Diumenge calia canviar de xip perquè la cursa que tenia davant era força llarga (8,5km lineals). Barcelona ens acull amb un cel ben blau, molt diferent al temps del dia abans.
Em toca sortir a quarts d’onze, una mica més d’hora, molt millor pel meu gust. Surto, plego el mapa com puc abans del triangle (a pocs metres de la sortida) i ràpidament localitzo a on haig d’anar. Corro per un camí, baixo al carrer i pujo un petit desnivell a prop d’una estranya estructura en forma de ‘’Z’’ que em serveix per ubicar-me i arribo directament a un encreuament de camins, rodejo un verd, i primera fita fitada. Torno a la pista, segueixo un corriol per sobre d’uns tallats, des d’on es té una excel·lent vista de Barcelona i altres ciutats del Baix Llobregat. Tot i que em desvio una mica a la dreta sense voler-ho per trobar la 2, la 2 i la 3, les trobo bé i sense problemes. Tinc la sensació que vaig prou bé, però el 1r ja em treu 51’’.
Per anar a la 4 toca fer una tirada llarga i en pujada. Intento córrer el què puc, pujo pel primer camí que trobo per pujar fins a les parets del cementiri. Ara veig que no és la millor opció ja que pujo dues corbes de nivell de més que si hagués seguit fins a la carretera. Passo arran de la paret del cementiri prou bé fins que la vegetació és fa més densa i decideixo anar a buscar el camí paral·lel al rierol. El segueixo fins trobar la fita enmig d’un canyissar. Per anar a la 5, pujo bastant pel dret per anar a buscar una pista, i segueixo amunt fins arribar a una àrea plena de taules per a fer-hi pic-nic, agafo el carrer, perdo una mica d’alçada i acabo arribant a la fita per un petit corriol corbat en pujada. Hagués anat més bé si abans d’arribar al carrer hagués passat per la dreta del tallat, ja que així hagués arribat a la fita a nivell. La 6, la 7 i la 8, formen un petit bucle i poca distància les separa. A la 6 traço malament el rumb i me’n vaig una mica a la dreta, quan gairebé me la passo, giro al cap i la veig a l’esquerra. Per anar a la 7 passo innecessariament per la dreta de l’edifici i la 8 la trobo bé. En aquest primer terç de la cursa ocupo la 7a posició a 3’11’’ del líder.
Em toca sortir a quarts d’onze, una mica més d’hora, molt millor pel meu gust. Surto, plego el mapa com puc abans del triangle (a pocs metres de la sortida) i ràpidament localitzo a on haig d’anar. Corro per un camí, baixo al carrer i pujo un petit desnivell a prop d’una estranya estructura en forma de ‘’Z’’ que em serveix per ubicar-me i arribo directament a un encreuament de camins, rodejo un verd, i primera fita fitada. Torno a la pista, segueixo un corriol per sobre d’uns tallats, des d’on es té una excel·lent vista de Barcelona i altres ciutats del Baix Llobregat. Tot i que em desvio una mica a la dreta sense voler-ho per trobar la 2, la 2 i la 3, les trobo bé i sense problemes. Tinc la sensació que vaig prou bé, però el 1r ja em treu 51’’.
Per anar a la 4 toca fer una tirada llarga i en pujada. Intento córrer el què puc, pujo pel primer camí que trobo per pujar fins a les parets del cementiri. Ara veig que no és la millor opció ja que pujo dues corbes de nivell de més que si hagués seguit fins a la carretera. Passo arran de la paret del cementiri prou bé fins que la vegetació és fa més densa i decideixo anar a buscar el camí paral·lel al rierol. El segueixo fins trobar la fita enmig d’un canyissar. Per anar a la 5, pujo bastant pel dret per anar a buscar una pista, i segueixo amunt fins arribar a una àrea plena de taules per a fer-hi pic-nic, agafo el carrer, perdo una mica d’alçada i acabo arribant a la fita per un petit corriol corbat en pujada. Hagués anat més bé si abans d’arribar al carrer hagués passat per la dreta del tallat, ja que així hagués arribat a la fita a nivell. La 6, la 7 i la 8, formen un petit bucle i poca distància les separa. A la 6 traço malament el rumb i me’n vaig una mica a la dreta, quan gairebé me la passo, giro al cap i la veig a l’esquerra. Per anar a la 7 passo innecessariament per la dreta de l’edifici i la 8 la trobo bé. En aquest primer terç de la cursa ocupo la 7a posició a 3’11’’ del líder.
Per trobar la 9 i la 10 cal accedir dins del Castell de Montjuïc i m’equivoco a l’hora triar el camí per arribar-hi. Passo per l’esquerra del castell, quan era força més directe passar pel camí de la dreta. Un cop dins la fortificació, la 9 la trobo bé però per anar a la 10 miro si puc baixar per algun lloc. No és possible, em passo la primera rampa i acabo fent una mica de volta per passar pel pas inferior. Pujo unes escales i darrera una paret la trobo. Ràpid desfaig el camí i surto del Castell, passo de l’avituallament líquid i em desvio per unes escales a la dreta, baixo pel dret fins un camí, i segueixo pel dret fins arribar a un petit monticle on hi ha l’11. A nivell surto per un corriol fins al carrer on per sobre passa el telefèric. Giro a l’esquerre per anar a buscar unes escales, entro al parc, baixo pel dret fins a unes altres escales i giro a l’esquerre acabo trobant la fita 12 donant la volta per darrere de la vegetació. Surto a nivell fins a unes altres escales i trobo bastant bé la 13.
Per anar a la 14, per sort trobo lloc per passar entre la vegetació pel costat d’una porta tancada i corro tant ràpid com puc aprofitant el desnivell que hi ha fins la 14. Per anar a la 15 baixo fins a la tanca intentant buscar un lloc per baixar, tot sembla molt i molt dret, i en un primer moment no m’atreveixo a baixar. Intento buscar alguna alternativa però llavors passa en Roger i em diu: ‘’Si, si, tira’t!!”. No les tenia totes de baixar per allà, però confio en ell, salto la tanca i m’escapoleixo pendent avall. Perfecte, ja sóc una mica més avall. Segueixo baixant escales i pel dret fins arribar a la fita 15 al costat d’un estany artificial. Pujo pendent amunt fins al primer camí. Passo per sota el telefèric i no tinc clar per on pujar fins la 16. No veig que hi ha unes escales una mica més endavant i decideixo pujar pel dret, m’agafo a una figuera i cap amunt. Salto el mur i trobo la 16 allà mateix. Surto corrent cap a la 17, agafo les escales de l’esquerre, arribo a l’esplanada del parc, localitzo el sortidor i arribo directe a la fita marcant el millor parcial. Per anar a la 18 passo pel costat de la 14 i pendent amunt segueixo el carrer fins a l’entrada del parc que hi ha molt a prop de la fita, entro i giro a l’esquerra i localitzo una pedra on darrere seu hi té la 18. En aquest punt de la cursa vaig 4t a 6’11’’ del líder, en Pau.
Per anar a la 14, per sort trobo lloc per passar entre la vegetació pel costat d’una porta tancada i corro tant ràpid com puc aprofitant el desnivell que hi ha fins la 14. Per anar a la 15 baixo fins a la tanca intentant buscar un lloc per baixar, tot sembla molt i molt dret, i en un primer moment no m’atreveixo a baixar. Intento buscar alguna alternativa però llavors passa en Roger i em diu: ‘’Si, si, tira’t!!”. No les tenia totes de baixar per allà, però confio en ell, salto la tanca i m’escapoleixo pendent avall. Perfecte, ja sóc una mica més avall. Segueixo baixant escales i pel dret fins arribar a la fita 15 al costat d’un estany artificial. Pujo pendent amunt fins al primer camí. Passo per sota el telefèric i no tinc clar per on pujar fins la 16. No veig que hi ha unes escales una mica més endavant i decideixo pujar pel dret, m’agafo a una figuera i cap amunt. Salto el mur i trobo la 16 allà mateix. Surto corrent cap a la 17, agafo les escales de l’esquerre, arribo a l’esplanada del parc, localitzo el sortidor i arribo directe a la fita marcant el millor parcial. Per anar a la 18 passo pel costat de la 14 i pendent amunt segueixo el carrer fins a l’entrada del parc que hi ha molt a prop de la fita, entro i giro a l’esquerra i localitzo una pedra on darrere seu hi té la 18. En aquest punt de la cursa vaig 4t a 6’11’’ del líder, en Pau.
Però aquí comencen les enganxades fortes. Per anar a la 19 decideixo passar per la 12 i seguir recte. Si que veig que hi ha un verd, però no sé perquè hi vaig pensant-me que podré baixar pel dret. Es clar, no trobo lloc per passar i haig de tirar enrere fins a les escales, travesso el carrer i entro a un altre parc, on trobo la 19 dalt d’unes escales. Amb aquesta enganxada perdo 1’30’’. Surto ràpid cap a la 20, mentre em pregunto què son aquells quadrats blaus del mapa, els travesso i acabo pujant per la gespa per fitar la fita. Per anar a la 21 la cago fort. M’acosto a la tanca i no em veig en cor de saltar-la, intento trobar una porta i no la trobo. Miro el mapa i no veig l’evident pas per sota del carrer, tot i que hi passo pel costat. No em passa pel cap tornar a sortir pel mateix lloc per on he entrat i decideixo anar fins a baix de tot del parc per on en surto per sota del telefèric. Corro i agafo el primer carrer que torna a pujar (si hagués seguit fins a la plaça semiesfèrica m’hagués estalviat una mica més de desnivell), giro a l’esquerre i pujo per un corriol al costat d’una pista poliesportiva fins al carrer per on havia d’haver baixat des d’un bon principi. Aprofito la baixada per agafar velocitat i ‘’recuperar’’ el temps perdut i per fi arribo a la 21. El resultat de la broma són 4’10’’ perduts en aquest parcial, i 12’17’’ en el conjunt de la cursa respecte en Roger, que ja no deixaria la primera posició fins al final.
La següent és la fita vista (22) i per arribar-hi hi ha un bon tros de baixada al costat de l’estadi Olímpic. Entro a l’estadi Pau Negre i a través d’un traçat marcat i ple d’escales, arribo a la fita 22. Ràpidament surto de l’estadi recolzat per algun crit de suport que no vaig poder esbrinar d’on venia. Passo pel costat del Palau Sant Jordi, travesso el carrer dues vegades, i em desvio cap a la dreta pensant-me que ja he arribat a la fita, però m’hi torno a fixar i la forma rodona del mur no em quadra, veig que ha de ser a l’esquerra i me n’hi vaig. Fito la 23 i surto cap a una porta que havia vist oberta i que em duu fins a una gran plaça esfèrica. Giro a l’esquerra i surto del plaça per una altra porta oberta. Giro a la dreta i em trobo de cara a una fita que no hauria de ser meva pel lloc on era posada. Però com que venia de pas, miro el número, i me’n porto una sorpresa ja que és la 24 del meu circuit. Evidentment estava mal col·locada. Fito i me’n vaig cap a la 25 rodejant la tanca fins que puc girar a la dreta. Entro de nou a l’esplanada Olímpica i aconsegueixo anar força directe a la fita. A partir d’aquí només queda tornar a l’estadi Pau Negre. Corro tant com puc fins a la 200 i també a l’sprint final, que malgrat no sortegessin cap pernil, ho vaig donar tot, aconseguint recórrer els 90 m en 10’, marcant el millor parcial conjuntament amb en Ramon i en Francisco.
Acabo la cursa molt cansat i amb la sensació d’haver-ho pogut fer força millor. Com sempre, intentaré aprendre dels errors per fer-ho millor a la propera cursa.
[Resultats]:
• Llarga Distància Montjuïc > H21A > 8.5 km ; 290 m ; 26 c > 10è/16 > 1h13'39'' > +13'03''
*sense la neutralització de la fita mal col·locada: 9è/16 > 1h19'02'' > +13'46''
• TIC Barcelona 2010 > H21A > 8è/16 > 1h34'49'' > +16'48''
[WinSplits]:
http://www.obasen.nu/winsplits/online/es/default.asp?page=table&databaseId=15885&categoryId=2
http://www.obasen.nu/winsplits/online/es/default.asp?page=table&databaseId=15885&categoryId=2
[Routegadget]: "class/course 4":
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada