The Wild Boar Rogaining 2011

Per segon gener consecutiu ens n’anem cap a les Garrigues a participar a la The Wild Boar Rogaining. Ens esperaven sis hores assolellades però amb temperatures molt baixes, voltant entre oliveres, petits turons i boscos espessos de les rodalies de l’Espluga Calba, un poble desconegut per molts, però freqüentat per orientadors i que ja comença a ser un clàssic de principis de temporada.

Deixant enrere l'Espluga Calba

En aquesta edició ens calia dur frontal perquè amb l’endarreriment d’una hora el tret de sortida, ja que a les dotze ho feien els participants de l’edició de 24 hores, la part final de la prova es faria un cop ja s’hagués post el sol.

Després d’un bon esmorzar al bar del poble, anem fins a la plaça de davant l’església on al cap de poc ens donen els mapes per preparar una bona ruta. Però en aquesta edició era difícil trobar-ne una de bona sense allunyar-se gaire del poble. La que vam escollir jo i la Núria, segur que no va ser la millor, però li vam treure força suc. Amb el repic de campanes els equips sortim en totes direccions, per cadascun dels carrers que surten de la plaça.

Església de l'Espluga Calba

Jo i la Núria ens dirigim cap a les que hi ha a costat i costat d’una llarga pista al sud-est de l’Espluga Calba (48, 99, 67 i 104) dalt d’un petit altiplà allargassat. Després de trobar-les amb força fluïdesa, baixem als camps per pujar al següent petit altiplà per anar a fitar la 76 i la 46. Però aquí és on la caguem. La Núria volia anar a la 50 baixant pel camí i després tornar a pujar de dret, jo li vaig comentar que passant per allà acumularíem massa desnivell innecessàriament. Vist que el bosc fins aleshores era prou obert, la vaig convèncer d'anar-hi a nivell, però en aquella zona vam trobar un bosc molt espès i esgarrinxós. Vist el resultat, devíem perdre ben bé uns 25 minuts, el millor que podíem haver fet era deixar-la i haver anat a la 107 per exemple, i haver aprofitat per veure el poble de Fulleda.

De la 50 anem a la 83, situada en un coll. Allà hi trobem uns quants equips que aprofiten per menjar i em fan venir gana, i sense parar continuem però aprofito per anar menjant un entrepà boníssim de pernil salat. Ens dirigim a fer una ‘S’ de quatre fites molt properes (39, 59, 108 i 60), una de les quals es trobava dins d’una mena de pou de glaç (108). Si no haguéssim perdut temps a la 50, haguéssim pogut fer volta i trobar la 109 o la 42, però com que el temps ja comença a ser limitat retallem i anem fins la 81, passant pel camí del costat dels camps. La 81 era força difícil ja que la vegetació del seu voltant era molt espessa i es trobava a la punta d’un petit monticle allargassat. Un cop som al camí me n’adono que no porto la brúixola, faig memòria però ni me’n recordo d’on la puc haver perdut o deixat. Vist que l'objectiu de començar a buscar la brúixola en un terreny tant extens i trobar-la era molt difícil, decidim prosseguir cap a la 38, però des del lloc d’atac que triem, travessant pel coll, no ens en sortim perquè la vegetació és molt espessa i decidim deixar-la. Seguim cap a la 56 i 106, es comença a fer fosc, i deixem també la 51 i 82 que en un principi volíem fer. Ja amb els frontals encesos comencem el retorn a l’Espluga Calba per diverses pistes força amples. A mig camí fem una aturada per fitar-ne una més, la 102, ja que la 79 també l’havíem descartat. A partir d’aquí ja només quedava córrer un munt per intentar arribar a temps a meta. Per tot arreu s'anaven veient 2, 3... llumetes de frontals d’altres equips que també feien grans esforços per arribar a temps a l'Espluga Calba.

Diversos equips de la UEVic abans de començar la Rogaine

Finalment l'O-txa Rogainers UEVic arribem amb temps de sobres (5h55’50’’), amb 17 fites trobades i una puntuació de 90 punts. En un principi pensàvem que no era gaire bon resultat, però després d’haver vist les classificacions (9ens/44) a només a 9 punts de la 4a posició, encara podem estar prou satisfets. Això si, hem de seguir millorant, i algun dia potser tornem a casa amb una ampolla d’oli de les grosses!.

Per acabar la jornada, un bon àpat de seques amb senglar. Boníssim! Felicitats pels xefs. I una altra especial felicitació a tots els atrevits que van participar a la rogaine de 24 hores, només acabar-la ja era tot un èxit!

· Resultats finals per categories (XO): http://www.thewildboar.org/categories_6h.pdf

· Incidències: Que es tingui constància fins a dia d'avui, durant la prova, els rogainers van perdre 4 brúixoles, 1 iPod, 1 manta tèrmica i 1 paravents. Proposo que l'any que ve, la Rogaine de l'Espluga Calba passi a dir-se la Rogaine dels Objectes Perduts.

Jovenalla Night-O. Les primeres fites del 2011

Dimecres passat vaig poder trobar les primeres fites d'enguany al participar a la Jovenalla Night-O, corresponent a la lliga nocturna, celebrada entre el parc de l'Oreneta de Barcelona i Collserola. La cursa tenia la particularitat de ser un score per equips de dues persones, amb tres fites obligatòries per cada orientador, l'última de les quals havia de ser marcada alhora  pels dos membres de l'equip i travessar la línia d'arribada plegats.

Jo i l'Eduard just donar-nos el mapa vam organitzar-nos per fer dues bones rutes, vam pensar-nos-ho ben bé mig minut i al final vam decidir que jo aniria a buscar les del nord i l'est i ell les de l'oest. Vam fer un tram de carrer junts però de seguida ens vam separar. Les  tres primeres  (40-39-32) les vaig trobar força ràpid, no tenien massa dificultat. Les dues següents (33 i 53) tenien l'inconvenient de superar un fort desnivell d'unes divuit corbes de nivell, és a dir, uns 90 metres cara amunt i de cop. Una vegada a la pista de dalt, el terreny es suavitzava i des d'on es tenia una vista nocturna esplèndida de Barcelona (semblant a aquesta), sobreeixint  per sobre de la resta, els edificis més emblemàtics de la ciutat.

Un cop marcada la 53 vaig deixar la pista i em vaig endinsar per un corriol que pujava fins un turonet amb un element humà. Em vaig equivocar al passar pel camí de l'esquerra de l'element humà, fet que vaig aprofitar per modificar la ruta i primer anar a buscar la 42 que ara la tenia més a prop. D'allà vaig sortir pel camí fins la 52, i després també seguint el camí fins la 43,  de la que vaig saber trobar molt bé el punt d'aturada i d'atac, per no passar-me-la, just on el camí deixava de baixar, ja que l'arbre singular era difícil localitzar-lo malgrat la llum del frontal.

Fins aquell moment la cursa m'anava força bé, per les poques nocturnes que he fet. Però va ser pensar això que a la següent fita vaig fer un error de forces minuts que em va fotre la cursa enlaire. Vaig decidir atacar la 41 des de l'encreuament de camins del costat de la 42,  traçant un rumb que m'hi dirigís i que en tot cas, si em passava, ja m'aturaria el camí o algun dels murs. La presència de forces arbres caiguts i els sorolls que vaig sentir força a prop meu, que tenien tota la pinta de ser d'algun senglar, em van fer desviar i desconcentrar del tot i vaig baixar més avall del compte perquè tampoc vaig veure el camí o els murs on aturar-me. Vaig tornar a pujar al camí de dalt de tot per tornar atacar-la i el segon intent també va ser un fracàs, i el tercer quan ja estava a punt de llençar la tovallola, vaig aconseguir trobar-la. En resum ben bé uns 15 minuts perduts.

