Trofeu Int. Ciutat d’Utiel (I): Debut acceptable però millorable.

Després d’uns mesos d’aturada hivernal, aquest cap de setmana es va donar el tret de sortida a la temporada 2011 de Lliga Espanyola d’orientació. Començava una temporada en la que espero adaptar-me ràpid a la nova categoria (H21A) i amb el principal objectiu de mantenir-la.

Divendres a la tarda sortíem en direcció a Utiel (València) amb la furgoneta plena fins al capdamunt. A diferència d’altres viatges no vam poder gaudir d’una sessió intensiva de pel·lícules ja que la pantalla de l’Ollofurgo per motius desconeguts no funcionava. Tot i així el trajecte no es va fer gens llarg, quatre horetes i ja érem davant del suelo duro on ens hostatjaríem les dues nits.

El Suelo duro d'Utiel

Dissabte, després d’una nit molt plujosa, el terreny havia quedat ben xop, ple de basals i fang per tot arreu, però no era impediment per gaudir de la cursa de llarga distància al mapa Casas de Medina. Al sortir ben d’hora no vaig tenir temps de posar-me gaire nerviós, i només començar, el traçador ens va regalar una bona pujada per arribar a la fita 1. Després, les fites 2 i 3 eren força ràpides i en lleugera baixada, no presentaven masses dificultats, tot i que el tallat de la 3, al venir de dalt costava localitzar-lo. Seguint pel camí fins a la 4, s’havia de tornar a pujar, mentre que per accedir a la 5, l’ideal era anar-hi a nivell, però l’espessor de la vegetació em va fer desviar lleugerament avall, sense arribar al camí, per després remuntar novament unes quantes corbes de nivell fins a les pedres on hi havia la 5, i molt a prop d’aquesta,  continuant amunt, a una clariana es situava la 6. Fins aquí, duia un temps acumulat de 19’11’’ (54è/67), a +5’02’’ del líder, una diferència superior a la que em pensava ja que crec que encara no havia fet cap error.

De la 6 a la 7, seguia la pujada, sobretot el tram final, i ja començava a notar la falta d’entrenament físic del mes de febrer, però compensava el fet que la roca on s’havia ubicat el control era visible des de lluny permetent dirigir-s’hi directament. Per anar a la 8, crec que vaig encertar de ple el traçat, marcant el 15è millor parcial, fet que em va permetre remuntar 18 posicions (31è/67) a la classificació fins aquella fita. Vaig seguir el primer tallat fins que es va acabar, vaig remuntar i vaig fer el mateix amb el segon, fins arribar al camí, que vaig recórrer un tram fins a la corba entre petits murs de pedra. Vaig seguir a nivell en direcció nord, desviant-me lleugerament a la dreta expressament per quedar per sobre del petit pas enmig dels tallats. Un cop arribat al tallat vaig resseguir-lo fins que vaig trobar el pas, que donava accés a la fita 8. De la 8 a la 9, vaig anar a buscar la clariana allargada en forma d’arc, que conduïa en baixada fins al camí, i seguia a l’altra banda, també en forma d’arc, fins a uns murs de pedra on s’ubicava el control 9.

En aquest punt crec que vaig espifiar-la, just a la tirada llarga. Tot i haver-m’ho mirat l’estona que vaig creure convenient, vaig decidir anar pels camins que conduïen a la fita 10 per l’extrem oest del mapa. No sé com no vaig veure els que hi havia entremig dels extensos camps i que s’hi accedia a través del coll abans de l’avituallament. A aquest cantó només vaig reconèixer un petit camí que recorria els turons i entremig de la vegetació, però que vaig descartar pel desnivell innecessari. A escala 1:15000 tot sembla a prop però realment no ho és i aquest tram se’m va fer molt llarg (parcial de 20’59’’) i vaig perdre ben bé 6 minuts i les posicions que havia guanyat anteriorment. L’11 no tenia cap dificultat, ja que els murs de pedra es reconeixien força bé, malgrat la vegetació abundant. Per anar a la 12, la intenció era anar a nivell fins al camp, però l’espessa i espinosa vegetació em va anar fent desviar fins al camí en direcció nord, però un cop allà només l’havia de seguir fins al final del camp i localitzar el petit esperó.

Sortint de la fita 17. Foto: SD Correcaminos-O

La 13-14-15-16 formaven una successió de controls molt tècnics i de difícil lectura a causa de l’escala, on un petit error et podia fer perdre forces minuts. No vaig marcar gaires bons parcials, no volia arriscar i amb calma m’ho vaig anar mirant bé. Per la 13 vaig arribar a l’encreuament de torrents i des d’allà vaig atacar la fita. La 14 em vaig guiar per les corbes de nivell i la carretera, fins que vaig localitzar les roques. La 15 vaig seguir a nivell fins als tallats, passant entremig d’ells, fins a la línia de telèfon, i des d’allà vaig descendir fins a la zona on creia que havia de ser la fita, però ni rastre i vaig acabar sortint davant de l’avituallament del camí, i des d’aquí la vaig atacar. Vist com va sortir, perdent 5 minuts més, crec que de la 14-15 hagués anat més bé directament pel camí i no a nivell com vaig fer, ja que era més fàcil atacar-la per sota i m’hagués estalviat passar entremig de vegetació on era difícil córrer-hi. La 16 la vaig atacar per dalt, i novament crec que hagués estat millor per baix. Aquí anava 53è/67 a +28’53’’ del líder.

De la 16-17, un tram molt llarg i sense aparent dificultat. Vaig seguir diversos camins i una pista, vaig remuntar passant pel costat de la fita 5, vaig agafar el carrer a la dreta i passant entremig de dues cases vaig accedir al solar on hi havia col·locada la fita 17. Sortint cap a la 18 vaig seguir un caminet enmig d’un solar que donava accés al carrer de sota, que recorrent-lo i després de travessar un pudent curs d’aigua, s’arribava a la 18. Seguint el tram encintat per sota la carretera s’arribava a la fita 19. Una última pujada fins la 20, molt dura a aquestes alçades de la cursa, la vaig començar a buscar abans i vaig sortir al camí, però just on s’aclaria la vegetació vaig girar en direcció nord fins a trobar la pedra. Ja faltava ben poc, la 21 vaig descendir vessant avall, i per arribar a meta, calia fer l’sprint final per sobre d’una capa de fang d’uns quants dits de gruix, on poder-hi córrer era més que complicat. A l’acabar estava satisfet només pel fet que de dolor a la cama ni rastre i havia aconseguit baixar de les 2h, és cert que era un modest objectiu, però bé, i no cal oblidar que hauré de recuperar la forma física i millorar en tots els sentits, tècnicament també.

 

^ Carrossa amb les falleres                          ^ Centre d'Utiel

A la tarda, a falta d'un esprint per la ciutat d’Utiel, vam passejar-nos-hi sota una fina pluja, vam fer parada a algun bar i després vam anar a visitar el Museu del Vi on havien preparat una petita ruta  i una cata de vins pels orientadors. Ens va explicar com s’havia d’obrir una ampolla de vi, com servir-lo i com degustar-lo correctament. Per cert, el vi blanc que ens van deixar tastar era prou bo. Al vespre, pel centre d'Utiel, vam ser sorpresos per una rua insòlita, amb diverses carrosses i falleres, grups de gent disfressada i per tancar la comitiva una típica banda de música valenciana, sense dubte el millor de la rua. Per sopar va costar trobar lloc però al final vam aconseguir sopar al costat del pavelló, i déu n’hi do que bo, una amanida i un solomillo al roquefort, Mmmm! Per acabar el dia, novament al suelo duro vam jugar a unes quantes partides de cartes, abans que ens tanquessin els llums.

____________________________________________________________

 

[Resultat]:
• Llarga Distància > H21A > 8,8km ; 495m ; 21c > 54è/68 > 1h57'26’’ > +37’20’’

[WinSplits]:
http://www.obasen.nu/winsplits/online/es/default.asp?page=table&databaseId=16326&categoryId=0