dimecres, 24 de novembre del 2010

Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona 2010 (I)

Mai havia corregut a la ciutat de Barcelona i què millor que estrenar-se al Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona, un esdeveniment que ha aconseguit atraure nombrosos orientadors de més de 20 països. El TIC estava format per dues curses: un sprint a la Barceloneta (dissabte) i una cursa de llarga distància a la muntanya de Montjuïc (diumenge).

Dissabte ben d’hora al matí vam agafar la carretera en direcció Barcelona deixant enrere la boira de la Plana. La sortida s’ubicava a prop de les dues torres emblemàtiques de la Vila Olímpica. Sortia tard, força tard, vora ¾ de 12. Feia força fresqueta per ser Barcelona i poc abans de sortir es va posar a ploure. Sort que l'organització del COC havia habilitat unes quantes tendes on poder-se aixoplugar.

Sense que millorés el temps surto amb ganes de fer-ho bé. En primer lloc toca córrer un tram llarg de passeig marítim, ideal per fondistes i impossible perdre’s. Baixo una rampa i corro a nivell de la platja. Localitzo la fita des de lluny, és enmig d’una estructura de cordes infantil, un saltiró i primera fita al sarró! Em pensava que hi hauria més fites a la platja però no, recupero el nivell del passeig marítim pujant per unes escales. Un altre tram llarg per córrer em separa de la segona fita. La trobo sense problemes, però no dec córrer prou perquè aquí el primer ja em treu 40’’. A partir d’aquí entro a la Barceloneta, un barri amb una trama urbana singular, amb infinitat de carrers rectilinis que fan necessària una dosi extra de concentració. De la fita 3 a la 7, no em perdo i crec que passo pel lloc correcte, tot i que vaig perdent entre 10 i 20 segons per fita que ho atribueixo a que no vaig prou ràpid en comparació als “rivals”. Aquí en Roger ja em treu 1’10’’. 

De la 7 a la 8 no passo pel lloc correcte, hauria d'haver passat pel carrer de dalt, tot i que no perdo excessivament temps. De la 9 a la 11, segueixo amb la línia de perdre 10-20 segons per fita. L’11 dubto de si és dalt o a baix de la rampa, perquè la taula de descripcions no ho indica, m’arrisco i decideixo anar per dalt i per sort és allà. La següent (12) és on la cago, ressegueixo el perfil corbat de l’edifici, veig una tanca que deixa entreveure el pati interior però no veig cap porta oberta (però hi era!), segueixo corrent i acabo de donar la volta i aconsegueixo localitzar una entrada. Trec el cap i si, és una entrada per accedir al pati interior, fito la fita i des de dins veig clarament per on havia d’haver entrat. Total, ben bé un minut perdut. Però ja queda poc per acabar, fito la 13 i em dirigeixo cap a les últimes fites que estan molt juntes.

La 14 i la 15 les trobo bé. Per anar a la 16 baixo per unes escales per accedir al nivell inferior, intento no patinar sobre les fustes de l’estructura, on hi ha tres fites, no duc el mapa ben orientat i estic apunt de fitxar el control de la dreta, m’ho miro bé i fito la correcta, la de l'esquerra. Vaig cap a la 17, i des d’allà ja veig l’arribada, em desconcentro i no acabo de veure bé on deu ser, fet que perdo 12’’ més. A partir d’aquí una pujadeta fins la 200 i l’esprint final a meta.

Acabo amb un bon regust de boca, perquè crec que no és un mal resultat, però cal que mantingui la concentració durant tota la cursa i també cal que corri més per perdre menys temps entre fita i fita.


[Resultat]:
Sprint Barceloneta > H21A > 3 km ; 15 m ; 18 c > 6è/11 > 20'50'' > +3'25'’

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada