Enguany la
Diada ens tenia preparat un dels plats forts de la temporada,
el Campionat de Catalunya d’ultrallarga distància pels d’elit i, per la resta,
una nova prova de Copa Catalana un xic més llarga del què és habitual, en un terreny
preciós i agradable per on córrer. Aquest estava caracteritzat principalment
per una ombrívola i àmplia fageda, per un relleu moderat i per l’existència
d’una zona esquitxada per roques mil·lenàries de grans dimensions (les Roques
Encantades), prop del Santuari de la
Salut a cavall de les comarques d’Osona i la Garrotxa. Vestit
de groc per l’ocasió, vaig començar la cursa amb calma perquè temia que em
podés passar factura haver anat a córrer el dia abans a l’Orientura d’Olot. Tot
i així, al llarg dels més de 9 quilòmetres lineals de la prova, no em vaig
trobar pas més cansat del normal, encara que és probable que a les tirades
llargues no tirés tant com si hagués estat més descansat.
El que sé del cert és que vaig cometre masses
errades tècniques. El primer, de més de 4’, ja el vaig fer anant cap a la fita 3.
Sortint de la 2 vaig desviar-me massa a la dreta del control i tot i notar que
el camí el travessava a una distància que no em quadrava amb el què hi havia al
mapa, no em vaig aturar. Molt mal fet!. Uns controls més endavant, després de
la primera tirada llarga i d’haver-ne encadenat diversos correctament, al
control 7 vaig perdre gairebé un minut i mig, ja que em pensava que havia remuntat
més corbes de nivell i al trobar una altra fita a una petita depressió, em va confondre
i em va fer dubtar que no fos la meva, em vaig aturar i m’ho vaig haver de
mirar bé per seguir i trobar la que tocava. Un altre error a destacar va ser a
la fita 8, perdent gairebé tres minuts i mig. Tot i que no vull que sembli una
excusa, la línia del traçat de la 7
a la 8 tapa una mica un tallat que es situa també sobre
d’una corba de nivell, i sumat que aquella zona era molt ombrívola, va fer que
no la veiés sobre al mapa i em pensés que era a un tallat de més avall i cometés un error
paral·lel. Després d’haver realitzat una nova tirada llarga, a la fita 14 una
nova errada vaig dibuixar al meu traçat, provocat perquè per sortir d’aquesta en comptes de mirar el
centre de la rodona del control em vaig fixar directament
amb el punt d’inici de la línia del traçat 14-15, que es situa exactament
damunt de l’esperó i del verd 2, just quan el terreny comença a descendir. Conseqüentment
em vaig llançar pendent avall abans de canviar de vessant i malgrat que vaig
perdre poc més d’un minut i mig, no pot ser que faci un error com aquest i a
més quan ja n’havia comès un d’igual a Saldes però amb pitjors conseqüències.
Aquí podia haver perdut molts minuts si hagués sortit de mapa, perquè va anar
de ben poc.
El tram de pas obligat i en lleugera pujada per
anar de la 17 a
la 18, se’m va fer un pèl llarg perquè ja em començaven a flaquejar les forces.
Però em va anar molt bé coincidir-hi amb en Narcís i un corredor txec que fa un
temps que corre a les nostres contrades. Em vaig enganxar a ells i cap amunt,
d’aquesta manera no vaig perdre tanta velocitat i només vaig deixar escapar dos
minuts en un tram molt físic, una tirada que era una transició cap a la zona
més tècnica del mapa, la de les Roques Encantades, una zona molt bonica de
grans blocs de roques, on per exemple vam haver de buscar una fita que estava col·locada sota una d’elles en un pas
sota una gran roca (fita 22) o també en una mena de mitja lluna tancada per
diverses roques (fita 20), en les que dubtaves per on passar per accedir-hi. En aquesta zona més tècnica i
fins al final només vaig fer una errada important, a la fita 23. Sobre el terreny
hi havia un parell de petits recs enmig d’un verd 2, just abans de la corba de
la tanca, i que malauradament vaig confondre pel tàlveg on hi havia col·locada
la fita, dos elements completament diferents però m’hi vaig enganxar. Vaig
baixar unes quantes corbes de nivell diverses vegades fins a uns petits tallats
on em pensava que trobaria el control, però sense sort. Fins que no vaig
adornar-me que la buscava abans d’hora va passar força temps i vaig acabar
perdent al voltant de sis minuts més.
Un cop a meta, com que havia avançat alguns
corredors que sortien abans que jo, em pensava que no havia perdut tant temps.
Però la realitat no era aquesta ja que els meus errors em van condemnar a
perdre gairebé mitja hora respecte el guanyador, l’Eduard S., que havia fet una
cursa espectacular, i uns vint-i-cinc minuts en relació a en Pau Ll. i l’Aleix
F., i de gairebé vint minuts respecte l’Enric D., quatre dels joves cridats a
ser el futur de l’elit de l’orientació catalana i que van exercir un domini
aclaparador a la prova.
_____________________________________________________________
[Resultats]:
• Llarga distància > H21A > 9,4km ; - m ; 29c
> 14è/44 > 1h55'31’’ > +28’52’’
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada