Setmana Santa és sinònim de Campionat d’Espanya d’Orientació que enguany s’ha disputat en uns terrenys complicats i exigents prop d’Horche (Guadalajara). La vegetació en les zones de bosc baix dificultava la lectura i la visibilitat, per exemple, del relleu i de les pedres aïllades, alentia la penetrabilitat i complicava la realització d’un bon rumb. En d’altres casos, al no haver-hi punts de frenada clars o jo no saber-los reconèixer en cursa, va fer que em passés de llarg en diverses fites. Un CEO marcat pel mal temps, però força menys del què es preveia, una pluja que ha deixat els camins i la zona d’arribada plens de fang, per on es feia difícil córrer sobretot durant les curses de divendres i dissabte. |
| Arc d'arribada |
Divendres es donava el tret de sortida al CEO 2011 amb la prova de llarga distància. Fins la fita 8 no vaig fer cap error important, tret d’una petita desviació de rumb a la fita 5. Però a la 9 m’hi vaig “lluir” perdent uns 10 minuts. No vaig atacar-la des del punt òptim ja que crec que des de dalt del turonet, llançant-me a rumb, hagués arribat de dret a l’esperó, sense passar-me ni fer un error paral·lel. A la 12 una nova acumulació d’errades em van fer perdre uns 6 minuts més. Primer, per una mala elecció de ruta ja que vaig guanyar desnivell innecessàriament, i després, al llançar-me vessant avall, em vaig passar i vaig arribar al límit d’un camp, havent de recuperar la cota de la fita. Crec que la millor opció era baixar pel camí fins al límit de vegetació, recorre’l i seguir a nivell llegint el relleu fins la fita. I el tercer error, va ser a la 15, tot i que crec que vaig fer una bona elecció de ruta, novament em vaig passar la fita i vaig perdre uns 2 minuts més. A l’acabar una barreja de sensacions perquè estava content de com vaig encarar algunes fites complicades, però per l’altra, decebut per fer tres errades greus que podia haver evitat si m'hi hagués fixat més.
 |
| Horche des del centre de competició |
Dissabte al matí es van celebrar els sempre més que emocionants relleus per autonomies. Aquest any jo era el segon rellevista i compartia equip amb dues celebritats de l’orientació catalana, en Marçal del COC i en Narcís d’Aligots. No em va costar gens posar-me nerviós, em trobava fora de lloc enmig de dos corredors d’èlit, amb molta més experiència que jo i a anys llum de la meva qualitat. Sabia que ho hauria de fer molt bé per no destacar negativament i fer precipitar l’equip moltes posicions a la classificació. Només volia acabar a una diferència de temps el més a prop possible d’ells dos i passar el relleu a en Narcís abans que es donés la 2a sortida en massa. En cursa encara vaig aguantar prou bé la pressió, vaig gaudir-la i vaig aconseguir complir amb els dos objectius que m’havia proposat, tot i que novament vaig cometre masses errors, repetint-ne del dia anterior, com els de les fites 4, 5, 9 i 13. Unes errades que fins i tot em fa vergonya dibuixar el traçat aproximat que vaig seguir, per exemple el de la fita 4. Malgrat tot, crec que el meu resultat (el temps final) no és tant dolent. Finalment el conjunt de l’equip vam aconseguir una meritòria 8a posició final en homes sènior, a uns 10 minuts dels 6ens classificats.
 | ||||
| Sortida en massa dels Relleus. |
 | ||
Amb els nervis a flor de pell esperant l'arribada d'en Marçal |
A la tarda, es va disputar l’sprint pel centre urbà de Guadalajara, una prova amb poca dificultat tècnica, ja que la majoria dels carrers eren força rectilinis i no gaire estrets, diferent a cascs històrics d’altres poblacions amb una trama de carrers sense cap mena de lògica i on cadascun d’ells és diferent, amb passos sota dels edificis, etc… Aquest fet, la convertia en una cursa molt física, ja que la baixa probabilitat de cometre errors obligava a córrer molt per poder-se acostar als temps dels millors orientadors. La primera part de l’sprint era en un parc al voltant d’un riu, un tram amb diversos culs de sac, com a les fites 2 i 4. En general penso que vaig fer un bon sprint i vaig aconseguir mantenir un nivell físic alt, tot i que també vaig perdre alguns segons en diverses eleccions de ruta que crec que no van ser les òptimes, com per anar a la 5, a la 8 i a l’11. Durant la cursa vam recórrer diversos racons del centre de la ciutat, i juntament amb les passejades que hi vam fer, vaig poder comprovar que turísticament Guadalajara és poc atractiva.
 |
| Imatge del centre de Guadalajara |
 |
| La millor imatge que me'n porto de Guadalajara |
Per tancar el CEO només faltava la prova de mitja distància i el cansament acumulat ja es notava a les cames i a la ment. Una cursa on novament vaig repetir alguns errors dels dies anteriors però els vaig concentrar més, a les fites 1 i 3, perdent uns 12 minuts ben bons en total. A la 1 vaig pujar masses corbes, fet que quan vaig decidir anar a nivell, ja no vaig poder topar amb la segona agrupació de pedres arrenglerades que m’havia de trobar abans de la fita. Vaig fer un error paral·lel ja que en vaig trobar una altra ubicada més amunt. Per resituar-me vaig pujar fins la zona més planera i des d'allà vaig poder-la atacar bé. Per anar a la 3, la poca visibilitat que em permetia el bosc baix per on vaig passar, em va fer pujar unes quantes corbes de nivell de més, sense poder veure l’imponent esperó per on volia desviar-me. Em vaig passar de llarg, arribant a la 9, fet que em va permetre resituar i atacar correctament, ara sí, la fita 3. Pel què fa a la resta de controls, crec que els vaig resoldre força bé, tot i que els dos errors del principi de la cursa em van condemnar i no vaig poder assolir un lloc a la classificació final gaire bo, ja que vaig finalitzar en una més que modesta 44a posició final.
Entrant a valorar el paper col·lectiu dels orientadors catalans, volia destacar que un any més Catalunya va vèncer el CEO per autonomies, imposant-se al País Valencià (2n), Andalusia (3a), Castella i Lleó (4a) i Madrid (5a). Felicitar a tots els components de l’expedició catalana que han fet possible novament un èxit en aquest esport, amb uns excel·lents resultats, ja que diversos orientadors catalans han aconseguit victòries o han assolit posicions de podi a les diferents modalitats i categories. Enhorabona per tots ells i per Catalunya.
Pel què fa al suelo duro, quin rellamp de pavelló que tenen a Guadalajara!. Per fi vam poder dormir en un suelo duro 5 estrelles, només feia poc més de mig any que estava inaugurat, disposava de calefacció (pel meu gust hi feia massa calor) i l’aigua calenta no s’acabava pas, no recordava què era dutxar-me després d'una cursa amb una aigua que no fos freda. No es podia demanar més!
 |
El Suelo Duro de Guadalajara |
_____________________________________________________________
Vídeo-notícia al "Canal 19 Guadalajara"
(a partir de quan falta 6'48'' per acabar el vídeo)
http://149.6.38.107:9076/player?player_video_id=27373
_____________________________________________________________
[Resultats]:
• Llarga Distància > H21A > 7,7km ; 320m ; 17c > 26è/79 > 1h42'49’’ > +33’30’’
• Relleus > HS > 6km ; 275m ; 20c > 1h12'14’’ > CATALUNYA D > 8ens/42 > 3h11'55’’ > +1h02’13’’
• Sprint > HS > 2,9km ; 50m ; 19c > 57è/117 > 23'22’’ > +6’49’’
• Mitja Distància > H21A > 4,1km ; 120m ; 15c > 44è/80 > 51'28’’ > +17’57’’
• CATALUNYA > CCAA > Campions d’Espanya 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada