diumenge, 21 d’agost del 2011

L’espectacle s’ha acabat

El WOC ha tancat la paradeta aquest dissabte després d’una setmana oferint grans dosis d’espectacle d’orientació en totes les seves modalitats. Per la meva part, no poder-lo anar veure in situ ni córrer al campionat paral·lel, no m’ha sabut tant greu al poder seguir cadascuna de les curses per internet. I és que amb tota la tecnologia desplegada per un esdeveniment d'aquestes característiques, un campionat del món, es podien viure les curses pràcticament com si estiguessis dins amb només amb una connexió a la xarxa. Des d’imatges comentades en directe, classificacions de parcials i totals actualitzades al moment, o la ubicació i el recorregut via GPS dels orientadors sobre el mapa en temps real, en són les opcions més destacables.

Captura de pantalla en un moment de la prova de mitja distància

De totes les curses que s’han disputat aquests dies en terrenys de la Savoia, crec que la millor ha estat la del relleu femení, on els continus errors i les perdudes de les orientadores ha fet que hi haguessin molts canvis en el lideratge de la prova i quan algunes seleccions semblava que ja no optaven a res, o al contrari, quan ho tenien tot de cara per poder vèncer, un nou error feia que la classificació es capgirés. Al final la prova s'ha acabat decidint en els darrers metres de l’esprint, i la vencedora, la selecció de Finlàndia s'ha imposat per només 1’’ a la segona, la Rep. Txeca, i per 2’’ a la tercera, Suècia. Una cursa espectacular i emocionant de principi a fi, un espectacle esportiu de primer ordre.

Pel què fa al campionat pròpiament dit, un nom ha destacat per sobre dels altres, i no és cap altre que el de Thierry Gueorgiou. L’orientador francès s’ha penjat al coll 3 medalles d’or (llarga, mitja i relleus), aconseguint arribar als seus 10 títols mundials (7 de mitja, 1 d’esprint, 1 de llarga  i 1 de relleus) i també esdevé el primer orientador de la història que és campió del món en cadascuna de les quatre modalitats de les curses d’orientació.

_______________________________________________________________ 

Per veure tots els resultats, les fotos i els mapes de les proves, podeu clicar en aquest enllaç.


dijous, 18 d’agost del 2011

L'Équipe: "Gueorgiou, un français en or"

L'Équipe, un dels principals diaris esportius francesos, es fa ressò de la victòria de Thierry Gueorgiou a la prova de llarga distància del WOC, el Campionat del Món d'Orientació. És el vuitè títol mundial per l'orientador de Saint-Étienne, que amb aquesta victòria a La Féclaz (Savoia, França) completa el seu inigualable palmarès en campionats del món, amb els sis títols de mitja distància i un d'esprint que ja tenia, a més de molts d'altres títols i medalles a nivell internacional. Llegir l'article complet (en francès).
 
_____________________________________________________________ 

19/08/2011

Thierry Gueorgiou no ha tardat gaire a superar-se. Només 48 hores després d'haver fet sonar La Marseillaise en honor seu al vèncer a la prova de llarga distància, avui el francès també ha guanyat la prova de mitja distància, en la que és el gran dominador, perquè aquesta ja és la setena vegada que es corona com a campió del món d'aquesta especialitat. Avui el rotatiu L'Équipe torna publicar una altra notícia al respecte i que titula "Gueorgiou marche sur l'or!".

_____________________________________________________________ 

20/08/2011
 
I per acabar aquests mundials d’orientació, l’equip francès de relleus (Adamski, Gonon i Gueorgiou) ha vençut per primera vegada a la modalitat de relleus després d’anys de quedar-se a les portes d’aconseguir-ho. D’aquesta manera, Thierry Gueorgiou ha aconseguit la 3a medalla d’or d’aquests campionats del món. L’Équipe en torna a parlar amb un nou article: "Les Bleus maîtres du monde".



dimarts, 16 d’agost del 2011

Le WOC en direct sur internet

Pels que no tenim la sort de viure en directe el Campionat del Món d'Orientació (World Orienteering Championship 2011) que es celebra del 13 al 20 d'agost a la Savoia (França), ni de participar al campionat paral·lel que s'organitza en els mateixos terrenys i obert a tots els orientadors, es poden seguir les retransmissions de les diferents proves des d'aquest enllaç al web de l'esdeveniment: Retransmissions en directe. 

· Programa del WOC



dilluns, 8 d’agost del 2011

La Quillane. Un paradís escandinau als Pirineus

L’últim cap de setmana de juliol es va disputar a la Quillane (Catalunya Nord) la 7a prova de Copa Catalana d’enguany, l’última abans de l’aturada estival, i que va ser completada amb l’organització d’uns entrenaments al Desert du Carlit, dirigits pels millors orientadors del país. Tot això en uns terrenys que de catalans en tenien ben poc, només en tenien els orientadors que van poder gaudir enormement d’aquest cap de setmana al Pirineu. A només 120kms de casa, vaig poder fer un tast dels terrenys característics d’altres latituds, com els d’Escandinàvia, i que segons la informació prèvia de la cursa presentaven forces similituds amb mapes noruecs. Personalment em van recordar força als terrenys finlandesos del Jukola del passat mes de juny.

Tot i que la cursa era dissabte a la tarda, divendres al vespre ja vaig pujar fins al càmping Pla du Barrès de Mont-lluís per aprofitar el cap de setmana al 100%. Dissabte al matí vam anar fer el model-event per conèixer el tipus de terreny que ens trobaríem a la tarda. Va anar bé en aquest sentit, però el problema va ser que l’escala del mapa era 1:10.000, mentre que la de la cursa de la tarda d’H21A era 1:15.000, una escala que encara no hi estic del tot acostumat.

L’horari de la cursa em va fer anar una mica de corcoll. No sabia exacte quina hora havia de dinar per no passar gana o perquè no em sentís massa tip durant la cursa. Sortint a les 15h13 vaig acabar dinant a quarts d’una.


La cursa
Els 9,1kms feien una mica de respecte, ja que creia que la cursa d’ultra llarga distància es feia al setembre a Rupit, tot i així la cursa no se’m va fer gota feixuga. Només agafar el mapa i veure’l, ja vaig intuir que m’ho passaria molt bé. Em va costar una mica entrar al mapa i la fita 1 vaig anar amb calma i sense precipitar-me. El primer error gros no vaig trigar gaire a cometre’l, a la fita 3, perdent al voltant de 20 minuts, una pèrdua de temps que malauradament comença ser habitual. No vaig atacar-la pel lloc més evident (caminet i rasa) ja que en cursa no els vaig saber veure, i vaig decidir atacar-la des del llac rodó de dalt. Tot i així, al descendir, vaig anar espetegar a la rasa, però des d’allà vaig ser incapaç de trobar la fita, donant voltes i voltes, en alguns moments navegava pel mapa sense saber on era exactament, fins que desesperat vaig tornar remuntar estúpidament fins al llac per tornar atacar-la i vaig cometre el mateix error que abans. Però aquesta vegada, un cop vaig deixar la rasa vaig saber arribar fins la fita. Aquest error greu em va minar la moral per la resta de la cursa, tot i així vaig intentar seguir concentrat perquè en un terreny difícil i poc habitual pels orientadors catalans, era fàcil que els altres corredors també s’equivoquessin.

En algunes parts de la cursa crec que ho vaig fer bé, sobretot de la 9 a la 13, amb dos trams llargs (9 i 11) i amb molt de desnivell. Penso que vaig escollir unes rutes força adients, fent el 4t millor parcial en ambdós casos, i en el conjunt del tram de cinc fites només vaig perdre uns 2’30’’. En canvi, en d’altres vaig fer petits errors que em van fer perdre al voltant de 2’, com a la fita 17 (no vaig llegir bé el mapa i me n’anava massa a la dreta) i la 19 (fent un mal rumb me la vaig passar).

Llàstima dels aproximadament 20 minuts que vaig perdre a la fita 3, ja que tot i fer-ne alguns més de puntuals, hagués fet un bon resultat, ja que excepte del francès que va guanyar, la resta va fallar tothom i força. Tot i així, al ser temps alts, tot i la diferència de 21’ amb l’Ivan, el primer català i per tant, el temps de referència pels punts de Copa, sumar més de 80 punts encara és un resultat decent vist com va anar.

Per cert, que la selecció vagi organitzant curses, perquè amb el pilot de regals que van repartir, a més d’un li ha sortit la llicència FCOC+FEDO d’aquesta temporada gratis. Que n’és de maca la Camelback Salomon que em va tocar!

_____________________________________________________________
• Llarga distància > H21A > 9,1km ; 290m ; 20c > 7è/23 > 2h03'16’’ > +41’11’’


 
El Pic Peric des del Llac de les Bulloses, prop del Desert del Carlit

Els entrenaments
Diumenge, els organitzadors van posar la cirereta al pastís amb uns entrenaments al Desert du Carlit, un terreny i mapa FABULÓS (però també complicat): boscos blancs, prats d’alta muntanya, roques i afloraments de totes mides i formes, tallats,... tot entremig de llacunes, rierols i dels Llacs del Carlit, sota el cèlebre pic que els dóna nom. Al no ser masses orientadors permetia fer exercicis tècnics que poques vegades es poden practicar i a més, explicats per algú que en sap molt. L’exercici que em va agradar més va ser el dels trams llargs de memòria que ens va fer fer l’Annabel, ja que vaig poder veure com memoritzant el recorregut, simplificant la ruta i fixant-se amb els elements claus, es poden fer llargs trams sense mapa i aconseguir arribar amb èxit fins la fita. Sorprenent, perquè llavors vas amb el mapa i et perds!

Per acabar, donar les gràcies als membres de la selecció catalana i de la FCOC per l’organització d’aquesta cursa i dels entrenaments, ja que almenys per la meva part, han estat uns dels millors terrenys on he pogut gaudir de l’orientació. I també per les classes que ens van donar els membres de la selecció, ja que sempre s’agraeix que els referents d’un esport que un pugui tenir, en el cas de l’orientació em refereixo a la gent d’elit i de la selecció, siguin propers, t’animin, et donin consells i t’ajudin a millorar.