que vol dir que vaig pel bon camí. Caldrà polir les errades i mantenir les coses bones, que de ben segur algun dia o altre tocaré el cel.

 
_____________________________________________________________

SALDES > Mitja Distància > H21A > 3,2km ; 190m ; 15c > 17è/39 > 1h07'38’’ > +24’09’’
VALLCEBRE > Llarga Distància > H21A > 6,6km ; 365m ; 21c > 4t/42 > 1h24'11’’ > +2’21’’