Recomanació literària: "Córrer o morir" de Kilian Jornet

Feia mesos que no em comprava cap llibre, però des de que fa uns dies vaig saber que en Kilian Jornet n'havia tret un amb el títol Córrer o Morir, pocs segons van ser els que vaig necessitar per què se'm despertessin les ganes de llegir-me’l. No podia esperar a comprar-me'l per Sant Jordi, quedaven masses dies, i amb un tres i no res ja el tenia a casa a punt de començar.

El llibre m’ha sorprès positivament i m’ha agradat molt, sens dubte, un dels millors que he llegit. De lectura àgil i agradable, en Kilian explica les seves vivències, ja des de petit, i sobretot les gestes que ha anat realitzant en els darrers anys, com el Tahoe Rim Trail o la Transpirinenca, només per citar dos exemples. Una obra d’una gran qualitat descriptiva i on també hi apareixen pinzellades de la seva vessant més humana.

Només amb el Manifest de l’Skyrunner de les primeres pàgines ja hi quedes enganxat i vols continuar, pàgina a pàgina, descobrint la vida d’aquest esportista fora de sèrie. Un llibre que motiva, et fa venir ganes de sortir a córrer i et fa veure que el límit no és en el cos sinó en la ment. A cada mot vas coneixent una persona amb un gran esperit de superació, res l’impedeix a anar més enllà, encara que el dia anterior hagi corregut més de cent quilòmetres, les poques hores que hagi pogut descansar o el mal temps que faci a fora. Absolutament res, s'aixeca i surt a córrer.

Si abans de llegir-me’l ja tenia en Kilian mitificat, ara que puc dir que el conec una mica més, puc confirmar-ho. Que gran que ets Kilian!

Córrer o morir està ple de reflexions per tenir-les presents i aplicar-se-les a un mateix. Un llibre que sens dubte recomano a tothom, però especialment i crec que és imprescindible per a qualsevol esportista.


_______________________________________________________________

Entrevista a Kilian Jornet: http://www.lavanguardia.es/lacontra/20110330/54134476784/poner-el-cuerpo-al-limite-me-hace-llegar-a-lo-mas-hondo.html (La Vanguardia 30-03-2011)

XXIII Trofeo Int. Murcia Costa Cálida (II): …i una de calenta.

Diumenge segona oportunitat per gaudir del terreny del Coto de las Maravillas (realment una meravella de terreny), amb la prova de mitja distància. Aquesta cursa va tenir la particularitat que les sortides van ser a la caça, és a dir, que cada orientador sortia amb la posició que havia quedat el dia anterior i amb la diferència de temps exacte amb la resta, fos 1 segon o 30 minuts.

Respecte a la cursa, com que no podia fer-ho pitjor que el dia anterior, vaig sortir més que tranquil, aspecte que em va ajudar a aconseguir un millor resultat, del qual vaig quedar molt satisfet. Penso que no vaig fer cap error important, malgrat que de coses a millorar n’hi ha diverses.

De la 2-3 podia haver passat pel camí, força més ràpid ja que t’estalviaves pujar i baixar unes quantes corbes de nivell, en comptes d’anar per sota de la línia elèctrica com vaig fer, perdent uns 3 minuts. A la 7, un cop al pas de la tanca no vaig reconèixer l’esperó correcte, però encara que vaig pujar per l’equivocat, un cop a dalt vaig veure la fita a l'altre costat i la vaig poder atacar, perdent poc més d’1 minut. De la 7-8 novament podia haver guanyat temps passant pel camí de l’esquerre del turó, ja que m’estalviava desnivell, però vaig decidir passar per la seva dreta ja que trobava que era una ruta més segura. De la 10-12 vaig encadenar tres fites en les que m’hi vaig ‘’lluir’’. De la 9-10 vaig traçar un rumb erroni que em va dur a la 14. Sortint de la 10, podia haver anat a buscar el camí en direcció oest i no seguint el tàlveg com vaig fer. Per últim, a la fita vista (12), em vaig atabalar amb tanta gent i vaig anar-me’n massa a l’esquerra. En total vaig perdre 3 minuts més.

