dimarts, 30 de novembre del 2010

I Rogaine del Corredor

Diumenge, 5h50 del matí. Sona el despertador i amb molta son començo a arreplegar tot el material necessari per a la cursa. A diferència amb les altres rogaines que havia anat fins ara, l’hora de sortida no era a les 12h00, sinó que era a les 9h00, fet que ens obliga a matinar força. Després de moments d’incertesa amb la Núria, que se li havien enganxat els llençols, marxem cap a Dosrius (el Maresme).

El dia s’aixeca assolellat i sense que fes tant fred com s’esperava. Anem a buscar el dorsal, ens equipem i fem els últims preparatius abans de començar.




A les 8h45 ens donen el mapa i amb la Núria comencem a pensar en l’estratègia de la cursa, és a dir en la ruta idònia per a fer el major número de punts. Decidim fer un recorregut circular començant per les fites ubicades al nord de la urbanització, seguint per les que es troben a la part superior del mapa, i per acabar amb les que queden a banda i banda d’una llarga pista en baixada, que en cas d’anar apurats de temps (molt habitual a les rogaines), sempre pot ser una via d’escapament per córrer i arribar a temps a la meta. Des d’un bon principi decidim deixar la 33 perquè ens queda allunyada i només val 3 punts. També pensem que no tindrem temps de fer algunes de les fites del centre del mapa (61, 63, 73 i 93). Per últim, la 75 i la 34,  decidim que ja veurem sobre la marxa si tenim temps d’arribar-hi perquè es troben a un extrem del mapa i una mica aïllades.


                               Foto: Marta Soler


A les 9h i uns minuts es dóna el tret de sortida i iniciem el nostre recorregut cap a la fita 42. Molts dels equips coincidim en l’elecció i hem de fer una bona cua per fitar. Seguim cap a la 41, 51, 62, 91, 74, 94, 53, 54, 81, 65, 64, 83, 76 i 71. Anem fent, van caient les fites i amb poc temps ja duem un bon nombre de punts. A les 3 hores d’iniciar-se la cursa portem 96 punts, molts punts, ja que en d’altres rogaines eren aproximadament el nombre total de punts al finalitzar la competició.

En general em sorprèn positivament el paisatge d’aquesta zona de la serra litoral del Corredor, a diferència d’altres àrees del Maresme on s’han disputat curses d’orientació. Per exemple hi havia nombroses zones obertes on es podia fer drecera pel mig del bosc. Era interessant també la presència de molses i un sotabosc molt humit, amb diversos torrents plens d’aigua, un fet que es pot atribuir a l’orientació del vessant de la muntanya (obaga).




Gràcies al bon ritme que duem, amb la Núria creiem que tindrem temps de fer totes les fites del centre del mapa si deixem la 75 i la 34. I així ho fem, seguim cap a la 72, 92, 55, 52, 93, 73, 61 i 63.

Després de la 63 volem arribar-nos a la 32. Ens passem el trencant i fins que no ens n’adonem ja hem fet un bon tros en direcció la 44. I ja que hi som a prop l’anem a fitar. Però veiem que no ens queda massa temps per l’hora límit i pensem que és millor deixar definitivament la 32. Així doncs, anem directament a la 43 i la 31 abans d’arribar a meta. Al final, però, ens sobren 8 minuts i mig, una llàstima perquè haguéssim tingut temps de fitar la 32.

Arribem destrossats però molt satisfets d’aquest excel·lent resultat a la primera rogaine plegats. Hem assolit una xifra molt alta de punts (161) i per 4 fites no les aconseguim fitar totes. Fantàstic!



[Resultats]:
• Rogaine del Corredor > Mixte Sènior > 17a-18è/134 rogainers (7ens/52 equips) > 5h51'24'' > 161 punts/177 punts






divendres, 26 de novembre del 2010

Prerogaine

Aquest diumenge d'eleccions, abans de passar pel col·legi electoral a exercir el meu dret, participaré a l'última Rogaine de la temporada que es farà a l'entorn de la serra litoral del Corredor (el Maresme).

Amb la Núria, la meva nova companya d'equip, intentarem trobar el màxim nombre de fites, de les 30 que hi haurà, en les 6 hores que durarà la competició.

Segons sembla no farà gaire bon dia i les temperatures seran força baixes. Sort que som d'interior i del fred ja n’estem una mica curtits. Ara bé, això no treu que caldrà anar ben abrigats.

I a passar-ho bé un cop més!


dimecres, 24 de novembre del 2010

Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona 2010 (II)

Diumenge calia canviar de xip perquè la cursa que tenia davant era força llarga (8,5km lineals). Barcelona ens acull amb un cel ben blau, molt diferent al temps del dia abans. 

Em toca sortir a quarts d’onze, una mica més d’hora, molt millor pel meu gust. Surto, plego el mapa com puc abans del triangle (a pocs metres de la sortida) i ràpidament localitzo a on haig d’anar. Corro per un camí, baixo al carrer i pujo un petit desnivell a prop d’una estranya estructura en forma de ‘’Z’’ que em serveix per ubicar-me i arribo directament a un encreuament de camins, rodejo un verd, i primera fita fitada. Torno a la pista, segueixo un corriol per sobre d’uns tallats, des d’on es té una excel·lent vista de Barcelona i altres ciutats del Baix Llobregat. Tot i que em desvio una mica a la dreta sense voler-ho per trobar la 2, la 2 i la 3, les trobo bé i sense problemes. Tinc la sensació que vaig prou bé, però el 1r ja em treu 51’’.

Per anar a la 4 toca fer una tirada llarga i en pujada. Intento córrer el què puc, pujo pel primer camí que trobo per pujar fins a les parets del cementiri. Ara veig que no és la millor opció ja que pujo dues corbes de nivell de més que si hagués seguit fins a la carretera. Passo arran de la paret del cementiri prou bé fins que la vegetació és fa més densa i decideixo anar a buscar el camí paral·lel al rierol. El segueixo fins trobar la fita enmig d’un canyissar. Per anar a la 5, pujo bastant pel dret per anar a buscar una pista, i segueixo amunt fins arribar a una àrea plena de taules per a fer-hi pic-nic, agafo el carrer, perdo una mica d’alçada i acabo arribant a la fita per un petit corriol corbat en pujada. Hagués anat més bé si abans d’arribar al carrer hagués passat per la dreta del tallat, ja que així hagués arribat a la fita a nivell. La 6, la 7 i la 8, formen un petit bucle i poca distància les separa. A la 6 traço malament el rumb i me’n vaig una mica a la dreta, quan gairebé me la passo, giro al cap i la veig a l’esquerra. Per anar a la 7 passo innecessariament per la dreta de l’edifici i la 8 la trobo bé. En aquest primer terç de la cursa ocupo la 7a posició a 3’11’’ del líder.

Per trobar la 9 i la 10 cal accedir dins del Castell de Montjuïc i m’equivoco a l’hora triar el camí per arribar-hi. Passo per l’esquerra del castell, quan era força més directe passar pel camí de la dreta. Un cop dins la fortificació, la 9 la trobo bé però per anar a la 10 miro si puc baixar per algun lloc. No és possible, em passo la primera rampa i acabo fent una mica de volta per passar pel pas inferior. Pujo unes escales i darrera una paret la trobo. Ràpid desfaig el camí i surto del Castell, passo de l’avituallament líquid i em desvio per unes escales a la dreta, baixo pel dret fins un camí, i segueixo pel dret fins arribar a un petit monticle on hi ha l’11. A nivell surto per un corriol fins al carrer on per sobre passa el telefèric. Giro a l’esquerre per anar a buscar unes escales, entro al parc, baixo pel dret fins a unes altres escales i giro a l’esquerre acabo trobant la fita 12 donant la volta per darrere de la vegetació. Surto a nivell fins a unes altres escales i trobo bastant bé la 13.

Per anar a la 14, per sort trobo lloc per passar entre la vegetació pel costat d’una porta tancada i corro tant ràpid com puc aprofitant el desnivell que hi ha fins la 14. Per anar a la 15 baixo fins a la tanca intentant buscar un lloc per baixar, tot sembla molt i molt dret, i en un primer moment no m’atreveixo a baixar. Intento buscar alguna alternativa però llavors passa en Roger i em diu: ‘’Si, si, tira’t!!”. No les tenia totes de baixar per allà, però confio en ell, salto la tanca i m’escapoleixo pendent avall. Perfecte, ja sóc una mica més avall. Segueixo baixant escales i pel dret fins arribar a la fita 15 al costat d’un estany artificial. Pujo pendent amunt fins al primer camí. Passo per sota el telefèric i no tinc clar per on pujar fins la 16. No veig que hi ha unes escales una mica més endavant i decideixo pujar pel dret, m’agafo a una figuera i cap amunt. Salto el mur i trobo la 16 allà mateix. Surto corrent cap a la 17, agafo les escales de l’esquerre, arribo a l’esplanada del parc, localitzo el sortidor i arribo directe a la fita marcant el millor parcial. Per anar a la 18 passo pel costat de la 14 i pendent amunt segueixo el carrer fins a l’entrada del parc que hi ha molt a prop de la fita, entro i giro a l’esquerra i localitzo una pedra on darrere seu hi té la 18. En aquest punt de la cursa vaig 4t a 6’11’’ del líder, en Pau.

Però aquí comencen les enganxades fortes. Per anar a la 19 decideixo passar per la 12 i seguir recte. Si que veig que hi ha un verd, però no sé perquè hi vaig pensant-me que podré baixar pel dret. Es clar, no trobo lloc per passar i haig de tirar enrere fins a les escales, travesso el carrer i entro a un altre parc, on trobo la 19 dalt d’unes escales. Amb aquesta enganxada perdo 1’30’’. Surto ràpid cap a la 20, mentre em pregunto què son aquells quadrats blaus del mapa, els travesso i acabo pujant per la gespa per fitar la fita. Per anar a la 21 la cago fort. M’acosto a la tanca i no em veig en cor de saltar-la, intento trobar una porta i no la trobo. Miro el mapa i no veig l’evident pas per sota del carrer, tot i que hi passo pel costat. No em passa pel cap tornar a sortir pel mateix lloc per on he entrat i decideixo anar fins a baix de tot del parc per on en surto per sota del telefèric. Corro i agafo el primer carrer que torna a pujar (si hagués seguit fins a la plaça semiesfèrica m’hagués estalviat una mica més de desnivell), giro a l’esquerre i pujo per un corriol al costat d’una pista poliesportiva fins al carrer per on havia d’haver baixat des d’un bon principi. Aprofito la baixada per agafar velocitat i ‘’recuperar’’ el temps perdut i per fi arribo a la 21. El resultat de la broma són 4’10’’ perduts en aquest parcial, i 12’17’’ en el conjunt de la cursa respecte en Roger, que ja no deixaria la primera posició fins al final.

La següent és la fita vista (22) i per arribar-hi hi ha un bon tros de baixada al costat de l’estadi Olímpic. Entro a l’estadi Pau Negre i a través d’un traçat marcat i ple d’escales, arribo a la fita 22. Ràpidament surto de l’estadi recolzat per algun crit de suport que no vaig poder esbrinar d’on venia. Passo pel costat del Palau Sant Jordi, travesso el carrer dues vegades, i em desvio cap a la dreta pensant-me que ja he arribat a la fita, però m’hi torno a fixar i la forma rodona del mur no em quadra, veig que ha de ser a l’esquerra i me n’hi vaig. Fito la 23 i surto cap a una porta que havia vist oberta i que em duu fins a una gran plaça esfèrica. Giro a l’esquerra i surto del plaça per una altra porta oberta. Giro a la dreta i em trobo de cara a una fita que no hauria de ser meva pel lloc on era posada. Però com que venia de pas, miro el número, i me’n porto una sorpresa ja que és la 24 del meu circuit. Evidentment estava mal col·locada. Fito i me’n vaig cap a la 25 rodejant la tanca fins que puc girar a la dreta. Entro de nou a l’esplanada Olímpica i aconsegueixo anar força directe a la fita. A partir d’aquí només queda tornar a l’estadi Pau Negre. Corro tant com puc fins a la 200 i també a l’sprint final, que malgrat no sortegessin cap pernil, ho vaig donar tot, aconseguint recórrer els 90 m en 10’, marcant el millor parcial conjuntament amb en Ramon i en Francisco.

Acabo la cursa molt cansat i amb la sensació d’haver-ho pogut fer força millor. Com sempre, intentaré aprendre dels errors per fer-ho millor a la propera cursa.


[Resultats]:
• Llarga Distància Montjuïc > H21A > 8.5 km ; 290 m ; 26 c > 10è/16 > 1h13'39'' > +13'03''

*sense la neutralització de la fita mal col·locada: 9è/16 > 1h19'02'' > +13'46''

• TIC Barcelona 2010 > H21A > 8è/16 > 1h34'49'' > +16'48''


[Routegadget]: "class/course 4":







Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona 2010 (I)

Mai havia corregut a la ciutat de Barcelona i què millor que estrenar-se al Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona, un esdeveniment que ha aconseguit atraure nombrosos orientadors de més de 20 països. El TIC estava format per dues curses: un sprint a la Barceloneta (dissabte) i una cursa de llarga distància a la muntanya de Montjuïc (diumenge).

Dissabte ben d’hora al matí vam agafar la carretera en direcció Barcelona deixant enrere la boira de la Plana. La sortida s’ubicava a prop de les dues torres emblemàtiques de la Vila Olímpica. Sortia tard, força tard, vora ¾ de 12. Feia força fresqueta per ser Barcelona i poc abans de sortir es va posar a ploure. Sort que l'organització del COC havia habilitat unes quantes tendes on poder-se aixoplugar.

Sense que millorés el temps surto amb ganes de fer-ho bé. En primer lloc toca córrer un tram llarg de passeig marítim, ideal per fondistes i impossible perdre’s. Baixo una rampa i corro a nivell de la platja. Localitzo la fita des de lluny, és enmig d’una estructura de cordes infantil, un saltiró i primera fita al sarró! Em pensava que hi hauria més fites a la platja però no, recupero el nivell del passeig marítim pujant per unes escales. Un altre tram llarg per córrer em separa de la segona fita. La trobo sense problemes, però no dec córrer prou perquè aquí el primer ja em treu 40’’. A partir d’aquí entro a la Barceloneta, un barri amb una trama urbana singular, amb infinitat de carrers rectilinis que fan necessària una dosi extra de concentració. De la fita 3 a la 7, no em perdo i crec que passo pel lloc correcte, tot i que vaig perdent entre 10 i 20 segons per fita que ho atribueixo a que no vaig prou ràpid en comparació als “rivals”. Aquí en Roger ja em treu 1’10’’. 

De la 7 a la 8 no passo pel lloc correcte, hauria d'haver passat pel carrer de dalt, tot i que no perdo excessivament temps. De la 9 a la 11, segueixo amb la línia de perdre 10-20 segons per fita. L’11 dubto de si és dalt o a baix de la rampa, perquè la taula de descripcions no ho indica, m’arrisco i decideixo anar per dalt i per sort és allà. La següent (12) és on la cago, ressegueixo el perfil corbat de l’edifici, veig una tanca que deixa entreveure el pati interior però no veig cap porta oberta (però hi era!), segueixo corrent i acabo de donar la volta i aconsegueixo localitzar una entrada. Trec el cap i si, és una entrada per accedir al pati interior, fito la fita i des de dins veig clarament per on havia d’haver entrat. Total, ben bé un minut perdut. Però ja queda poc per acabar, fito la 13 i em dirigeixo cap a les últimes fites que estan molt juntes.

La 14 i la 15 les trobo bé. Per anar a la 16 baixo per unes escales per accedir al nivell inferior, intento no patinar sobre les fustes de l’estructura, on hi ha tres fites, no duc el mapa ben orientat i estic apunt de fitxar el control de la dreta, m’ho miro bé i fito la correcta, la de l'esquerra. Vaig cap a la 17, i des d’allà ja veig l’arribada, em desconcentro i no acabo de veure bé on deu ser, fet que perdo 12’’ més. A partir d’aquí una pujadeta fins la 200 i l’esprint final a meta.

Acabo amb un bon regust de boca, perquè crec que no és un mal resultat, però cal que mantingui la concentració durant tota la cursa i també cal que corri més per perdre menys temps entre fita i fita.


[Resultat]:
Sprint Barceloneta > H21A > 3 km ; 15 m ; 18 c > 6è/11 > 20'50'' > +3'25'’

dilluns, 22 de novembre del 2010

Inicis

L'orientació és un esport que tinc el gust de conèixer des de l’any 2006, quan en Raül, un amic excursionista, em va comentar que anava a córrer en curses d’orientació i que anés un dia a provar-ho que, agradant-me com m’agrada anar a la muntanya, estava segur que m’ho passaria molt bé. Al mateix temps, a la Universitat de Girona, els Aligots van organitzar un curs d’introducció a les curses d’orientació i vaig apuntar-m’hi.

De seguida vaig veure que aquell esport m’atreia i poc temps després ja vaig participar a la primera cursa. Va ser una prova de Copa Girona que es va celebrar el 26 de març de 2006 a Miànigues (el Pla de l’Estany). Quinze dies més tard vaig participar a la prova de Blanes (la Selva), corresponent també a Copa Girona, aconseguint el primer podi en categoria iniciació. En veure les ganes que hi posava i que no omplien les places, un membre del Servei d’Esports de la Universitat de Girona em va convidar a participar als Campionats d’Espanya Universitaris que aquell 2006 es feien a Boadilla del Monte (Madrid). Jo no m’ho vaig pensar gens i li vaig dir que si, però que tingués en compte que serien la meva 3a i 4a cursa. Ell el què volia era omplir les 3 places que disposava i així ho va aconseguir. Així que tots contents!. Els resultats van ser més que acceptables en el debut en un esdeveniment d’aquestes característiques. Aquell 2006, també participaria a les populars de Vic (Osona) i Sant Julià de Vilatorta (Osona). Però fins un any més tard, no vaig córrer una altra cursa, també la popular de Sant Julià de Vilatorta. L’any 2007 només vaig participar a 2 curses més, una a l’Esquirol (Osona) i una altra a Ripoll (el Ripollès) que recordaré sempre perquè les fites estaven marcades sobre un mapa topogràfic. Durant el 2008 només van ser 4 les meves participacions: el Campionat de Catalunya Universitari a peu i en BTT-O disputats a Girona (el Gironès); l’Orienta’t 2008 de Roda de Ter que va suposar la meva primera victòria en aquest esport; i una popular a Terrassa (el Vallès Occidental).

Amb l’arribada de l’any 2009 tot va canviar. Vaig decidir federar-me i apuntar-me a un club, així vaig trobar la manera de ser més regular. Vaig escollir formar part de la Unió Excursionista de Vic, ja que al ser d’Osona, m’estimava més córrer en un club de casa. Mai m’hagués pogut pensar que m’hi enganxaria tant. Des de llavors i fins ara, pràcticament cada setmana participo en una cursa, ja siguin populars o oficials, de copa catalana o de lliga espanyola, rogaines, curses d’orientació en bicicleta de muntanya i fins i tot alguna cursa internacional.

Aquest esport m’ha donat l’oportunitat de voltar molt per Catalunya, de conèixer indrets magnífics i també de visitar nous països. Tot un plaer!

Estic orgullós de ser un membre més d’aquesta gran família que formem els orientadors i orientadores d’arreu. I sempre em sabrà greu no haver conegut aquest fantàstic esport forces anys abans.


Presentació

He creat aquest bloc amb la finalitat de comentar qualsevol tema que faci referència a les curses d’orientació.

El títol del bloc, "M’oriento, llavors existeixo", és una versió adaptada de la famosa cita "Penso, llavors existeixo" d'en René Descartes. L’he triat perquè és una frase que té molt significat. Aficionar-me a les curses d’orientació ha capgirat la meva vida. És un esport que m’aporta moltes coses, em fa sentir viu i em fa realment feliç.

Espero que el bloc sigui del vostre interès i us convido a que comenteu el què vulgueu.

dissabte, 13 de novembre del 2010