dilluns, 24 de gener del 2011

Jovenalla Night-O. Les primeres fites del 2011

Dimecres passat vaig poder trobar les primeres fites d'enguany al participar a la Jovenalla Night-O, corresponent a la lliga nocturna, celebrada entre el parc de l'Oreneta de Barcelona i Collserola. La cursa tenia la particularitat de ser un score per equips de dues persones, amb tres fites obligatòries per cada orientador, l'última de les quals havia de ser marcada alhora  pels dos membres de l'equip i travessar la línia d'arribada plegats.

Jo i l'Eduard just donar-nos el mapa vam organitzar-nos per fer dues bones rutes, vam pensar-nos-ho ben bé mig minut i al final vam decidir que jo aniria a buscar les del nord i l'est i ell les de l'oest. Vam fer un tram de carrer junts però de seguida ens vam separar. Les  tres primeres  (40-39-32) les vaig trobar força ràpid, no tenien massa dificultat. Les dues següents (33 i 53) tenien l'inconvenient de superar un fort desnivell d'unes divuit corbes de nivell, és a dir, uns 90 metres cara amunt i de cop. Una vegada a la pista de dalt, el terreny es suavitzava i des d'on es tenia una vista nocturna esplèndida de Barcelona (semblant a aquesta), sobreeixint  per sobre de la resta, els edificis més emblemàtics de la ciutat.

Un cop marcada la 53 vaig deixar la pista i em vaig endinsar per un corriol que pujava fins un turonet amb un element humà. Em vaig equivocar al passar pel camí de l'esquerra de l'element humà, fet que vaig aprofitar per modificar la ruta i primer anar a buscar la 42 que ara la tenia més a prop. D'allà vaig sortir pel camí fins la 52, i després també seguint el camí fins la 43,  de la que vaig saber trobar molt bé el punt d'aturada i d'atac, per no passar-me-la, just on el camí deixava de baixar, ja que l'arbre singular era difícil localitzar-lo malgrat la llum del frontal.

Fins aquell moment la cursa m'anava força bé, per les poques nocturnes que he fet. Però va ser pensar això que a la següent fita vaig fer un error de forces minuts que em va fotre la cursa enlaire. Vaig decidir atacar la 41 des de l'encreuament de camins del costat de la 42,  traçant un rumb que m'hi dirigís i que en tot cas, si em passava, ja m'aturaria el camí o algun dels murs. La presència de forces arbres caiguts i els sorolls que vaig sentir força a prop meu, que tenien tota la pinta de ser d'algun senglar, em van fer desviar i desconcentrar del tot i vaig baixar més avall del compte perquè tampoc vaig veure el camí o els murs on aturar-me. Vaig tornar a pujar al camí de dalt de tot per tornar atacar-la i el segon intent també va ser un fracàs, i el tercer quan ja estava a punt de llençar la tovallola, vaig aconseguir trobar-la. En resum ben bé uns 15 minuts perduts.

Per baixar a la pista, vaig fotre'm de cap, fent-me uns quants pelats i deixant la brúixola ben ratllada. La caiguda no va ser prou forta per no permetre'm continuar i vaig seguir fins la 44 i la 35. Un cop aquí ja no me'n quedava cap més, només havia d'anar fins la que havia de marcar amb l'Eduard. Però no em va resultar gens fàcil sortir del parc final, vaig trobar que era una zona un xic complicada. Em vaig desviar massa a la dreta i avall. Un cop vaig sortir del parc vaig trobar l'Eduard que ja m'esperava des de feia ben bé un quart d'hora acompanyat d'altres orientadors que també esperaven l'arribada de les seves respectives parelles. Vam fitar la 38 plegats i c'est fini. Una cursa més l'acabava força satisfet en termes generals, però mirant el  resultat final, tenia la sensació d'haver-ho pogut fer molt millor, sobretot a l'enganxada forta de la fita 41. Dels errors se n'aprèn o almenys això diuen.

• Resultat > Circuit llarg > 19ens/28 > 1h11'20'' > +28'27''



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada