dimarts, 1 de novembre del 2011

Trofeu Muntanyes de Prades. Per oblidar

De les dues curses al Baix Camp de Copa Catalana d’aquesta temporada no puc emportar-me’n un bon record. Els motius principals són les males sensacions que vaig notar mentre corria, el parell de curses dolentes que vaig realitzar i una forta torçada al turmell que em va obligar a abandonar en una d’elles.

El què està clar (i ja ho hauria de tenir assumit) és que no pots fer una bona cursa quan... 
...surts sense estar concentrat,
...vas més ràpid del que llegeixes o pots llegir, 
...quan dónes coses per suposat i perds el contacte amb el mapa,
...quan no mires l’element que és clau per saber on ets o per reubicar-te ràpidament, 
...quan penses més en la tercera posició de la classificació general de Copa Catalana, mirant de no perdre temps per no caure alguna posició, que no pas en la cursa en si.

Tots aquests punts els vaig posar en pràctica en algun moment del cap de setmana provocant diversos errors evitables.

A la Mussara vaig fallar al control 1 (+2’), a la fita 4 (+6’) –que després d’un bucle repetíem fitada al primer control- o a la 8 (+1’30’’). Però l’error més greu (vora 8’) el vaig fer a la fita 9, vaig sortir malament del control i conseqüentment vaig acabar fent un parell d’errors paral·lels consecutius i majúsculs, anant-me’n força lluny d’on havia d’anar, just a la corba del camí prop de la fita 14.


A Prades no vaig aprendre dels errors del dia anterior i novament vaig fallar força. Vaig començar molt malament i a la 1 (+3’) i a la 2 (+7’) ja havia perdut qualsevol opció de fer un bon resultat. Per rematar-ho al control 7 vaig perdre uns 5 minuts més, després d’atacar la fita per un esperó que no era.

Finalment, baixant un dels murs de la fita 9, no vaig veure que la vegetació amagava una pedra i que òbviament “vaig utilitzar” per aterrar després del salt, fent-me torçar el turmell i provocant-me un fort dolor tot i només caminar pel camí, fet que em va fer decidir plegar per no forçar o no empitjorar una possible lesió, també per la quantitat de fites que em quedaven per acabar (13) i també per les nombroses cites importants que m’esperen en poc més d’un mes: Carcassonne, Madrid, Campdevànol, Venècia i Roses-Figueres.

En conclusió, un cap de setmana per oblidar.

Per acabar, podeu veure a aquest enllaç un reportatge prou interessant sobre les curses d'orientació grabat aquest cap de setmana a la Mussara pel Canal Reus TV per la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya.


_____________________________________________________________

[Resultats]
• Mitja Distància > H21A > 5,1km ; 115m ; 20c > 11è/26 > 1h03’19’’ > +18’50’’
• Llarga Distància > H21A > 8,2km ; 210m ; 22c > -/27 > Mal pinçat (abandonament)



dissabte, 22 d’octubre del 2011

Rendez-vous à Carcassonne pour le 3ème Challenge Alaric'o

Ce week-end à Carcassonne il y aura lieu le 3ème Challenge Alaric'o avec trois courses très intéressantes. En cette édition la nouveauté ce sont des relais en pleine Cité, autour des remparts et des tours médiévaux de ce merveilleux quartier historique déclaré Patrimoine Mondial par la UNESCO. Depuis la Catalogne nous allons à l’assaut de la Cité! Bonne chance à tous!.

En plus, il y aura une course nocturne samedi soir près de la capitale du département de l’Aude, concrètement autour du Lac de la Cavayère. Et pour finir le Challenge Alaric'o de cet octobre, dimanche il y aura une course de longue distance à Conilhac Corbières.

Ici dessous vous pouvez regarder la vidéo que l’organisation du club COORE a fait pour diffuser l’événement partout. 







dimecres, 19 d’octubre del 2011

L’excursionisme a Vic fa 100 anys.

Aquest passat dissabte es van complir els 100 anys d’excursionisme a la capital de la comarca d’Osona. La celebració d’aquesta efemèride fa referència a que el 15 d’octubre de 1911 es va fundar el Centre Excursionista de Vic al Temple Romà de la ciutat, una entitat que amb el pas del temps es va anar segregant en diferents grups excursionistes i esportius fins que a inicis de la dècada dels anys trenta es va dissoldre per deixar pas a una sola entitat que tornés agrupar tots els grups excursionistes de la ciutat. D’aquesta manera l’any 1931 naixia la Unió Excursionista de Vic, una nova entitat hereva del CEV.

Al llarg del 2011 la Unió ha organitzat nombrosos actes en motiu d'aquest Centenari, alguns encara per dur-se a terme, com l’exposició del Centenari que s’instal·larà al Temple Romà de Vic entre principis de desembre d’enguany i inicis de gener de 2012.


Per altra banda, la secció d'orientació de la Unió és força més jove, ja que aquesta no es va crear fins l'any 2001, ara just fa una dècada.

Per molts anys a la Unió i a la secci-O!



dimecres, 5 d’octubre del 2011

Reportatge del Campionat de Catalunya de Relleus 2011

La Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) va enregistrar un curt reportatge del Campionat de Catalunya de Relleus 2011 que la secció d'orientació de la Unió Excursionista de Vic vam organitzar el passat dissabte a Sant Martí Sescorts (Osona). Una prova que conjuntament amb la cursa de mitja distància del diumenge a l'Esquirol (Osona) puntuable per Copa Catalana, formaven els Dos Dies d'Orientació d'Osona.

El resultat el podeu veure penjat a la secció de vídeos del web de la UFEC, la UFECtv, a través d'aquest enllaç.


dimecres, 21 de setembre del 2011

Petrer. Retorn als terrenys llevantins

La temporada estatal tornava després de l’aturada estival i continuava amb les proves organitzades als voltants de la ciutat alacantina de Petrer, concretament a la zona del Xorret de Catí, un lloc molt conegut en el ciclisme per ser zona de pas de la Volta a Espanya en diverses edicions. Aquest cap de setmana però, els ciclistes no eren els protagonistes, sinó els centenars d’orientadors d’arreu de l’Estat, de Portugal i d’altres punts d’Europa i d’Amèrica per participar a la 6a prova puntuable per la Lliga Espanyola, alhora que també es celebrava el Campionat Ibèric i la Copa dels Països Llatins per seleccions.

Novament vaig presentar dues cares durant el cap de setmana. A la cursa del dissabte al matí, la de mitja distància, vaig fer poques errades. Em trobava molt bé físicament i vaig poder mantenir la concentració en gairebé tota la prova, podent finalitzar-la amb un bon resultat. Malgrat això no vaig començar gairebé perquè a la fita 1 vaig perdre més d’un minut al desviar-me massa a la dreta. A la 3 vaig cometre el mateix error. Mentre que a la 13, una fita d'un altre circuit de molt a prop em va atraure al pensar-me que era la del meu circuit, malgrat que era a l’altre costat del camí. Abans d’acabar, a la fita 15, vaig fer una nova errada, on després de voltar el verd no vaig localitzar la tela, vaig haver-me d’aturar i mirar bé el mapa, per descobrir que la fita la trobaria a dins del verd 2, al peu d’un arbre singular. Aquest error em va fer perdre un minut més. Malgrat aquests errors crec que la 7a posició final, a 6’55’’ del vencedor, és un bon resultat. 

A la tarda, en comptes de descansar que m’hagués anat molt bé per la cursa llarga de l’endemà, vaig córrer un esprint molt divertit pels carrers i carrerons del casc antic de Petrer ubicat en un turó culminat per un castell imponent i des d’on es pot contemplar una gran extensió de territori. A la cursa vaig fer dues errades a destacar, a les fites 2 i 3, que em van fer perdre entre 30’’ i 1’. L’errada més absurda va ser la de la fita 2 perquè vaig llegir el codi de la fita 3 (42) en comptes del de la 2 (43) i, és clar, el codi no em coincidia amb el de la fita que tenia a davant. Una errada que em va fer desconcentrar i al sortir del control no vaig veure un pas que m’hagués permès evitar fer una bona volta. Un esprint exigent tant pel què fa a la tècnica com també per la vessant física.

Sortint de la fita 1 durant l'Sprint de Petrer. Foto: Carles S.


El diumenge, a la prova de llarga distància vaig notar l’esforç realitzat el dia abans al trobant-me força cansat tot just començar. La fatiga acumulada va fer que a les tirades llargues no pogués córrer gaire ràpid i malgrat aprofitar-ho per planificar la ruta de les fites següents, vaig cometre algunes errades importants, perdent més de vint minuts respecte el vencedor. Només començar, a la fita 2 que era a tocar de la 1, vaig sortir malament i me’n vaig anar en direcció nord-oest en comptes de fer-ho seguint l’esperó, perdent més de 3 minuts. A la següent fita (3), la primera tirada llarga, si en comptes d’anar a buscar el camí que acaba en circumferència hagués sortit a nivell fins la construcció m’hagués estalviat distància i desnivell. A la 9, al darrer tram i després del primer avituallament, vaig fer difícil allò que era fàcil (atacar la 9 a través de la fita 10). I abans d’acabar, a la 18, vaig fer un error paral·lel amb uns tallats que em van fer desviar, fer volta i atacar la fita per dalt, i conseqüentment perdre més segons. I a més, si hi afegim que entre la fita 4-5, en retallar una corba del camí, em vaig torçar el turmell (amb caiguda inclosa), provocant-me un dolor intens durant una part de la cursa, que sumat al cansament acumulat, encara em va fer aflacar més el ritme. En resum, bones sensacions dissabte, tot el contrari que diumenge.
 
  _____________________________________________________________

[Resultats]
• Mitja Distància > H21A > 3,3km ; 155m ; 19c > 7è/52 > 37'33’’ > +6’55’’
• Sprint > HE > 2,0 km ; - m ; 18c > 17è/26 > 20'03’’ > +5’41’’
• Llarga Distància > H21A > 6,8km ; 350m ; 20c > 27è/51 > 1h35'16’’ > +21’56’’
• Mitja+Llarga > H21A > 18è/55 > 2h12'49’’ > +23’54’’


dimecres, 14 de setembre del 2011

Turó d’Armadans i Roques Encantades: Excessius errors i domini aclaparador dels més joves

Enguany la Diada ens tenia preparat un dels plats forts de la temporada, el Campionat de Catalunya d’ultrallarga distància pels d’elit i, per la resta, una nova prova de Copa Catalana un xic més llarga del què és habitual, en un terreny preciós i agradable per on córrer. Aquest estava caracteritzat principalment per una ombrívola i àmplia fageda, per un relleu moderat i per l’existència d’una zona esquitxada per roques mil·lenàries de grans dimensions (les Roques Encantades), prop del Santuari de la Salut a cavall de les comarques d’Osona i la Garrotxa. Vestit de groc per l’ocasió, vaig començar la cursa amb calma perquè temia que em podés passar factura haver anat a córrer el dia abans a l’Orientura d’Olot. Tot i així, al llarg dels més de 9 quilòmetres lineals de la prova, no em vaig trobar pas més cansat del normal, encara que és probable que a les tirades llargues no tirés tant com si hagués estat més descansat.

El que sé del cert és que vaig cometre masses errades tècniques. El primer, de més de 4’, ja el vaig fer anant cap a la fita 3. Sortint de la 2 vaig desviar-me massa a la dreta del control i tot i notar que el camí el travessava a una distància que no em quadrava amb el què hi havia al mapa, no em vaig aturar. Molt mal fet!. Uns controls més endavant, després de la primera tirada llarga i d’haver-ne encadenat diversos correctament, al control 7 vaig perdre gairebé un minut i mig, ja que em pensava que havia remuntat més corbes de nivell i al trobar una altra fita a una petita depressió, em va confondre i em va fer dubtar que no fos la meva, em vaig aturar i m’ho vaig haver de mirar bé per seguir i trobar la que tocava. Un altre error a destacar va ser a la fita 8, perdent gairebé tres minuts i mig. Tot i que no vull que sembli una excusa, la línia del traçat de la 7 a la 8 tapa una mica un tallat que es situa també sobre d’una corba de nivell, i sumat que aquella zona era molt ombrívola, va fer que no la veiés sobre al mapa i em pensés que era a un tallat de més avall i cometés un error paral·lel. Després d’haver realitzat una nova tirada llarga, a la fita 14 una nova errada vaig dibuixar al meu traçat, provocat perquè per sortir d’aquesta en comptes de mirar el centre de la rodona del control em vaig fixar directament amb el punt d’inici de la línia del traçat 14-15, que es situa exactament damunt de l’esperó i del verd 2, just quan el terreny comença a descendir. Conseqüentment em vaig llançar pendent avall abans de canviar de vessant i malgrat que vaig perdre poc més d’un minut i mig, no pot ser que faci un error com aquest i a més quan ja n’havia comès un d’igual a Saldes però amb pitjors conseqüències. Aquí podia haver perdut molts minuts si hagués sortit de mapa, perquè va anar de ben poc.

El tram de pas obligat i en lleugera pujada per anar de la 17 a la 18, se’m va fer un pèl llarg perquè ja em començaven a flaquejar les forces. Però em va anar molt bé coincidir-hi amb en Narcís i un corredor txec que fa un temps que corre a les nostres contrades. Em vaig enganxar a ells i cap amunt, d’aquesta manera no vaig perdre tanta velocitat i només vaig deixar escapar dos minuts en un tram molt físic, una tirada que era una transició cap a la zona més tècnica del mapa, la de les Roques Encantades, una zona molt bonica de grans blocs de roques, on per exemple vam haver de buscar una fita que estava col·locada sota una d’elles en un pas sota una gran roca (fita 22) o també en una mena de mitja lluna tancada per diverses roques (fita 20), en les que dubtaves per on passar per accedir-hi. En aquesta zona més tècnica i fins al final només vaig fer una errada important, a la fita 23. Sobre el terreny hi havia un parell de petits recs enmig d’un verd 2, just abans de la corba de la tanca, i que malauradament vaig confondre pel tàlveg on hi havia col·locada la fita, dos elements completament diferents però m’hi vaig enganxar. Vaig baixar unes quantes corbes de nivell diverses vegades fins a uns petits tallats on em pensava que trobaria el control, però sense sort. Fins que no vaig adornar-me que la buscava abans d’hora va passar força temps i vaig acabar perdent al voltant de sis minuts més.

Un cop a meta, com que havia avançat alguns corredors que sortien abans que jo, em pensava que no havia perdut tant temps. Però la realitat no era aquesta ja que els meus errors em van condemnar a perdre gairebé mitja hora respecte el guanyador, l’Eduard S., que havia fet una cursa espectacular, i uns vint-i-cinc minuts en relació a en Pau Ll. i l’Aleix F., i de gairebé vint minuts respecte l’Enric D., quatre dels joves cridats a ser el futur de l’elit de l’orientació catalana i que van exercir un domini aclaparador a la prova.



 
_____________________________________________________________

• Llarga distància > H21A > 9,4km ; - m ; 29c > 14è/44 > 1h55'31’’ > +28’52’’