Des de la fita 3 vaig anar acompanyat d’un noi d’un club de Valladolid, tot i que no ens seguíem ja que en algun moment no el veia, i a estones anava jo davant i en d’altres hi anava ell. Va ser molt excitant intentar mantenir un ‘’pique’’, sempre amb joc net, per evitar perdre una posició a la classificació final. Penso que ens va beneficiar als dos, perquè ens va fer donar un plus, ser més vius a cada fita, i córrer més. Al final li vaig treure 3’40’’, perquè ell havia sortit abans que jo, però en el global de les dues curses, ell em va guanyar per només 3’’. Així que contents els dos.

______________________________________________________________

[Resultats]:
 • Mitja distància > H21A > 4,8km ; 195m ; 16c > 25è/60 > 49’22’’ > +9’26’’

 [WinSplits]: 

http://www.obasen.nu/winsplits/online/es/default.asp?page=table&databaseId=16411&categoryId=1

XXIII Trofeo Int. Murcia Costa Cálida (I): Una de freda...

Per segon divendres consecutiu enfilàvem l’autopista cap al "sur". Tot i les més de 6 hores de viatge, es van fer força amenes i a una hora raonable (vora la 1 de la nit) vam arribar al "suelo duro" de Cehegín (Múrcia). Tenia moltes ganes d’orientar-me al Coto de las Maravillas perquè havia sentit molt bones opinions d'orientadors que hi havien anat l'any passat, i realment no em va decepcionar gens. Vaig gaudir d'aquest terreny fantàstic en molts sentits, també per l'elevat grau de dificultat tècnica, un mapa caracteritzat per un laberint de tàlvegs, petits rius i torrents secs, que requerien estar concentrat en tot moment.

En termes generals, podria resumir els resultats del cap de setmana en un desastre de cursa dissabte i, en canvi, en una bona cursa diumenge. O sigui, seguint la línia de fer-ho més bé a les mitges.

A la cursa de llarga distància vaig fer errors de tot tipus. Tot i que vaig començar prou bé, a la fita 3 ja em vaig enganxar, malgrat que penso que vaig escollir una bona ruta. Vaig sortir de la 2 pel fons d’un dels tàlvegs en direcció als 3 passos de la tanca i allà vaig seguir corrent per un riu sec paral·lel al camí fins a un prominent esperó. Des d’aquí vaig intentar atacar la fita dues vegades sense èxit, primer em vaig quedar curt i després me la vaig passar. Finalment a la tercera ho vaig aconseguir, però ja havia perdut ben bé 9 minuts. Les següents (4-5-6-7) bé, marcant temps força bons per les meves possibilitats, i a la 6, una de les tirades llargues, crec que vaig escollir una bona ruta. De la 5 vaig sortir pel fons del torrent sec per anar a buscar un dels passos oberts a la tanca. D’allà vaig anar remuntant corbes de nivell en direcció nord-oest fins la gran clariana rectangular, per després accedir al camí pel pas de la tanca. Vaig córrer un bon tram fins a una corba que feia el camí, on a nivell podia retallar, malgrat estar una mica brut de vegetació, i arribar directament al pas de la tanca que volia agafar. Vaig seguir a nivell fins al primer petit coll, des d’on vaig llençar-me pendent avall fins la fita 6.

 Foto: http://www.costacalidaorientacion.com/2011/03/fotos-photos.html

A la 8 la vaig tornar a espifiar. Vaig seguir pel riu i vaig remuntar fins al coll, a prop dels imponents tallats. Després del coll, i un cop al turó arrodonit, volia baixar per un dels dos petits tàlvegs paral·lels, però no els vaig reconèixer, tardant massa a llençar-me i fet que em va fer desviar massa a l’esquerre, sortint de mapa, ja que allà també hi havia un tàlveg. Després un cop a baix, vaig agafar el primer tàlveg pensant-me que era el bo, però no, jo era al de l’esquerra del correcte, i al no trobar la fita em vaig pensar que era al de la dreta, és a dir fent un error paral·lel. Vaig voler-ho rectificar anant en direcció nord i l'únic que vaig aconseguir va ser tornar a sortir de mapa. Un cop em vaig ubicar bé no em va costar gens trobar-la, però ja havia perdut 5 minuts més. De la 9 a la 16 me’n vaig ensortir prou bé, no vaig fer cap errada destacable que em fes perdre més minuts del normal.

Ara bé l’errada en majúscules de la cursa la vaig fer a la 17, perdent 11 minuts. Només cal veure el recorregut al mapa. Primer, vaig córrer pel camí, fent volta i menjant-me força desnivell innecessari, i després a la corba del camí molt tancada des d’on el vaig deixar, em vaig anar desviant fins a unes basses prop d’un altre camí. I per postres, el rumb el vaig tornar a fer malament i vaig anar espetegar a la 18. Un cop a la 18 va ser fàcil arribar a la 17. L'ideal hagués estat, des del pas de la tanca, seguir un dels torrents secs fins al següent camí i d’allà llençar-me per un tàlveg que conduïa a una gran clariana, des d’on  hagués sigut senzill atacar-la. Més malament no ho vaig poder fer, el cansament i la calor es notaven, i l'oxigen ja no devia arribar del tot al cervell.

Una cursa per oblidar, però tenint present els greus errors perquè no tornin a passar. Per altra banda, malgrat tot, m’ho vaig passar pipa orientant-me en un terreny esplèndid per a la pràctica d’aquest esport.

______________________________________________________________

 [Resultats]:
• Llarga Distància > H21A > 7,6km ; 395m ; 21c > 44è/62 > 2h08'34’’ > +53’40’’

[WinSplits]:
http://www.obasen.nu/winsplits/online/es/default.asp?page=table&databaseId=16398&categoryId=1

  

______________________________________________________________

A la tarda del mateix dissabte es va organitzar un sprint (no puntuable) pels carrers del nucli antic de Cehegín. Realment valia la pena participar-hi ja que la trama de carrers, estrets i costeruts, la convertien en una prova molt interessant. A més al ser una cursa molt ràpida, qualsevol petit error et feia baixar un pilot de posicions a la classificació final.

Crec que vaig fer un sprint força bo, sense errors importants, i vaig acabar-lo satisfet. Malgrat això sempre s'han de pulir detalls, per exemple, a la 1 em vaig passar l'últim trencant  a l'esquerre, sortint a la placeta que hi ha sota el número 1; o a la 2, que hi havia d'haver anat pel carrer de sota, ja que no m'hagués costat localitzar-la (a la descripció indica clarament que és al peu), i encara sort que al mig del tallat hi havia unes petites "escales" naturals per accedir-hi. A la 3 podia haver anat a nivell per l’extrem nord del mapa, atacant la fita per baix, en comptes de pujar el fort desnivell i atacar-la per dalt com vaig fer, o per últim,  que a la sortida de la 5, vaig fer un xic de volta.

__________________________________________________________

 [Resultats]:
• Sprint > Homes Sènior > 2,1km ; 100m ; 13c > 41è/74 > 18’59’’ > +6’49’’

 [WinSplits]:
http://www.obasen.nu/winsplits/online/es/default.asp?page=table&databaseId=16412&categoryId=0

Un bon entrenament per començar la setmana

Què millor que començar la setmana amb una sessió d’entrenament físic després de les 3 curses del cap de setmana a Múrcia? Doncs segurament descansar, però les ganes i la motivació són més fortes i hem decidit fer un entrenament per posar-nos a to. La idea era fer una cosa suau, perquè després del cap de setmana no era convenient forçar la màquina. Al final però se’ns ha allargat una mica, però a l’anar a un ritme viu però còmode, ho hem aguantat molt bé.

^ Recorregut de l'entrenament

El recorregut, de 10,2 kms, era majoritàriament planer, tot i que amb alguna pujadeta destacable. Jo i en Girabent, hem sortit de Santa Eulàlia de Riuprimer, ja negre nit, en direcció la Guixa (Sentfores) per un petit tram del Camí de Sant Jaume que travessa de cap a cap Catalunya i que, en aquest tram, ressegueix el curs del riu Mèder fins a Vic. A la Guixa hem girat cua i hem desfet un petit tram del camí fins davant de la Riera, on ens hem desviat cap a les Costes Males o Serrat de l’Om, un dels molts terrers que caracteritzen el paisatge de la Plana de Vic, amb una zona de margues i de xaragalls fantàstica. Si no fos per l’altura i l'inclinació de les seves parets seria una zona molt bona per posar-hi quatre fites en una cursa. N'hem pujat un tros, per fer fortes les cames, però sobretot per intentar esbrinar el lloc per on travessar-les i així arribar al camí que hi ha a l’altre banda de les Costes Males i que duu altra vegada fins a Santa Eulàlia de Riuprimer. El pas no el recordava exactament on era, ja que de nit, malgrat la llum del frontal, es veu tot molt diferent. Després de buscar una mica l’hem trobat i hem corregut per una agradable i llarga baixada enmig del bosc fins davant de Torroella, una casa que és segurament una de les més boniques de Riuprimer i que antigament havia estat un castell. Un cop retornats al poble, després de més d'una hora, ara si que cal descansar, però dimecres més.

^ Les Costes Males des de Santa Eulàlia de Riuprimer

Torneig Int. Ciutat d’Utiel (II): Lleugera millora a la mitja.

Com és habitual, diumenge teníem cita amb la cursa de mitja distància. En aquest cas es disputava al mapa de Las Cabezuelas, un terreny contigu al de la llarga del dia anterior.

Només començar ja havíem de pujar un lleuger pendent i per anar a la 1 vaig travessar el bosc blanc des del triangle per anar a buscar l’ampli passadís de vegetació baixa entre dos límits de vegetació molt clars. No vaig calcular bé la distància i la vaig començar a buscar força abans. Sort que al bell mig del meu traçat hi havia una fita d’un altre circuit col·locada en una pedra, un element molt clar i que necessàriament havia d’estar cartografiat. Efectivament, al mapa tenia representada una pedra i gràcies això vaig poder resituar-me per després atacar bé el control i que estava ubicat en una petita depressió. De la 1-2 vaig traçar rumb i em vaig guiar per la forma de les clarianes, mentre que per la 3 vaig anar pel mig de la clariana fins al mur de pedra i d’allà vaig endinsar-me al bosc. Per la 4 i la 5 novament vaig traçar rumb, però en el darrer cas vaig desviar-me una mica a la dreta i vaig anar espetegar al camí, just davant del camp que no tocava. De seguida vaig veure que no era al lloc correcte i vaig continuar per la pista, passant entre els dos camps, i vaig agafar un camí força desdibuixat per accedir a la petita depressió on m’esperava la fita 5. A la 6 no vaig afinar bé a la zona dels tallats i murs de pedra, passant-me l’esperó, fet que ho vaig haver d’arreglar fent un bon salt des del dalt del mur, per després pujar a l’esperó i fitar. En aquesta primera part del circuit, malgrat no haver fet cap error greu, ocupava ja la posició 42a/67 amb un temps de 14’48’’ a +4’17’’ del líder.

 A punt de ser atrapat per en Jordi D. entre la fita 7-8. Foto: SD Correcaminos-O

Per la 7 vaig baixar fins la pista, vaig travessar primer el camp, després el bosc, la pista, un tros de camp més fins accedir al camí, on just al límit de vegetació vaig entrar al blanc per localitzar la petita clariana. Sortint cap a la 8 vaig passar per la clariana allargassada fins al petit desdoblament del camí i des d’allà a rumb fins a la pedra. La 9 i la 10 no presentaven gaire complicació. Primer vaig dirigir-me cap al camp i des del seu límit ja es reconeixia el bosquet on s’ubicava la fita. Des d’allà vaig agafar una altra clariana allargassada i vaig resseguir el límit de vegetació fins on feia una corba, just per on vaig entrar al bosc per localitzar la petita depressió. Per altra banda, de la 10-11, de clariana a clariana, vaig traçar de nou un rumb.

Com el dia anterior vaig perdre temps en l’elecció de la bona ruta en les tirades llargues. En aquesta ocasió, per anar a la 12, vaig decidir anar pel camí, estava fart de la vegetació i dels ratllats del mapa. Però no vaig adonar-me que anant pel camí pujava unes quantes corbes de nivell més que no pas si hagués anat pel fons de la vall. Quan estava a mitja pujada i vaig veure que ningú seguia el meu traçat, vaig pensar que novament l’havia espifiat. Un cop dalt del turó, vaig retallar un xic fins al camí, i allà on aquest feia una ‘s’ vaig tirar-me al bosc i a nivell vaig anar a buscar la clariana i el mur. En total vaig perdre uns 5 minuts ben bons, que em feien situar a la posició 53a/67 amb un temps de 38’26’’ a +12’12’’ del primer classificat.

Per anar a la 13 vaig anar a buscar el camí, vaig recorre’l fins a la seva bifurcació, d’allà vaig anar fins al coll i vaig descendir fins als tallats on hi havia la pedra on havien col·locat el control, penso que un xic massa amagat. Vaig seguir cap a la 14 descendint fins la clariana entremig dels murs, a nivell fins el camí, vaig girar en direcció nord-est, travessant el verd 1 fins al camí, des d’on la vaig atacar. De la 14-15 vaig seguir el camí, amb compte, perquè hi havia moltes desviacions que confonien una mica, mentre que de la 15-16 vaig anar a rumb. De la 16-17 vaig agafar el camí en direcció la línia, vaig passar per la dreta de la construcció i des d'allà vaig atacar-la, tot i que em va costar una mica trobar-la ja que en un principi em vaig desviar lleugerament a l’esquerra. Fins a la 18 vaig fer un bon sprint recorrent la pista, no costava gaire ja que feia baixada, i d’aquí fins a l’arribada passant per un torrent i per la mateixa zona enfangada del dia anterior.
 

 

Mirant el mapa entre la fita 7-8. Foto: SD Correcaminos-O

A tall de conclusió, cal que millori força tant a nivell físic com tècnic, a H21A ja no puc permetre'm segons quins errors, però tot i així, en general estic satisfet de la meva actuació durant les dues curses. Per altra banda, havent sentit els comentaris previs a la cursa, em pensava que seria un terreny molt més brut del què era. Si que algunes zones presentaven una vegetació força espessa, un factor no massa agradable per córrer, però tot i així en molts casos podies travessar-la sense excessiva dificultat i, per exemple, de verds 3 no n’hi havien, fet que a segons quins terrenys catalans són predominants.

Sincerament i per diversos motius, no han estat les millors curses de lliga espanyola en les que he pogut córrer, però tot i així he pogut viure i gaudir novament d’un cap de setmana d’orientació. A Cehegín més i espero que millor!

______________________________________________________________

 [Resultats]:
• Mitja Distància > H21A > 5km ; 185m ; 18c > 49è/67 > 57'08’’ > +16’59’’

[WinSplits]:http://www.obasen.nu/winsplits/online/es/default.asp?page=table&databaseId=16339&categoryId=0

 

Trofeu Int. Ciutat d’Utiel (I): Debut acceptable però millorable.

Després d’uns mesos d’aturada hivernal, aquest cap de setmana es va donar el tret de sortida a la temporada 2011 de Lliga Espanyola d’orientació. Començava una temporada en la que espero adaptar-me ràpid a la nova categoria (H21A) i amb el principal objectiu de mantenir-la.

Divendres a la tarda sortíem en direcció a Utiel (València) amb la furgoneta plena fins al capdamunt. A diferència d’altres viatges no vam poder gaudir d’una sessió intensiva de pel·lícules ja que la pantalla de l’Ollofurgo per motius desconeguts no funcionava. Tot i així el trajecte no es va fer gens llarg, quatre horetes i ja érem davant del suelo duro on ens hostatjaríem les dues nits.

El Suelo duro d'Utiel

Dissabte, després d’una nit molt plujosa, el terreny havia quedat ben xop, ple de basals i fang per tot arreu, però no era impediment per gaudir de la cursa de llarga distància al mapa Casas de Medina. Al sortir ben d’hora no vaig tenir temps de posar-me gaire nerviós, i només començar, el traçador ens va regalar una bona pujada per arribar a la fita 1. Després, les fites 2 i 3 eren força ràpides i en lleugera baixada, no presentaven masses dificultats, tot i que el tallat de la 3, al venir de dalt costava localitzar-lo. Seguint pel camí fins a la 4, s’havia de tornar a pujar, mentre que per accedir a la 5, l’ideal era anar-hi a nivell, però l’espessor de la vegetació em va fer desviar lleugerament avall, sense arribar al camí, per després remuntar novament unes quantes corbes de nivell fins a les pedres on hi havia la 5, i molt a prop d’aquesta,  continuant amunt, a una clariana es situava la 6. Fins aquí, duia un temps acumulat de 19’11’’ (54è/67), a +5’02’’ del líder, una diferència superior a la que em pensava ja que crec que encara no havia fet cap error.

De la 6 a la 7, seguia la pujada, sobretot el tram final, i ja començava a notar la falta d’entrenament físic del mes de febrer, però compensava el fet que la roca on s’havia ubicat el control era visible des de lluny permetent dirigir-s’hi directament. Per anar a la 8, crec que vaig encertar de ple el traçat, marcant el 15è millor parcial, fet que em va permetre remuntar 18 posicions (31è/67) a la classificació fins aquella fita. Vaig seguir el primer tallat fins que es va acabar, vaig remuntar i vaig fer el mateix amb el segon, fins arribar al camí, que vaig recórrer un tram fins a la corba entre petits murs de pedra. Vaig seguir a nivell en direcció nord, desviant-me lleugerament a la dreta expressament per quedar per sobre del petit pas enmig dels tallats. Un cop arribat al tallat vaig resseguir-lo fins que vaig trobar el pas, que donava accés a la fita 8. De la 8 a la 9, vaig anar a buscar la clariana allargada en forma d’arc, que conduïa en baixada fins al camí, i seguia a l’altra banda, també en forma d’arc, fins a uns murs de pedra on s’ubicava el control 9.

En aquest punt crec que vaig espifiar-la, just a la tirada llarga. Tot i haver-m’ho mirat l’estona que vaig creure convenient, vaig decidir anar pels camins que conduïen a la fita 10 per l’extrem oest del mapa. No sé com no vaig veure els que hi havia entremig dels extensos camps i que s’hi accedia a través del coll abans de l’avituallament. A aquest cantó només vaig reconèixer un petit camí que recorria els turons i entremig de la vegetació, però que vaig descartar pel desnivell innecessari. A escala 1:15000 tot sembla a prop però realment no ho és i aquest tram se’m va fer molt llarg (parcial de 20’59’’) i vaig perdre ben bé 6 minuts i les posicions que havia guanyat anteriorment. L’11 no tenia cap dificultat, ja que els murs de pedra es reconeixien força bé, malgrat la vegetació abundant. Per anar a la 12, la intenció era anar a nivell fins al camp, però l’espessa i espinosa vegetació em va anar fent desviar fins al camí en direcció nord, però un cop allà només l’havia de seguir fins al final del camp i localitzar el petit esperó.

Sortint de la fita 17. Foto: SD Correcaminos-O

La 13-14-15-16 formaven una successió de controls molt tècnics i de difícil lectura a causa de l’escala, on un petit error et podia fer perdre forces minuts. No vaig marcar gaires bons parcials, no volia arriscar i amb calma m’ho vaig anar mirant bé. Per la 13 vaig arribar a l’encreuament de torrents i des d’allà vaig atacar la fita. La 14 em vaig guiar per les corbes de nivell i la carretera, fins que vaig localitzar les roques. La 15 vaig seguir a nivell fins als tallats, passant entremig d’ells, fins a la línia de telèfon, i des d’allà vaig descendir fins a la zona on creia que havia de ser la fita, però ni rastre i vaig acabar sortint davant de l’avituallament del camí, i des d’aquí la vaig atacar. Vist com va sortir, perdent 5 minuts més, crec que de la 14-15 hagués anat més bé directament pel camí i no a nivell com vaig fer, ja que era més fàcil atacar-la per sota i m’hagués estalviat passar entremig de vegetació on era difícil córrer-hi. La 16 la vaig atacar per dalt, i novament crec que hagués estat millor per baix. Aquí anava 53è/67 a +28’53’’ del líder.

De la 16-17, un tram molt llarg i sense aparent dificultat. Vaig seguir diversos camins i una pista, vaig remuntar passant pel costat de la fita 5, vaig agafar el carrer a la dreta i passant entremig de dues cases vaig accedir al solar on hi havia col·locada la fita 17. Sortint cap a la 18 vaig seguir un caminet enmig d’un solar que donava accés al carrer de sota, que recorrent-lo i després de travessar un pudent curs d’aigua, s’arribava a la 18. Seguint el tram encintat per sota la carretera s’arribava a la fita 19. Una última pujada fins la 20, molt dura a aquestes alçades de la cursa, la vaig començar a buscar abans i vaig sortir al camí, però just on s’aclaria la vegetació vaig girar en direcció nord fins a trobar la pedra. Ja faltava ben poc, la 21 vaig descendir vessant avall, i per arribar a meta, calia fer l’sprint final per sobre d’una capa de fang d’uns quants dits de gruix, on poder-hi córrer era més que complicat. A l’acabar estava satisfet només pel fet que de dolor a la cama ni rastre i havia aconseguit baixar de les 2h, és cert que era un modest objectiu, però bé, i no cal oblidar que hauré de recuperar la forma física i millorar en tots els sentits, tècnicament també.

 

^ Carrossa amb les falleres                          ^ Centre d'Utiel

A la tarda, a falta d'un esprint per la ciutat d’Utiel, vam passejar-nos-hi sota una fina pluja, vam fer parada a algun bar i després vam anar a visitar el Museu del Vi on havien preparat una petita ruta  i una cata de vins pels orientadors. Ens va explicar com s’havia d’obrir una ampolla de vi, com servir-lo i com degustar-lo correctament. Per cert, el vi blanc que ens van deixar tastar era prou bo. Al vespre, pel centre d'Utiel, vam ser sorpresos per una rua insòlita, amb diverses carrosses i falleres, grups de gent disfressada i per tancar la comitiva una típica banda de música valenciana, sense dubte el millor de la rua. Per sopar va costar trobar lloc però al final vam aconseguir sopar al costat del pavelló, i déu n’hi do que bo, una amanida i un solomillo al roquefort, Mmmm! Per acabar el dia, novament al suelo duro vam jugar a unes quantes partides de cartes, abans que ens tanquessin els llums.

____________________________________________________________

 

[Resultat]:
• Llarga Distància > H21A > 8,8km ; 495m ; 21c > 54è/68 > 1h57'26’’ > +37’20’’

[WinSplits]:
http://www.obasen.nu/winsplits/online/es/default.asp?page=table&databaseId=16326&categoryId=0