12.12.2010 ◪ Montalban del Castèlh (Montalba-le-Château), Fenolheda. - Un diumenge més amb tots els estris a punt per anar a estirar les cames i per trobar quatre fites amagades al bosc. Aquesta vegada a la Catalunya Nord, una cursa no gaire a prop de casa, però que ens hi desplacem igualment acompanyats de bona música i d’un dia esplèndid però un xic ventós, que a primera hora del matí aconsella agafar l’equipació de màniga llarga.
Poc més de dues hores després de sortir de casa arribem a Montalban del Castèlh (Montalba-le-Château). Fem un petit tour per visitar-lo i de seguida el tenim vist. Es tracta d’un petit poble de 142 habitants, amb carrers estrets, sense bars, però del tot interessant com molts altres poblets d’aquestes contrades. Com el seu topònim indica, hi ha la presència d’un castell situat a dalt de tot d'un turó. Mirant al sud, una excel·lent vista del Canigó, lleugerament emblanquinat, s’alça imponent per sobre de la resta de muntanyes, un paisatge que ens acompanyarà bona part del recorregut.
Montalban del Castèlh
Sóc dels primers en sortir i ho faig força espitós, i es clar a la fita 1 ja m’enganxo i perdo ben bé uns tres minuts. La 2, 3 i 4 les trobo prou bé, però de seguida veig que serà una cursa molt tècnica, amb moltes agrupacions de pedres, que amb la generalització cartogràfica de les roques costarà saber exactament en quina d’elles cal buscar. També de seguida noto que un altre handicap de la cursa serà el de suportar les constants punxades de la vegetació espinosa que abunda en aquesta zona. Amb l’absència de camins caldrà travessar com es pugui els matolls de baixa alçada i aguantar les molèsties de les punxades. En aquest punt me’n recordo d’un senyor d’avançada edat que abans de començar la cursa s’embolicava els genolls amb cinta aïllant. Me’l guaitava amb curiositat sense saber perquè ho feia, però ara sí, amb molt d’enginy es protegia els genolls de les punxes! Segur que més d’una setmana després no té cap rastre a les cames, no com jo que no paro de treure-me'n. Maleïdes punxes! Se n’ha de fer cas de la veu de l’experiència!.
De la 4 a la 5 agafo la pista en baixada per agafar més velocitat i estalviar-me una mica de patiment per la vegetació. Aprofito per contemplar la bellesa del Canigó abans d’anar cap a la 6, que hauré d’anar en direcció nord-est i llavors em quedarà a l’esquena. La 6, 7 i 8 cauen sense masses problemes i crec que passo pel lloc correcte. S’ha de dir també que no aconsegueixo distingir les diferències entre el què el mapa marca com a ratllat del què no, perquè la vegetació vista en el terreny sembla tota igual. A cada pas incorporo unes quantes punxes més a les cames.
El Canigó (2784 m.) des de Montalban
El bucle de les fites 9-10-11 ho faig força malament i perdo ben bé uns 8 minuts més. La 9 me’n vaig massa a la dreta. La 10, mal col·locada, la busco entre unes roques abans del petit mur situat dalt del coll. Agafo aire un moment tot contemplant la vista preciosa en direcció est, cap la plana del Rosselló, on al fons s’entreveu la ciutat de Perpinyà. Segueixo cap a l’11, no la trobo tot i rodejar tot el tallat. Però ha de ser allà, ho torno a mirar i efectivament, la fita acaba treien el nas al costat d’una roca. La fito i me’n vaig cap a la 12 i 13 acompanyat de l’Ivan i d’en Jordi que ja m’han atrapat.
Per fi deixem enrere el terreny espinós i entrem a una zona més oberta i de terreny agrícola. A la 14 perdo uns 5 minuts ja que entro al bosc pel lloc incorrecte, massa a l’esquerra, per anar de dret a la clariana. Per arribar a la 15 em guio per les corbes de nivell. La 16 i la 17 sense masses complicacions i força ràpides. La 18 i la 19, de més dificultat, costen una mica més enmig de tant verd i un terreny molt rocós. Per arribar a la 20 cal pujar un últim turó per després baixar i fitar la 21, 22 i meta, ubicada als afores del poble.
Montalban del Castèlh
Una cursa que si no hagués estat per la vegetació espinosa l'hagués gaudit molt més, gràcies a un terreny tècnic, un desnivell moderat i uns excel·lents paisatges. Amb aquesta cursa probablement donaré esportivament per acabat l’any, una darrera cursa per tancar un 2010 magnífic i en el que he pogut gaudir plenament d’aquest esport i que s’ha convertit en un agradable vici.
[Resultats]:
• Coupe de la Ligue LRCO > H21 > 6 km ; 340 m ; 22 c > 13è/16 > 1h30'03'' > +29'50''
Doncs sí, la veritat és que el tema de les punxes va ser dantesc. Jo no em vaig atrevir a córrer gaire i encara vaig acabar lleugerament sencer però els qui van córrer, devien quedar-los-hi les cames com un colador.
ResponEliminaUna llàstima tot plegat perquè la orografia del terreny donava per molt.
Malgrat tot va ser una bona despedida d'any.
Salutacions-o.