Per baixar a la pista, vaig fotre'm de cap, fent-me uns quants pelats i deixant la brúixola ben ratllada. La caiguda no va ser prou forta per no permetre'm continuar i vaig seguir fins la 44 i la 35. Un cop aquí ja no me'n quedava cap més, només havia d'anar fins la que havia de marcar amb l'Eduard. Però no em va resultar gens fàcil sortir del parc final, vaig trobar que era una zona un xic complicada. Em vaig desviar massa a la dreta i avall. Un cop vaig sortir del parc vaig trobar l'Eduard que ja m'esperava des de feia ben bé un quart d'hora acompanyat d'altres orientadors que també esperaven l'arribada de les seves respectives parelles. Vam fitar la 38 plegats i c'est fini. Una cursa més l'acabava força satisfet en termes generals, però mirant el  resultat final, tenia la sensació d'haver-ho pogut fer molt millor, sobretot a l'enganxada forta de la fita 41. Dels errors se n'aprèn o almenys això diuen.

• Resultat > Circuit llarg > 19ens/28 > 1h11'20'' > +28'27''

Orientació sobre dues rodes

Penjo un nou vídeo, aquesta vegada dedicat al món de l'orientació en bicicleta de muntanya. Segurament és la modalitat que menys seguiment té a casa nostra i és per això que m'ha sorprès la quantitat de participants i de públic, malgrat que les imatges són grabades en esdeveniments de caràcter internacional.

El vídeo recull imatges de diversos esdeveniments celebrats d'aquesta modalitat al llarg de l'any 2009, tant una prova de WRE a Hongria, com els Campionats d'Europa a Dinamarca i els Campionats del Món a Israel.

Ress-ò a la premsa

Avui 11 de gener, la versió digital del diari esportiu As publica una petita entrevista feta al president de la Federación Española de Orientación (FEDO). El titular de l'entrevista és ''Som un esport tan antic com el futbol'' en referència al poc ressò mediàtic que es dóna a l'orientació a l'estat espanyol, en comparació a altres països, com els escandinaus.

Podeu llegir l'entrevista completa al següent enllaç: http://www.as.com/mas-deporte/articulo/somos-deporte-antiguo-futbol/20110111dasdaimas_6/Tes

TWBR 2011. Prèvia

Ja s'acosta la primera Rogaine de l'any a l'Espluga Calba (les Garrigues), només falten 15 dies. La coneguda com a The Wild Boar Rogaining i que enguany, com a novetat, correspon al Campionat de Catalunya de Rogaines, a més de ser la primera prova puntuable de la Copa Catalana de Rogaines 2011.

Una altra novetat destacable és que es presenta, a part de l'habitual de sis hores, amb una versió de vint-i-quatre hores, on només els més atrevits i els més ben preparats s'hi citaran. No serà el nostre cas, que l'equip format per mi i la Núria (O-Txa Rogainers UEVic), participarem a la versió 'curta'. Serà la nostra segona rogaine plegats, amb l'objectiu de repetir un bon resultat com l'aconseguit fa unes setmanes a la Rogaine del Corredor.

Per anar fent boca, us penjo un parell de vídeos elaborats pels organitzadors i que corresponen, un a la prèvia de l'edició d'enguany, i l'altre, a un recull de les millors imatges de l'edició de l'any passat:

A l'hivern l'orientació no para

Aquest hivern l'orientació no para per qui no ho vol.

Primer amb la Lliga Noctura-O, que aquest proper dimarts dia 4 continua amb una nova prova, la tercera de la temporada, la Nocturna del Turr-O al parc de l'Arboretum de Sant Cugat del Vallès (el Vallès Occidental). I dissabte dia 8 està programada la nocturna de la Cursa dels Reis 2011, puntuable també per la Copa Tarragona, a El Vendrell (el Baix Penedès).

I també perquè aquest proper diumenge dia 9 comença el Circuit O-Neu a Lles de Cerdanya (la Cerdanya). Una competició de cinc curses d'orientació amb raquetes de neu que es celebraran a diverses estacions d'esquí nòrdic del Pirineu català.

Si cliqueu en aquest enllaç, podreu veure el calendari complet del Circuit O-Neu 2011: http://circuitoneu.blogspot.com/p/calendari.html