L’últim cap de setmana de juliol es va disputar a la Quillane (Catalunya Nord) la 7a prova de Copa Catalana d’enguany, l’última abans de l’aturada estival, i que va ser completada amb l’organització d’uns entrenaments al Desert du Carlit, dirigits pels millors orientadors del país. Tot això en uns terrenys que de catalans en tenien ben poc, només en tenien els orientadors que van poder gaudir enormement d’aquest cap de setmana al Pirineu. A només 120kms de casa, vaig poder fer un tast dels terrenys característics d’altres latituds, com els d’Escandinàvia, i que segons la informació prèvia de la cursa presentaven forces similituds amb mapes noruecs. Personalment em van recordar força als terrenys finlandesos del Jukola del passat mes de juny.
Tot i que la cursa era dissabte a la tarda, divendres al vespre ja vaig pujar fins al càmping Pla du Barrès de Mont-lluís per aprofitar el cap de setmana al 100%. Dissabte al matí vam anar fer el model-event per conèixer el tipus de terreny que ens trobaríem a la tarda. Va anar bé en aquest sentit, però el problema va ser que l’escala del mapa era 1:10.000, mentre que la de la cursa de la tarda d’H21A era 1:15.000, una escala que encara no hi estic del tot acostumat.
L’horari de la cursa em va fer anar una mica de corcoll. No sabia exacte quina hora havia de dinar per no passar gana o perquè no em sentís massa tip durant la cursa. Sortint a les 15h13 vaig acabar dinant a quarts d’una.
La cursa
Els 9,1kms feien una mica de respecte, ja que creia que la cursa d’ultra llarga distància es feia al setembre a Rupit, tot i així la cursa no se’m va fer gota feixuga. Només agafar el mapa i veure’l, ja vaig intuir que m’ho passaria molt bé. Em va costar una mica entrar al mapa i la fita 1 vaig anar amb calma i sense precipitar-me. El primer error gros no vaig trigar gaire a cometre’l, a la fita 3, perdent al voltant de 20 minuts, una pèrdua de temps que malauradament comença ser habitual. No vaig atacar-la pel lloc més evident (caminet i rasa) ja que en cursa no els vaig saber veure, i vaig decidir atacar-la des del llac rodó de dalt. Tot i així, al descendir, vaig anar espetegar a la rasa, però des d’allà vaig ser incapaç de trobar la fita, donant voltes i voltes, en alguns moments navegava pel mapa sense saber on era exactament, fins que desesperat vaig tornar remuntar estúpidament fins al llac per tornar atacar-la i vaig cometre el mateix error que abans. Però aquesta vegada, un cop vaig deixar la rasa vaig saber arribar fins la fita. Aquest error greu em va minar la moral per la resta de la cursa, tot i així vaig intentar seguir concentrat perquè en un terreny difícil i poc habitual pels orientadors catalans, era fàcil que els altres corredors també s’equivoquessin.
En algunes parts de la cursa crec que ho vaig fer bé, sobretot de la 9 a la 13, amb dos trams llargs (9 i 11) i amb molt de desnivell. Penso que vaig escollir unes rutes força adients, fent el 4t millor parcial en ambdós casos, i en el conjunt del tram de cinc fites només vaig perdre uns 2’30’’. En canvi, en d’altres vaig fer petits errors que em van fer perdre al voltant de 2’, com a la fita 17 (no vaig llegir bé el mapa i me n’anava massa a la dreta) i la 19 (fent un mal rumb me la vaig passar).
Llàstima dels aproximadament 20 minuts que vaig perdre a la fita 3, ja que tot i fer-ne alguns més de puntuals, hagués fet un bon resultat, ja que excepte del francès que va guanyar, la resta va fallar tothom i força. Tot i així, al ser temps alts, tot i la diferència de 21’ amb l’Ivan, el primer català i per tant, el temps de referència pels punts de Copa, sumar més de 80 punts encara és un resultat decent vist com va anar.
Per cert, que la selecció vagi organitzant curses, perquè amb el pilot de regals que van repartir, a més d’un li ha sortit la llicència FCOC+FEDO d’aquesta temporada gratis. Que n’és de maca la Camelback Salomon que em va tocar!
_____________________________________________________________
[Resultats]:
• Llarga distància > H21A > 9,1km ; 290m ; 20c > 7è/23 > 2h03'16’’ > +41’11’’
El Pic Peric des del Llac de les Bulloses, prop del Desert del Carlit
Els entrenaments
Diumenge, els organitzadors van posar la cirereta al pastís amb uns entrenaments al Desert du Carlit, un terreny i mapa FABULÓS (però també complicat): boscos blancs, prats d’alta muntanya, roques i afloraments de totes mides i formes, tallats,... tot entremig de llacunes, rierols i dels Llacs del Carlit, sota el cèlebre pic que els dóna nom. Al no ser masses orientadors permetia fer exercicis tècnics que poques vegades es poden practicar i a més, explicats per algú que en sap molt. L’exercici que em va agradar més va ser el dels trams llargs de memòria que ens va fer fer l’Annabel, ja que vaig poder veure com memoritzant el recorregut, simplificant la ruta i fixant-se amb els elements claus, es poden fer llargs trams sense mapa i aconseguir arribar amb èxit fins la fita. Sorprenent, perquè llavors vas amb el mapa i et perds!
Per acabar, donar les gràcies als membres de la selecció catalana i de la FCOC per l’organització d’aquesta cursa i dels entrenaments, ja que almenys per la meva part, han estat uns dels millors terrenys on he pogut gaudir de l’orientació. I també per les classes que ens van donar els membres de la selecció, ja que sempre s’agraeix que els referents d’un esport que un pugui tenir, en el cas de l’orientació em refereixo a la gent d’elit i de la selecció, siguin propers, t’animin, et donin consells i t’ajudin a millorar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada