La Rogaine del Rebost, que enguany s’ha
disputat a la Molina
(Alp, la Cerdanya),
semblava que estaria marcada pel mal temps. Diversos avisos meteorològics així
ho avalaven i les previsions indicaven un risc de tempesta alt o molt alt al
llarg de la jornada. Això ens va condicionar una mica l’elecció de la ruta, ja
que vam escollir primer anar a les zones més altes i posteriorment anar baixant
de cota, ja que és a les parts més altes de les muntanyes on és més perillós
moure’s en cas de tempesta. Per altra banda, l’extrem nord-est del mapa el vam
descartar perquè vam creure que era massa lluny.
A les 10 i uns minuts, jo i la Núria vam sortir cap a la fita 33 acompanyats
de forces equips i d’un sol esplèndid, i amb pocs minuts ja vam inaugurar el
caseller dels punts. D’aquí ens vam
dirigir cap a la 31, 40, 76, 53 i 86, guiats sobretot pels camins, els límits
de vegetació, les clarianes o seguint a nivell per estalviar-nos al màxim pujar
alçada innecessària, un aspecte que si no teníem en compte ens podia passar
factura unes hores més tard, sobretot al tractar-se d’un terreny d’alta
muntanya. On no vam poder estalviar-nos ni un metre de desnivell va ser per
arribar a la 91, on l’única opció era tirar pel dret i "amunt que fa pujada".
Res, només eren uns 300
metres de desnivell positiu de cop.
Un cop a dalt de tot, havent recuperat el ritme respiratori després d'uns quants esbufecs i havent fitat la 91, les
coses es veien diferents, sobretot perquè ara ens esperava un tram de la ruta
on les fites es trobaven majoritàriament en descens i perquè des d’aquí es
podia gaudir d’unes molt bones vistes de la Cerdanya i de les
muntanyes properes, i a més, amb un cel que tot i tapar-se una mica encara
convidava a l’optimisme. Sense perdre temps vam començar a baixar de cota per
seguir amb la nostra ruta cap a la 61, 57 82, 75, 43, 32, 74 i 52. En aquest
tram ens va costar trobar alguna fita més del compte ja que no les buscàvem on
tocava (32 i 74), vam fer un mal rumb (75) o bé ens vam equivocar a l’hora
d’escollir la ruta (sortint de la 32, si haguéssim anat cap a la 46 i 55,
haguéssim sumat dos punts més que no pas anant només a la 74).
Arribats a aquest punt (fita 52), la nostra primera
intenció era ja descendir cap a la 84 i 50, però al veure que havíem arribat
aquí amb poc més de 3h, vam decidir allargar la nostra ruta cap al costat nord
de la carretera N-152, un canvi de ruta clau per aconseguir molts més punts.
Així doncs, vam continuar cap a la 64, 54, 81, 67, 66, 56 i 62, que excepte la
primera tot era en baixada. En aquest tram el cel s’havia enlletgit, ja cap
raig de sol il·luminava el terreny i fins i tot, un cop vam arribar a la part
més baixa de la Molina
va començar a ploure però amb molt poca força. Des d'aquí i amb una hora justa ens quedava l’últim tram,
calia remuntar unes quantes corbes de nivell i alguna rampa força inclinada cara
amunt, fins a l’aparcament de Fontcanaleta d’on havíem sortit i on havíem
d’arribar en menys de 6 hores. Vam continuar cap a la 51, 70, 44, 47, 34, 35 i meta.
La 35 no la teníem prevista, però al veure que ens quedaven uns 20 minuts vam
fer el darrer esforç per sumar 3 punts més, uns punts que finalment van ser claus.
A l’acabar sabíem que havíem fet una gran cursa,
152 punts no són fàcils d’aconseguir en una rogaine, n’estàvem molt més que satisfets, però no
ens imaginàvem pas que per primera vegada aconseguiríem pujar al podi d’una
rogaine. Va ser per molt poc, ja que només ens van separar 2 punts amb els 3rs
i 3 punts amb els 4rts. La primera posició va quedar força més lluny, a 17
punts, però l’equip XXO d’en Bedós i l’Isa són els messis de la categoria.
Destacar el terreny, un dels millors on he pogut córrer en una rogaine, molt obert, fet que et permetia fer dreceres sense la necessitat de córrer per camins tota l’estona o patir alguna embardissada enmig d'un verd. També vull destacar positivament el mapa, força més detallat que en d’altres rogaines. Per altra banda, físicament em vaig trobar molt més bé, podia tirar molt més tot i que naturalment després de 6h vaig quedar molt cansat. Els entrenaments setmanals, després d'un temps de no fer-ne, tornen a donar els seus fruits.
Una rogaine rodona tant pel resultat, el terreny com pel temps (ni un llamp).
Destacar el terreny, un dels millors on he pogut córrer en una rogaine, molt obert, fet que et permetia fer dreceres sense la necessitat de córrer per camins tota l’estona o patir alguna embardissada enmig d'un verd. També vull destacar positivament el mapa, força més detallat que en d’altres rogaines. Per altra banda, físicament em vaig trobar molt més bé, podia tirar molt més tot i que naturalment després de 6h vaig quedar molt cansat. Els entrenaments setmanals, després d'un temps de no fer-ne, tornen a donar els seus fruits.
Una rogaine rodona tant pel resultat, el terreny com pel temps (ni un llamp).
_____________________________________________________________
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada